Un estudi de la Universitat relaciona l’abstinència sexual en Quaresma amb l’índex de natalitat

 
Carles Simó, Jose Manuel Pavía, Josep Lledó
Carles Simó, José Manuel Pavía, Josep Lledó.

Durant segles s’ha mantingut vigent en les poblacions catòliques un precepte religiós que prohibia les relacions sexuals durant la Quaresma, període que comprén els 47 dies anteriors a la Pasqua de Resurrecció. Hui, en ple segle XXI i en una societat secular, com l'espanyola, en la qual les parelles exercixen un control conscient de la fecunditat, podem preguntar-nos quin va ser l’efecte d’aquesta interdicció religiosa en l’Espanya del segle XX.

Un estudi elaborat per la Universitat de València demostra que el precepte religiós que prohibia les relacions sexuals durant la Quaresma repercutia en una disminució de les concepcions i en un repunt després d’aquest període. L’estudi ha sigut elaborat per a la Comunitat Autònoma d’Andalusia, encara que resultats preliminars apunten al fet que les conclusions serien extrapolables al conjunt de comunitats autònomes.

Aquesta investigació, realitzada pels professors de la Universitat de València Carles X. Simó (Sociologia i Antropologia Social) i José M. Pavía (Economia Aplicada) i l’investigador Josep Lledó, ha sigut publicada en la revista científica RIS. L’estudi mostra que, coincidint amb el procés de forta reducció de la fecunditat fins a nivells molt inferiors al reemplaçament generacional que va experimentar la societat espanyola durant el segle XX, es va produir una profunda transformació en l’estacionalitat de les concepcions de les persones nascudes entre 1901 i 2002. Els resultats del treball constaten que la població fèrtil va tendir a respectar el precepte religiós que prohibia les relacions sexuals durant la Quaresma. Amb açò, els investigadors proven que els factors socioculturals, en aquest cas l’observació de les directives morals catòliques, van ser molt importants (almenys en aquesta comunitat autònoma) abans i durant la transició de la fecunditat; un període que precedix l’extensió de l’ús dels mètodes anticonceptius i la planificació familiar.

Segons els investigadors, amb aquests resultats publicats s’oferix evidència que l’estacionalitat premoderna dels naixements no estava només regulada pel calendari agrícola i pel medi ambient (encara que aquests influïen en gran mesura), sinó també condicionada pels preceptes religiosos.

La investigació mostra com al llarg del segle XX la població va deixar d’observar el precepte religiós d’interdicció de les relacions sexuals durant la Quaresma. Segons l’estudi, l’erosió d’aquesta influència es va iniciar sensiblement abans en les ciutats de més de 50.000 habitants que en els municipis menors de 10.000, i en conjunt el seu efecte va desaparéixer completament al voltant del 1980, coincidint amb l’última etapa del descens de la fecunditat, la qual es va situar per davall del llindar de reemplaçament i s’ha mantingut així fins al dia de hui. L’estudi també mostra com, a conseqüència del procés de modernització, un nou factor sociocultural està afectant les concepcions i els costums sexuals dels espanyols. Els investigadors detecten que a partir del 1980 es produeixen més concepcions en els mesos amb més caps de setmana. Aquest efecte cap de setmana és coherent amb les distribucions de temps de treball i d’oci de la societat actual.

Article complet:

Josep Lledó, Carles X. Simó-Noguera, José M. Pavía (2018) “Abstención sexual durante la Cuaresma en Andalucía a lo largo del siglo XX y su impacto en la estacionalidad de los nacimientos”, Revista Internacional de Sociología, vol. 76 (2018).

https://doi.org/10.3989/ris.2018.76.3.17.12

 

This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy