La Universitat de València, líder en rànquings internacionals

  • Office of the Principal
  • July 31st, 2020
 
Edifici del Rectorat
Edifici del Rectorat

La Universitat de València continua posicionant-se dins de les institucions acadèmiques de més qualitat i prestigi com demostren diversos rànquings internacionals, publicats durant el mes de juliol, que situen a la UV en llocs privilegiats

Visibilitat i presència en Internet

El Rànquing Web (Webometrics) d’universitats és una iniciativa del grup d’investigació Cybermetrics Lab del CSIC que analitza 11.998 entitats. Segons l’última actualització, la Universitat de València és el quart centre d’ensenyament superior d’Espanya i primer de la Comunitat Valenciana. A escala internacional ha avançat 17 posicions i es col·loca com la universitat número 215 del món. A Europa avança al lloc 70, des del 78 l’any passat.

El Rànquing Web (Webometrics) d’universitats es publica des de 2004 un parell de vegades a l’any, al gener i a la fi de juliol. Els indicadors amb més pes en aquesta classificació són l’impacte/visibilitat (50% del total de la puntuació), que mesura el nombre de xarxes externes amb backlinks o enllaços des d’altres webs a les pàgines de cada institució, i l’excel·lència (35%), que quantifica el nombre d’articles acadèmics de cada centre publicats en revistes internacionals d’alt impacte situats entre el 10% més citat.

Així, per indicadors, i si comparem les dades amb l’any 2019, en presència (que mesura nombre de pàgines del domini web principal de la institució), la Universitat de València es col·loca en la posició 114 del món, a la qual ascendeix des del lloc 386. En obertura/transparència (nombre de cites d’investigadors i investigadores, segons el Google Scholar Citations), la UV se situa en el número 236, de manera que ascendeix 20 posicions. En excel·lència, el primer centre acadèmic valencià d’ensenyament superior puja al número 227 i amb això millora dues posicions; mentre que en impacte/visibilitat també avança, concretament 7 llocs, fins al 308 mundial.

CWTS Leiden Ranking

El CWTS Leiden Ranking classifica universitats seleccionades pel nombre de publicacions indexades en Web of Science (període 2015-2018) i mesura l'impacte i la col·laboració científica, la publicació d'accés obert i la diversitat de gènere. En l'última actualització, la Universitat de València (UV) és quarta millor d'Espanya en el recompte complet i fraccionat. Per camps de coneixement, ha passat de la quarta a la tercera posició espanyola en Ciències Físiques i Enginyeria i es manté com a tercera en Ciències Socials i Humanitats, malgrat l'augment de centres mesurats, que ha passat de 963 en 2019, a 1.176 enguany. En el recompte fraccionat per camps, la institució és primera d'Espanya en Ciències Socials i Humanitats.

Els indicadors d'impacte científic en Leiden poden ser calculats utilitzant un mètode de recompte complet o un fraccionat. El primer atorga un pes complet d'un a cada publicació d'una universitat i el fraccionat pondera el pes de les publicacions segons el nombre de col·laboradors de la institució.

Així, la Universitat de València, en el recompte complet és primer centre d'ensenyament superior valencià, i ha millorat a escala europea una posició, del lloc 86 al 85. Pel que fa a indicadors d'impacte científic, la UV ha augmentat, respecte 2019, el nombre d'articles, i ha passat de 10.261 a 10.958. D'aquests, 214 se situen en el TOP de l'1% dels més citats (177 l'edició anterior), i 1.357 (1.255 en 2019) estan entre el 10% més citat. En indicadors de gènere, en 2020 s'han mesurat 9.793 articles elaborats per dones, per 9.221 en l'edició anterior. Com a indicadors de col·laboració científica, la UV ha assolit 6.146 articles en col·laboració amb uns altres països, per 5.669 en 2019.

En el recompte fraccionat, la Universitat de València ocupa els llocs un a la Comunitat Valenciana, quatre a Espanya, 79 a Europa i 257 al món. En els indicadors d'impacte científic corresponents, 41 articles de la institució (5 més que l'any anterior) estan entre l'1% dels més citats del món.

Pel que fa al CWTS Leiden Ranking per camps i en el recompte complet, mesurant el nombre de publicacions, la Universitat és tercera d'Espanya en Ciències Físiques i Enginyeria (quarta en 2019), tercera en Ciències Socials i Humanitats i cinquena en Ciències Biomèdiques i de la Salut. En el recompte fraccionat d'aquest indicador, els resultats són, a nivell estatal: primera en Ciències Socials i Humanitats, quarta en Ciències Biomèdiques i de la Salut; cinquena en Ciències de la Vida i de la Terra, així com en Ciències Físiques i Enginyeria.

El Global Ranking of Academic Subjects (GRAS) i University Ranking by Academic Performance (URAP)

El Global Ranking of Academic Subjects (GRAS), o Rànquing de Xangai per matèries, ha confirmat la Universitat de València (UV) entre les 100 millors del món en quatre àrees: Teledetecció (11), Ciència i Tecnologia dels aliments (23), Salut Pública (rang 51-75) i Turisme (51-75). A més, l’University Ranking by Academic Performance (URAP) confirma la institució en el grup de les cent més influents en Enginyeria d’Aliments (35) i Negocis (84).

El GRAS, actualitzat recentment, classifica les 500 millors institucions del món (TOP500) en 54 matèries distribuïdes en 5 àrees: ciències naturals, enginyeria, ciències de la vida, ciències mèdiques i ciències socials. És publicat per ShanghaiRanking Consultancy (que també publica l’Academic Rànquing of World Universities (ARWU) per matèries.

En aquesta classificació, la Universitat de València destaca especialment en l’onzena posició mundial en Teledetecció (àrea de José A. Sobrino, premi Rei Jaume I de Protecció del Medi Ambient en 2019) i en Ciència i Tecnologia dels Aliments, on és la vint-i-tresena mundial.

En l’àmbit estatal, la institució és primera en les dues matèries esmentades, i ocupa el rang 1-4 en Dret. A més, és segona en Medicina Clínica i en Salut Pública, i ocupa posicions destacades en Física (2-4), Geografia (2-7), Administració d’Empreses (3-4), Ciències i Enginyeria de Materials (3-6), Biotecnologia (4), Enginyeria Elèctrica i Electrònica (4), Turisme (4). En el conjunt d’Espanya, la UV també està en les posicions capdavanteres en Química (4-5), Tecnologia Mèdica (4-5), Nanociència i Tecnologia (4-6), Enginyeria Biomèdica (4-7) i en Ciències Biològiques (4-8).

L’University Ranking by Academic Performance (URAP) desenvolupa un sistema de classificació d’universitats mundial basat en els resultats acadèmics segons la qualitat i la quantitat de les publicacions acadèmiques. En ell la Universitat de València es troba entre les cent millors del món en Enginyeria d’Aliments (35) i en Negocis (84), i és la millor d’Espanya en cinc matèries: Enginyeria d’Aliments, Negocis, Economia, Educació, així com també en Comerç, Gestió, Turisme i Serveis. A escala estatal, també és segona en Zoologia, i tercera en Ciències Ambientals i Ciències Mèdiques i de la Salut.

També s’ha actualitzat recentment el Round University Ranking (RUR), una classificació que mesura el rendiment de 818 universitats de 80 països a través de 20 indicadors. En ell, la Universitat de València ha millorat en Ciències Naturals i s’ha situat en les posicions número 139 del món i 4 d’Espanya.

ICMOL, Unitat d’Excel·lència ‘María de Maeztu’ per segona vegada

L’Agència Estatal d’Investigació (AEI), dependent del Ministeri de Ciència i Innovació, acaba de concedir per segona vegada l’acreditació com a Unitat d’Excel·lència ‘María de Maeztu’ a l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), un reconeixement a l’excel·lència científica i innovadora d’aquest centre de la Universitat de València que du a terme investigació en la frontera del coneixement i que es troba entre els més potents del món en la seua àrea.

Els distintius Centre d’Excel·lència ‘Severo Ochoa’ i Unitat d’Excel·lència ‘María de Maeztu’ tenen com a objectiu millorar la capacitat dels centres de recerca d’alt nivell per organitzar i dur a terme la seua tasca investigadora, millorar les seues estratègies per atraure, captar, formar i retindre el talent, fomentar les relacions amb altres centres de referència i divulgar els resultats de la investigació al públic en general. El procés d’avaluació i selecció el du a terme de manera independent un comitè científic internacional integrat per investigadors de reconegut prestigi i impacte.

L’ICMol acaba d’obtenir per segona vegada consecutiva aquesta acreditació, que té una validesa de quatre anys i suposa una ajuda de dos milions d’euros per a aquest període. L’institut destinarà principalment l’ajuda al manteniment d’una estructura de gestió eficient amb suport en els àmbits administratiu i de recerca, així com a activitats de difusió, comunicació i transferència de tecnologia. També contempla concentrar més excel·lència científica mitjançant l’atracció de talent i la promoció del lideratge científic, especialment entre investigadors joves. Pel que fa a internacionalització, fonts de l’ICMol han transmès la intenció d’establir acords amb centres i societats internacionals líders en aquest camp de la investigació científica. “Invertirem tot el nostre esforç a aconseguir que l’ICMol es consolide com el centre de referència europeu en Nanociència Molecular”, ha assenyalat Eugenio Coronado, director de l’institut.

L’Institut de Ciència Molecular és un institut d’investigació en Nanociència i Materials Moleculars, creat l’any 2000 i dirigit des dels seus inicis pel catedràtic de Química Inorgànica Eugenio Coronado. Els seus objectius van des del disseny químic de molècules i materials basats en molècules, fins a la fabricació i caracterització de dispositius moleculars d’interès en camps com l’electrònica i l’espintrònica molecular, la computació quàntica, els sensors moleculars o la generació i l’emmagatzematge de l’energia.

------------

Aquesta informació ha sigut elaborada pel Gabinet de la Rectora de la Universitat de València basant-se en les informacions publicades per la Unitat de Cultura i de la Innovació (UCC+i):

File in: Institucional
This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy