.jpg)
Dimarts 11 de juny els hereus del poeta Rafael Ferrer i Bigné van donar l'arxiu familiar a la Universitat de València perquè pugua ser consultat pels investigadors i els estudiants universitaris interessats en la història de la literatura valenciana.
L'acord amb la rectora va ser signat per les seues besnétes, Isabel Soler (directora de la Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà fins a la seua jubilació) i María Paz Soler (ex-directora del Museu Nacional de Ceràmica González Martí.)
Rafael Ferrer i Bigné advocat, erudit i poeta de la generació moderada de la Renaixença, va néixer el 12 de gener de 1836 i va morir el 20 de febrer de 1892 a València. Es va dedicar a la investigació històrica i escriptura, formant part del grup literari vinculat a la Renaixença, moviment cultural de caràcter valencianista que liderava a València el poeta, periodista i polític Teodor Llorente.
Com a periodista especialitzat en informació cultural i jurídica va escriure en L'Opinió, El Eco del Túria, La Il·lustració Valenciana, El Museu Literari, La Violeta, El Gai Saber etc.
El 1866 va formar part de la redacció fundacional del periòdic Las Provincias, amb el director i propietari, Teodor Llorente, sempre va mantenir una estreta col·laboració i amistat. Va dirigir la revista anual Almanaque de València, en 1864 i 1865.
El 1868 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1871 va ser nomenat mantenidor dels Jocs Florals de la ciutat comtal.
Amb el seu grup d'amics (Pizcueta, Llorente, Boix, Labaila i Querol) va impulsar el 1878 la creació de la societat valencianista Lo Rat Penat, de la qual va ser president entre 1881 i 1882.
Aquest any 2019 el periodista Jaime Millás Covas ha publicat la seua biografia, "Memòria d'un poeta de la Renaixença. Rafael Ferrer i Bigné (1836-1892)", editat conjuntament per Editorial Sargantana i la Institució Alfons el Magnànim, la biografia s'ha publicat també en versió castellana a la col·lecció Personajes Ilustres.
