Roy Glauber, Nobel de Física i ‘honoris causa’ de la Universitat, mor als 93 anys

 
Roy Glauber.
Roy Glauber.

Roy J. Glauber, físic estatunidenc que va guanyar el Premi Nobel de Física de 2005 per les seues contribucions fonamentals a l’Òptica Quàntica, va morir el passat 26 de desembre a Newton (Massachusetts, els EUA) als 93 anys. Glauber va ser investit doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de València en 2008.

La Universitat de València el va incorporar al seu Claustre com a doctor ‘honoris causa’ al maig de 2008. En la sessió, presidida pel rector Francisco Tomás, també es va incorporar com a ‘honoris causa’ al filòleg Joan Veny. La ‘laudatio’ de Glauber va ser llegida per Jorge Velasco. Glauber va ser proposat per la Facultat de Física i per membres de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), Centre d'Excel·lència Sever Ochoa de la Universitat i el CSIC.

Nascut a Nova York en 1925, amb 18 anys i encara com a estudiant de Harvard va ser reclutat per a participar en el Projecte Manhattan, que es va desenvolupar a principis dels anys 40 al Laboratori dels Àlbers (Nou Mèxic, els EUA). En 1946 va tornar a Harvard on es va graduar i va obtindre el doctorat en Física.

Després d’una temporada en l’Institut d'Estudis Avançats de Princeton, Glauber va tornar a Harvard en 1952, on va desenvolupar tota la seua carrera investigadora. Va ser pioner a abordar el fenomen de la llum des del punt de vista de la física quàntica, desenvolupant una descripció coherent per a les fonts de llum naturals, que tenen diverses freqüències i fases, i els làsers, amb una freqüència i fase. El seu treball es va publicar en 1963 i va fundar una nova disciplina, l’Òptica Quàntica.
En 2005, el comité del Premi Nobel li va concedir la meitat del guardó per la seua contribució a la teoria quàntica de la coherència òptica, repartint l’altra meitat entre John L. Hall i Theodor W. Hänsch per les seues contribucions al desenvolupament de l’espectroscòpia de precisió basada en làser. A més de per les seues contribucions a l’Òptica Quàntica, Glauber és conegut també pels seus treballs en física de partícules, on va estudiar les col·lisions entre hadrons (un tipus de partícula composta), i en física estadística.

A més del Premi Nobel, entre els seus reconeixements estan el Premi Max Born de la Societat Americana d’Òptica (1985), el Premi Dannie Heineman de la Societat Americana de Física (1996) i la Medalla d’Or del CSIC, concedida el mateix any que el doctorat ‘honoris causa’ de la Universitat de València (2008). Aquest reconeixement es va realitzar a instàncies de l'Institut de Física Corpuscular, amb els membres de la qual, en concret amb el grup que dirigia Jorge Velasco, va col·laborar Glauber des de mitjan anys 80 per a establir models que explicaren les col·lisions de molt alta energia entre protons i antiprotons. Glauber té també una important influència en el grup d'investigació d'Òptica Quàntica de la Universitat de València.

More information:

This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy