Segons el professor Naïr, la distinció tradicional entre immigrants econòmics i peticionaris d’asil s’està difuminant. La Unió Europea, principal objectiu de la demanda migratòria per ser el continent més ric del planeta, estarà cada vegada més assetjada per milions de persones cercant la millora de les seues condicions de vida. Europa ha demostrat, sobre el fil de la crisi econòmica des de 2008, i la política d’austeritat que s’ha triat, la seua incapacitat per a solucionar l’atur provocat per aquesta política, l’exclusió del mercat de treball europeu de més de 22 milions de persones i el sacrifici d’una generació sencera de joves. D’altra banda, enfront de l’arribada de centenars de milers de refugiats, sosté Naïr, “Europa està maltractant els seus valors fonamentals de solidaritat humana, sent incapaç d’elaborar una estratègia cooperativa dels seus socis, reportant la càrrega de l’acolliment sobre uns estats (el grec en particular), i capitulant davant governs europeus xenòfobs, és a dir, acceptant de fet la pujada del nacionalisme excloent contrari als seus valors fonamentals”. El tractament de la qüestió dels refugiats és, des d’aquest punt de vista, emblemàtic per a jutjar la impotència europea. Basant-se en els Principis i en la Iniciativa Nansen, Naïr fa una proposta de passaport o visat humanitari que permeta el trànsit segur i legal dels refugiats.

Després de la conferència del politòleg francès, intervindrà Javier de Lucas, catedràtic de filosofia del dret i director de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, centre d’investigació que organitza les jornades. La conferència del professor de Lucas, autor del llibre Mediterrani: el naufragi d’Europa (editorial Tirant), porta per títol “Són les polítiques de refugiats una qüestió de Dret Internacional Humanitari?”. Segons Javier de Lucas, “el conjunt d’errors i fal·làcies entorn de la mal anomenada crisi de refugiats ha portat a no poca confusió a l’opinió pública”. En la seua conferència revisarà algun d’aquests problemes per a posar de manifest que “el problema de fons afecta i molt sensiblement a la definició mateixa de la democràcia plural i inclusiva i no solament a aspectes específics del Dret Internacional Humanitari”. L’absència de resposta davant les necessitats dels refugiats, afegeix, “és una baula més en la transformació del que eren estats de benestar en estats de vigilància que exigeixen mecanismes d’exclusió i expulsió i que fan d’ells un vertader ‘arxipèlag d’exclusions’, amb la vella coartada de la por”.

En el dens programa de les jornades s’abordaran nombroses qüestions d’actualitat, com ara la lluita contra la impunitat dels abusos sexuals en les missions de manteniment de la pau, que serà el tema de la conferència que impartirà la professora de Dret Internacional Públic Raquel Vanyó en la vesprada del dilluns.

El programa complet de les jornades pot consultar-se en: 
http://www.idhuv.es/category/eventos/