Investigadores de la Universitat de València proposen una major alfabetització científica del professorat

 
(D’esquerra a dreta). Olga Mayoral, Marta Talavera i Amparo Hurtado.
(D’esquerra a dreta). Olga Mayoral, Marta Talavera i Amparo Hurtado.

Les investigadores de la Universitat de València Marta Talavera, Olga Mayoral i Amparo Hurtado han conclòs que cal intensificar la tasca d’alfabetització científica i acostar-la a les opinions i gustos del professorat. L’article que han publicat, amb un estudi sobre l’actitud cap a la ciència entre estudiantat de Magisteri, identifica, a més, que les dones tenen més interés en les ciències que els homes, però estan menys inclinades cap a aquests estudis que ells.

Es una activitat científica estudiar el genoma humà? ¿I la clonació de l’ovella Dolly, determinar l’índex de criminalitat de Mèxic o prendre una mostra de sang a un pacient? A través de preguntes com aquestes, les tres professores del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials, junt al tècnic estadístic de la Conselleria de Sanitat David Martín, han analitzat la influència de les emocions i els factors de gènere en la motivació docent i l’actitud i el coneixement cap a les ciències.

En la investigació es constata com aquest personal docent en formació té una forta implicació social en ONG, associacions de recolzament a la infantesa i una certa experiència docent (monitors de temps lliure, classes particulars, treball en escoles infantils o centres de primària) però no obstant, desconeix la naturalesa de la ciència i li falta formació científica. Així, a l’hora d’elegir entre dues activitats, “les persones enquestades prefereixen veure programes d’entreteniment abans que de ciència, o parlar amb els col·legues de problemes socials abans que no científics, així com participar en actes cívics i artístics i comprar revistes de temes quotidians en lloc de sobre temes científics”.

A més, l’estudiantat enquestat, d’últim curs de Magisteri a les Universitats de València i Jaume I de Castelló, considera que el treball científic es considera “agradable, ben remunerat i divertit”. El 67% creu que el Govern deuria augmentar el finançament per a la investigació. També el 52,2% de les persones consultades considera que la ciència afecta a quasi tots els aspectes de la societat i per al 23,4% la ciència és important per tal que Espanya tinga un alt nivell de desenvolupament. Quasi el 20% creu que açò no és necessari perquè no tot l’alumnat està interessat en temes científics.

“S’ha comprovat que certes actituds relatives a l’ensenyament tenen influència negativa en el procés d’aprenentatge, i van canviant al llarg de la formació acadèmica. També que els estats emocionals positius afavoreixen l’aprenentatge”, segons les investigadores. La novetat que aporta aquest estudi és una anàlisi creuada, on s’ha posat de manifest la influència dels sentiments, actituds i motivació en l’ensenyament de les ciències, i aquest fet s’analitza també amb perspectiva de gènere.

“La ciència deu emocionar per a estimular un aprenentatge significatiu en l’alumnat”, destaquen al seu treball, on, a més, conclouen que malgrat que la Didàctica de la Ciència porta anys insistint en la importància de contar amb persones formades en ciència i tecnologia, “aquesta idea encara no ha calat en la ciutadania, ni en el futur personal docent”. Per això, segons l’article, “hem de treballar introduint les emocions i la perspectiva de gènere en la investigació i la docència per a què el futur professorat s’implique d’un mode actiu en la transmissió de l’interés per la ciència”.

 

Diferències de gènere

Els aspectes on s’observen diferències significatives de gènere són les referides a si totes les persones deuen tindre coneixements de ciència en general i de ciències naturals en particular. També en si les naturals deuen ensenyar-se impartint coneixements que prèviament han estat investigats, experimentats i acceptats, i si la millor forma d’aprendre ciències naturals és mitjançant la repetició de conceptes.

Aquestes diferències de gènere estan centrades en un component social, que clarament distingeix les preocupacions d’ambdós sexes. Així, les dones estan menys inclinades cap als estudis de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (carreres STEM). “Aquest fet reforça la idea de què si es poden entendre les motivacions intrínseques cap a la ciències, es poden dissenyar intervencions per a ajudar les dones a canviar d’opinió”, indiquen Marta Talavera, Olga Mayoral i Amparo Hurtado.  

 

Metodologia

Per a avaluar les actituds del futur professorat i tindre en compte les experiències prèvies professionals i personals respecte a la ciència i l’ensenyament, es va subministrar un qüestionari sobre les actituds relacionades amb les ciències. No va existir selecció de persones participants (es va dirigir a tot l’alumnat) i la mostra, de 291 persones, la composaven un 69,4% de dones i un 30,6% d’homes, amb una edat mitjana de 21,26 anys. De les persones enquestades, un 60,3% tenia una formació professional, o títol acadèmic o estudis anteriors als cursats en el moment, principalment Cicles Formatius de Grau Superior en Educació Infantil, o graus professionals de Música o Educació Física.

 

Article:

Marta Talavera, Olga Mayoral, Amparo Hurtado y David MartínBaena: Motivación docente y actitud hacia las ciencias: influencia de las emociones y factores de género. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias Vol. 17, Nº 2, 461-475 (2018)

Link: http://reec.uvigo.es/volumenes/volumen17/REEC_17_2_09_ex1349.pdf

This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy