Aquesta exposició naix d'una pregunta senzilla i oberta: Què hi ha darrere de la pell? A partir d'ací, l'artista planteja qüestions sobre el propòsit i els modes en què representem el cos, a partir d'un diàleg entre la imatge mèdica, el text i l'espai expositiu, traslladant les imatges a l'àmbit escultòric.

La imatge mèdica permet adquirir una visió bidimensional del que és tridimensional en si mateix. Converteix profunditat en superfície i organitza la matèria en signes; i en fer-ho, obri una zona de lectura on el cos es torna arxiu, però també relat. James Elkins va dir que llegir un raig X exigeix pensar en volum sobre una pel·lícula plana. I eixe desplaçament, de l'ombra a la grossària, guia tot el projecte.

Darrere de la pell es desplega com una deriva en tres seccions. En la primera, Entendre el cos, el visitant recompon siluetes i fragments de text en una pissarra magnètica, i cada associació assaja una definició distinta del corporal, la seua materialitat i el seu sentit. Veure el cos es torna un exercici de traducció: a partir de les primeres cinematografies de raigs X del Dr. Macintyre, les escales de grisa muten en color i el color en volum; la fidelitat anatòmica se suspén per a intensificar la presència, com si la imatge reclamara un retorn a l'espai. Finalment, Construir —i habitar— el cos implica pensar-lo com un lloc: acoblaments metàl·lics, resines i obra gràfica configuren un refugi mínim, mobiliari latent i superfícies que desitgen ser activades.

No s'ofereix una anatomia completa, sinó un camp de proves. Entre clínica i rondalla, entre sistema i experiència. Ací el cos no s'il·lustra; es posa en obra. I el que emergeix, al tall entre el tècnic i el poètic, no és una resposta tancada, sinó la possibilitat de mirar, tocar i pensar el cos com a territori propi, encara en construcció.

Projecte seleccionat per la I EDICIÓ DEL CONCURS RESIDIR EN LA INVESTIGACIÓ. TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT A TRAVÉS DE L'ART, convocat pel Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València.