Quan Mercuri ronda el Sol

  • May 11st, 2016
 

A través de la pantalla de l’ordinador només es podia veure un xicotet punt negre travessant una gran bola quasi del color d’una carlota. En realitat, però, els qui ho estaven contemplant assistien a un dels fenòmens més peculiars i valuosos en el món de l’astronomia: el trànsit de Mercuri pel Sol.

L’oratge va impedir que l’espectacle astronòmic poguera ser contemplat des de la major part de la geografia peninsular, tot i que molts observatoris, com el de la Universitat de València, havien previst per a dilluns dia 9 una observació pública a fi de compartir aquesta cerimònia còsmica.

Però, com se sol dir, a mal oratge bona cara... i solucions. Imaginació i recursos no faltaren per a cobrir les expectatives del prop de mig centenar de persones que desfilaren per la cúpula del Rectorat, oberta en exclusiva per a veure un espectacle únic.

Els núvols impediren que els visitants contemplaren amb els seus propis ulls el trànsit mitjançant l’històric telescopi refractor Grubb que rau en el punt més alt de la cúpula i que data del 1909. Tanmateix, pogueren visualitzar el fenomen per mitjà d’una connexió en directe amb l’Observatori del Teide de l’Institut d’Astrofísica de Canàries.

Acompanyant les visites, hi havia professors del Departament d’Astronomia i Astrofísica, com ara el catedràtic Juan Fabregat, qui donava als grups tots els detalls del trànsit, com ara que es tracta d’un fenomen astronòmic que només succeeix tretze vegades cada segle, i que no totes elles són visibles des de tots els punts del planeta. Aquest, el del 2016, s’hauria pogut observar plenament des d’Europa del Nord, Anglaterra, Espanya, l’est d’Àfrica, Amèrica del Sud, l’est dels Estats Units i l’est del Canadà. Els propers trànsits de Mercuri seran en novembre del 2019, maig del 2032 i novembre del 2039.

El trànsit significa que un planeta, en aquest cas Mercuri, s’interposa entre la Terra i el Sol de manera que des de la Terra es pot veure com passa pel disc solar. En aquest sentit, els dos únics planetes que hi podem veure transitar són Mercuri i Venus, ja que són els únics amb òrbites més properes al Sol que la de la Terra.

Els visitants pogueren accedir també al despatx del reconegut astrofísic Ignacio Tarazona Blanc, convertit ara en una mena de museu que conserva el mobiliari original de l’astrofísic i una decoració ad hoc. Una estreta escala de caragol portava els visitants dalt de la cúpula on es troba l’autèntica joia de la corona, el telescopi d’inicis del segle xix. L’instrument, que ara forma part de la col·lecció museística de la Universitat, va estar en els seus inicis en l’antic edifici de la Nau. Guardat en un magatzem després de l’incendi que les instal·lacions patiren el 1932, el telescopi no fou rescatat fins la dècada dels seixanta, quan fou traslladat a la seua ubicació actual.

Entre els visitants, Adrià, un jove que tot i estar encara en quart de l’ESO ja té ben clar que vol ser astrofísic. Acompanyat de sa mare, Marga, visitaven l’Observatori per primera vegada. “Des de ben xicotet ha dit que volia estudiar astrofísica, col·lecciona tot el que té a veure amb el tema, així que hem decidit vindre a veure l’Observatori a pesar que l’oratge ens impedirà veure’l pel telescopi”, deia ella. Mentre, el futur astrofísic escoltava les explicacions que els membres del Departament d’Astrofísica li feien sobre l’Observatori i s’impacientava per pujar a veure el telescopi Grubb.

Hui en dia es pot contemplar el trànsit de Mercuri com un espectacle astronòmic, però cal tindre en compte que com a fenomen té la seua importància, ja que el seu estudi fou el que va permetre determinar les distàncies absolutes dins del Sistema Solar. Precisament, va ser l’astrònom anglés Edmund Halley qui va calcular la distància del Sol a la Terra en termes absoluts, és a dir, en quilòmetres.

José Carlos Guirado, director de l’Observatori de la Universitat, explica que el trànsit de Mercuri és un fenomen especialment “rar” i és per això que, assenyala, es va decidir obrir la cúpula de l’antic Observatori de la Universitat que acostuma a ser un espai molt reservat.

El primer observatori de la institució acadèmica estava situat a l’edifici antic del carrer de la Nau a principis del segle xx. Després de l’incendi que va patir la seu, els instruments foren guardats i va ser en la dècada dels seixanta quan el professor Álvaro López en rescatà bona part, incloent-hi el gran telescopi, i els traslladà a la seua ubicació actual, la cúpula de l’edifici del Rectorat. Ací va operar l’Observatori fins la dècada dels noranta quan, obligats per la contaminació lumínica pública, va haver de ser traslladat a Aras de los Olmos.

Images:
This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy