Segons les dades que es tenen sobre la pandèmia, la taxa de mortalitat per COVID-19 és major en homes, encara que això no vol dir que la malaltia els afecte més. Segons un treball de la professora de Sociologia de la Universitat de València Alícia Villar-Aguilés, publicat en l'últim número de la revista Mètode de la Universitat de València, la incidència de COVID-19 és major en les dones, és a dir, hi ha un major nombre de contagis entre elles, a causa de factors socioeconòmics com la feminització laboral de determinats sectors. «És un fet que moren més homes que dones a causa del coronavirus, però les dones estan més exposades al contagi i acumulen més casos diagnosticats», explica la professora Villar-Aguilés. A més, la situació de les dones durant la pandèmia ha empitjorat en altres aspectes més enllà de la salut física.

Les dones i la COVID-19. Notes sobre la incidència del virus amb perspectiva de gènere analitza, entre altres, les dades proporcionades per l’Institut de Salud Carlos III i per la Conselleria de Sanitat Universal i Salud Pública de la Generalitat Valenciana per a mostrar com la posició social vulnerable de moltes dones les col·loca en una situació de major risc davant del virus.

Així, l'article recull i revisa dades de tot l'Estat espanyol, però se centra sobretot a examinar els referents a la Comunitat Valenciana. En el text s'evidencia el major nombre de morts per COVID-19 en homes respecte a les dones, encara que assenyala que, segons dades de l'Institut Carles III de maig de 2020, fins a aquesta data un 57% dels contagis s'haurien produït en dones. Pel que fa a les dades de la Comunitat Valenciana, l'autora observa una tendència similar, i destaca com la diferència en els contagis entre homes i dones s'ha aguditzat al llarg dels mesos de pandèmia. Així, el 12 d'abril la diferència en el nombre de casos acumulats entre dones i homes era de 300, mentre que el 12 de juny, la distància es dilatava fins als 2.000 casos més en dones.

L'autora apunta a diversos factors de tipus socioeconòmic per a explicar aquestes xifres: sobretot, que siguen les dones les que duen a terme majoritàriament les tasques de cures en l'àmbit familiar, però també la feminització de sectors professionals com el sanitari o l'assistencial. Per destacar una xifra, el ja esmentat informe de l'Institut Carles III assenyalava que 76,5% dels casos de COVID-19 entre el personal sanitari han sigut en dones.

El retrocés en la igualtat de gènere, una altra conseqüència del virus

La professora Villar-Aguilés també destaca altres conseqüències que ha tingut l'ona expansiva del coronavirus per a dones i xiquetes. Entre elles, la més preocupant ha sigut la violència de gènere que han patit durant els mesos de confinament. Segons dades del Ministeri d'Igualtat citats per l'autora, en comparació entre maig de 2019 i maig de 2020, les telefonades al 016, telèfon d'assistència a les víctimes de gènere, van augmentar un 41% de mitjana en tot l'estat, i el nombre de dones ateses pels centres Dona24hores de la Generalitat Valenciana va augmentar en un 70% durant els mesos del confinament.

Com a conclusió a l'article, l'autora insisteix en «la necessitat de més i millors dades […] desagregats per sexe i comarques de manera conjunta» ja que això permetria «conèixer millor la incidència territorial i amb perspectiva de gènere, i contribuir així a la tasca de divulgació per a la ciutadania valenciana».

Referència

Villar-Aguilés, Alícia (2020). Les dones i la COVID-19: Notes sobre la incidència del virus amb perspectiva de gènere. Mètode: Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València, 107, 6-13. https://metode.cat/revistes-metode/article/les-dones-i-la-covid-19.html