Comissariada pel crític d’art Alfonso de la Torre, la mostra es va presentar amb el llarg, sonor i contundent títol ‘Ni captius ni desarmats: art, memòria i dolor versus política (o violència) en/des de (l’Espanya del) segle XX (en les col·leccions 9915 i Martínez Guerricabeitia)’, que, a manera de pasquí o soflama aconseguia així transcendir de l’art social al polític amb la mirada posada en la col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València.

Ara, les més de 60 obres –sobretot fotografia, però també dibuix, pintura, escultura i instal·lació audiovisual–, que s’han exposat a la Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau durant poc més de tres mesos, romanen en la publicació que es donarà a conèixer aquest divendres, dia 30, en un acte d’entrada lliure que tindrà lloc a les Aules Seminari de La Nau, a les 19 hores.

Intervindran en l’acte el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el director dActivitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez; la vicepresidenta de l’Associació 9915, Alicia Aza; i el comissari de l’exposició, Alfonso de la Torre.

El catàleg, una obra amb prop de 200 pàgines, s’inclou en la sèrie ‘Contextos de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia’, una línia expositiva que contextualitza la col·lecció de la Universitat de València, bé en el seu conjunt, bé algunes de les seues obres o fins i tot en una mostra que conté una relació temporal, estètica o ideològica amb les opcions artístiques dominants.

En la publicació es poden llegir textos del president de l’Associació 9915, Jaime Sordo; de José Pedro Martínez; i d’Alfonso de la Torre.

Segons explica Jaime Sordo en el catàleg, ‘Ni captius ni desarmats’ és la tercera exposició col·lectiva en la qual participa l’associació que dirigeix. Prop d’una quinzena de col·leccionistes privats adscrits a la 9915 ha prestat obra original: 65 peces en suports de pintura (25), fotografia (32), escultura (8) i vídeo (2). “En 9915 creiem en el caràcter social del col·leccionisme privat i per açò ens esforcem perquè la possibilitat de gaudir-ho mitjançant exposicions com aquesta arribe a la major quantitat de persones possible”, afirma.

Al seu torn, José Pedro Martínez signa un text titulat ‘L’atzar i la necessitat’. El principal responsable de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València parafraseja així un famós assaig del biòleg francés Jacques Monod, qui es va inspirar per a titular-ho en la cita de Demòcrit que resa: “Tot el que existeix és fruit de l’atzar i la necessitat”. José Pedro Martínez sosté, en aquest sentit, que ‘Ni captius ni desarmats’ ha sigut un projecte “conseqüència de l’atzar”, per germinar-se a partir d’una trobada casual entre col·leccionistes privats d’art contemporani. En aquest apartat, Martínez també parla del col·leccionisme espanyol i defineix el concepte de “col·lecció” com a “una projecció de la idiosincràsia del col·leccionista que l’ha creada”. I justifica aquesta afirmació mostrant l’exemple de son pare, el mecenes i col·leccionista Jesús Martínez Guerricabeitia: “Mon pare va anar construint la seua col·lecció –donada el 1999 a la Universitat de València per decisió de la família– per adquisició d’obres de fort contingut de denúncia política i social realitzades per més de 200 autors, que narrava la història de l’art contemporani en la segona meitat del segle XX i, al seu torn, reflectia la repressió que la societat espanyola va patir en aquella època”.

Per la seua banda, Alfonso de la Torre, el comissari de l’exposició, descriu, sota el títol ‘Preciós, carronya’, el surrealisme, un món artístic que percep la vida repleta de contradiccions, i acaba sentenciant el segle XX, l’època, el naixement d’aquest moviment artístic, com “el segle del dolor”.

Així com en el discurs de l’exposició, De la Torre reflexiona en el catàleg sobre la violència i el dolor contemporanis, un tema que turmenta l’artista i el món de l’art, i ho fa des d’una visió crítica i acadèmica. En ‘Ni captius ni desarmats’ es pot experimentar la violència, el dolor i l’horror com a protagonistes de la societat, la política i la cultura actuals a partir d’una selecció d’obres pertanyents a col·leccions privades, cadascuna contextualitzada en una idiosincràsia particular, i que, no obstant això, juntes aconsegueixen crear entre elles vincles fins a conformar-se en una història única amb sentit i contingut propis. Alfonso de la Torre reivindica en la seua exposició els crits del silenci, la densitat del buit i la solitud del món, fruit tot açò de la violència i el dolor generats per la guerra.

Alfonso de la Torre (Madrid, 1960) és un teòric i crític d’art, especialista en art espanyol contemporani i reconegut especialista en l’obra de l’artista madrileny Gerardo Rueda, de qui va realitzar un estudi biogràfic capital. Ha comissariat més d’un centenar d’exposicions, ha publicat assajos i poesia, i ha impartit cursos en universitats i institucions, com el Centre Pompidou de Màlaga, MNCARS, el Museu de Terol, la Universitat dels Andes, la Universitat de Còrdova, la Universitat de Granada, la Universitat de Castella-la Manxa, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo o la Université de la Sorbonne.

Des del 2005, comissaria un programa anual d’intervencions artístiques a l’espai públic (Àmbit Cultural-El Corte Inglés) durant la setmana d’ARCOmadrid; és responsable d’un dels estudis més complets entorn del naixement i evolució del mercat de l’art a Espanya des de la postguerra fins a l’actualitat; és vicepresident de la Fundació Pilar Citoler; ha sigut responsable des del 1999 de la Col·lecció Circa XX i actualment dirigeix la conservació de la Nova Col·lecció del Govern d’Aragó.

El seu pròxim treball, després del comissariat de ‘Ni captius ni desarmats’ per a la Universitat de València, és l’exposició ‘Carmen Calvo: tot procedeix de la desraó’, per a la sala Alcalá 31 de la Comunitat de Madrid.

El catàleg de ‘Ni captius ni desarmats’, com l’exposició, compta també amb la col·laboració de Banco Santander i Heineken España S.A. La seua presentació, a més, s’emmarca en la campanya de celebració de la IV edició del Dia Europeu de Fundacions i Donants, del 15 de setembre a l’1 d’octubre, una iniciativa promoguda per DAFNE que l’Associació Espanyola de Fundacions (AEF) impulsa a Espanya i a la qual la Fundació General de la Universitat de València se suma novament.