Un cos alberga secretament un altre cos. El més evident és el que observem al primer colp de vista en una antiga peça de fang. Ens referim a la representació de la figura d'una dona, a allò que simbolitza l'estatueta. L'altre cos, aquell que s'imprimeix sobre el primer, és una empremta dactilar que va pertànyer a una jove artista en un temps remot. El primer dels dos cossos és segrestat, modelatge, posat al servei del discurs històric androcèntric que, en major o menor mesura, perviu hui dia. El segon, enterrat, enfosquit, oblidat sota la categorització de “homo”, home, apel·latiu totalitzador que, si bé es va entendre com a continent de tota la humanitat, soslayadament va sostraure d'una plomada a la dona de la història.

Two Bodies. A Fingerprint on a Wet Clay Bodi és un projecte artístic d'Amanda Moreno. Aquest indaga en diferents societats del passat, entre elles la maia, prenent a la dona com a subjecte de la història, així com objecte d'estudi, atesos els pressupostos d'una arqueologia de gènere i feminista. En aquest sentit, la construcció d'imaginaris, discursos i recreacions alternatives es desenvolupa a través d'eines visuals potents com són les ficcions especulatives plantejades en relació a les antigues tradicions. A aquest efecte, l'artista, utilitza dues estratègies. D'una banda, una producció visual i instalativa amb la qual invocar, des d'unes certes digressions emocionals, altres imaginaris que qüestionen les metodologies clàssiques de la història, l'arqueologia o la historiografia. I, per un altre, des d'un escenari escultòric on la ceràmica adquireix un paper fonamental, revisitar arquetips heretats, però desarticulant-los. Aquesta pràctica ens connecta amb la cultura material primigènia de les societats del passat que pretén des del present i, a través del pensament crític d'un sensori dissident, proposar una obertura a la multiplicitat de formes d'existència.

Aquest projecte d'investigació i creació s'ha dut a terme sota l'acompanyament del grup Arsmaya (Grup d'Investigació en Art, Arqueologia i Patrimoni Cultural) de la UV, en el marc del Programa Residir en la investigació Transferència del coneixement a través de l'art, convocat pel Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València.

A través d'obres d’artistes i col·lectius de recorregut nacional i internacional, de fotografies, cartells, documents, notícies, cançons, objectes i testimonis, aquesta exposició traça el mapa d'un relat que no sols abasta avanços mèdics i conquestes socials, sinó també la resistència col·lectiva i la construcció d'una comunitat diversa i organitzada que es nega a rendir-se. The Show Must Go On tracta de recordar que, encara que avui la medicació converteix el VIH en una infecció crònica, asimptomàtica i controlada, continua havent-hi una infinitat de desafiaments polítics i col·lectius. 

Nascut el 1989 de la urgència i la valentia de les persones més vulnerabilitzades pel VIH i les seues famílies —usuàries de drogues, persones privades i ex-privades de llibertat, treballadores sexuals i dissidents identitàries i sexuals— el ComitéVLC va emergir com un far de suport mutu de les qui intentaven, principalment, continuar vivint. En un temps en què la desinformació i la por a la sida eren les ombres que assetjaven la població amb el VIH, la seua història és la història d'aquelles persones que, al marge de la societat, van saber organitzar-se, cuidar-se i resistir construint ponts de solidaritat i un fort teixit social i comunitari.

Al llarg d'aquestes quatre dècades, l'activisme del ComitéVLC i del moviment VIH a Espanya i al món ha sabut transformar-se i adaptar-se al ritme de les necessitats i els desafiaments de cada època. Des dels vuitanta, marcats pel dolor i la desesperació, fins a l'actualitat, en què la ciència ofereix certeses que abans eren impensables —com la realitat que el VIH, sota tractament, és indetectable i intransmissible—, la tasca ha sigut constant. Durant tots aquests anys, si alguna cosa ha romàs i ha travessat l'esperit reivindicatiu dels moviments antisida ha sigut l'expressió artística i cultural com a eines fonamentals de visibilitat i l'aportació d'infinitat d'artistes, músics, il·lustradores i dissenyadors com a motors de canvi per a la consecució de drets, la prevenció, l'empatia i la comprensió en la societat.

En l'actualitat, cada dia es diagnostica un nou cas de VIH a la Comunitat Valenciana, principalment en homes que tenen sexe amb altres homes, malgrat que, a escala global, les dones continuen sent el grup més afectat i vulnerabilitzat. En quatre dècades no s'ha desenvolupat una cura per a aquest virus ni tampoc una vacuna preventiva eficaç. L'estigma és la principal causa de diagnòstic tardà, problemes de salut mental, desocupació i aïllament. Hi ha països on la medicació no arriba i en llocs on és accessible, com a l’Estat espanyol, la població VIH està envellint de maneres particulars: moltes persones, amb qualitat de vida, i moltes altres, amb les seqüeles d'una llarga trajectòria amb la infecció.

Aquest projecte expositiu ret homenatge als qui ja no es troben entre nosaltres, als qui van alçar la veu en moments de silenci i a les persones que, dia a dia, continuen treballant incansablement per un món sense estigmes. Perquè, com suggereix el títol d'aquesta exposició, l’esforç col·lectiu per la dignitat, la convivència, la igualtat i la vida han de persistir. I per posar fi al VIH, l'espectacle ha de continuar.

Durant les festes de Nadal, les exposicions del Centre Cultural La Nau tindran un horari especial. Romandran tancades els dies 22, 25 i 29 de desembre, així com l'1 i el 6 de gener. Els dies d'obertura, l'horari serà de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00, a excepció dels dies 24 i 31 de desembre, el 5 de gener i els caps de setmana (28 de desembre i 4 de gener), en què s'obrirà en horari de matí, de 10:00 a 14:00