GIUV2026-009
En la activitat investigadora general del nostre grup, volem ressaltar, com a idea central, la noció de Literatura-món (Littérature-monde en francès, cf. el manifest publicat a Le Monde 2007) com a actualització del concepte de Weltliteratur (Goethe 1827, posteriorment tractat per altres pensadors occidentals). El concepte literatura-món defineix la literatura mundial (i les literatures mundials) com una xarxa de relacions i influències i no com una jerarquia de les tradicions literàries. En altres termes, fa referència a la totalitat de literatures escrites en diverses llengües sense la connexió obligatòria (que abans semblava ésser essencial) entre la llengua i la nació. Originalment emprat en les literatures de llengua francesa dins del context post-colonial (veure també el Tout-monde de Glissant 1997 o La Nouvelle Chose Française de Nimrod 2008), aquí el fem servir per referir-nos igualment a les literatures d'altres llengües que constitueixen el background cultural del nostre grup: literatura espanyola i llatinoamericana, literatura catalana, literatures eslaves, literatura anglòfona...
El nom del grup, LiMiTeS, juga deliberadament amb la noció de límits com a espais de...En la activitat investigadora general del nostre grup, volem ressaltar, com a idea central, la noció de Literatura-món (Littérature-monde en francès, cf. el manifest publicat a Le Monde 2007) com a actualització del concepte de Weltliteratur (Goethe 1827, posteriorment tractat per altres pensadors occidentals). El concepte literatura-món defineix la literatura mundial (i les literatures mundials) com una xarxa de relacions i influències i no com una jerarquia de les tradicions literàries. En altres termes, fa referència a la totalitat de literatures escrites en diverses llengües sense la connexió obligatòria (que abans semblava ésser essencial) entre la llengua i la nació. Originalment emprat en les literatures de llengua francesa dins del context post-colonial (veure també el Tout-monde de Glissant 1997 o La Nouvelle Chose Française de Nimrod 2008), aquí el fem servir per referir-nos igualment a les literatures d'altres llengües que constitueixen el background cultural del nostre grup: literatura espanyola i llatinoamericana, literatura catalana, literatures eslaves, literatura anglòfona...
El nom del grup, LiMiTeS, juga deliberadament amb la noció de límits com a espais de frontera, no pas com a línies de tancament, sinó com a zones de contacte, tensió i intercanvi, zones que divideixen i uneixen al mateix temps. La literatura-món i els estudis transculturals ens situen precisament en aquests marges on es creuen llengües, textos, èpoques i mentalitats que es miren i es reconeixen. Així, LiMiTeS reflecteix la nostra voluntat d¿explorar aquestes zones d'intersecció per respondre a les preguntes essencials sobre allò universal i allò singular, "lo uno y lo diverso" (Guillén 1985).
Senyalem que, en la nostra activitat investigadora, partim habitualment de la llengua francesa com a base, ja que és la llengua principal de treball i de formació dels i les integrants de l'equip. Les llengües castellana i catalana/valenciana, que són les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i de la nostra Universitat, tindran també un paper important en la investigació del grup.
Tal com assenyala Pageaux (1994: 6), la literatura comparada "s'oposa a la compartimentació, als terrenys de caça privats, a l'especialisme"; es tracta d'un camp del saber "aficionat a l'obertura, inclinat a la síntesi". Aquest esperit d'obertura i de transversalitat inspira tant la nostra problemàtica com la nostra metodologia general. En el marc de la recerca col·lectiva, adoptem una perspectiva contrastiva aplicada a diferents corpus textuals, temàtiques i moviments literaris i culturals.
El nostre grup de recerca està integrat per especialistes amb trajectòries consolidades en diversos àmbits: la lingüística diacrònica (Elena Moltó Hernández, Xavier Blanco Escoda), la traducció literària i l'estilística comparada (Xavier Blanco Escoda, Yauheniya Yakubovich Yakubovich, Sílvia Hueso Fibla), la lingüística formal (Xavier Blanco Escoda, Max Silberztein, Yauheniya Yakubovich Yakubovich), els estudis literaris i culturals (Elena Moltó Hernández, Sílvia Hueso Fibla, Beatriz Álvarez Palanca). Aquesta diversitat ens permet posar en diàleg els estudis lingüístics i els estudis literaris, amb l'objectiu d'elaborar una síntesi de coneixements a partir de les metodologies desenvolupades en cadascun d'aquests camps.
La nostra proposta es caracteritza per un enfocament distintiu i innovador en l'anàlisi dels textos literaris en diversos nivells, desenvolupat a partir d'una metodologia pròpia que integra els recorreguts individuals de recerca i docència dels membres de l'equip (vegeu l'apartat "Activitats previstes"). Aquesta singularitat metodològica ens permet abordar els fenòmens transliteraris i transculturals amb una mirada integral i altament matisada. En aquest marc, ens recolzem en un aparell conceptual i metodològic que, tot i provenir de diversos àmbits dels estudis filològics (vegeu l'apartat "Metodologia"), és reinterpretat i adaptat per donar forma a una proposta veritablement genuïna i diferenciada dins del camp.
En l'activitat investigadora en comú, ens proposem una panorama tant sincrònica (relacions transliteràries dins d'una època i un context social específic) com diacrònica (connexions tipològiques, genèriques o transtextuals en un eix temporal determinat).
Les aproximacions que adoptem poden enfocar-se més en les propietats formals, és a dir, lingüístiques i discursives, dels textos analitzats (estilística comparada, estudis de traducció, tractament automàtic de textos literaris), en característiques històriques i socials (estudis culturals, crítica marxista i feminista, hermenèutica i teoria de la recepció), en dimensions tipològiques i culturològiques (teoria de la literatura, poètica del mite, estudi de l'intertext).
Per tant, conforme a l'enfocament general multilingüe i multidisciplinar que acabem de mencionar, les línies d'investigació que seguirem com a equip són les següents:
- Estudi contrastiu de literatures. Estudis de textos en llengües de treball, tant en el tall diacrònic com sincrònic diatòpic, contrastant diferents aspectes textuals: motius, temes, formes, gèneres i models, sistemes literaris, èpoques i moviments. Estudi d'universàlies i invariants literaris.
- Estilística formal comparada i estudis de traducció literària. Estudi lingüístic, retòric, traductològic de textos literaris. Tractament automàtic de textos literaris. Estudi contrastiu de vàries traduccions. Traducció i autotraducció comentada.
- Estètica de la recepció i hermenèutica literària. Estudi contrastiu de textos a través de les seves recepcions. Perspectives històriques, socials, culturològiques, intertextuals. Enfocaments (post)estructuralistes, formalistes, marxistes, feministes, mitocrítics.
- Estudis transculturals. Estudi contrastiu de cultures i subcultures a través de l'anàlisi de textos literaris. Aproximacions lingüístiques (realias, culturemes), literàries (mitologemes, topos), interdisciplinars.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Publicar artículos en revistas especializadas, p. ej. Synergies, Anales de Filología Francesa, Cédille, TRANS: Revista de Traductología, Thélème, Quaderns de filologia, Langue(s) et Parole, 452ºF, Cuadernos de Literatura Comparada, Journal of Cultural Studies, Revue de Littérature Comparée (Francia), Roczniki Humanistyczne (Polonia), Neophilologica (Polonia), Verbum (Lituania) y otras.
- Establecer vínculos de colaboración interuniversitaria con universidades valencianas y españolas (p. ej. Universitat d'Alacant, Universitat Autònoma de Barcelona, Universidad de Granada), pero también extranjeras (p. ej. Université d'Orléans, Universidad UKEN de Cracovia, Universidad de Vilnius).
- Organizar jornadas de formación anuales o bienales dirigidas al alumnado de grado (Llengües modernes i les seves literatures y Traducció i mediació interlingüística), másteres y programas de doctorado vinculados a la docencia del Departament de Filologia francesa i italiana.
- Organizar seminarios y congresos centrados en la problemática propia del grupo, especialmente en el ámbito de la estilística y la literatura comparadas, con el francés como lengua de base.
- Organizar conferencias a cargo de los miembros del grupo e invitar a expertos externos, con temáticas directamente relacionadas con las líneas de investigación del grupo.
- Llevar a cabo un proyecto de investigación orientado al estudio contrastivo a partir del francés y editar un libro de investigación conjunta del equipo.
- Dirigir o codirigir números monográficos en revistas académicas especializadas, como Synergies Espagne, Quaderns de Filologia, Langue(s) et Parole.
- La finalidad global del grupo es desarrollar investigación filológica contrastiva, tanto de manera individual como colectiva, con el francés como lengua de referencia, dentro de los ámbitos definidos por las líneas de investigación establecidas
- Participar en congresos, tanto en línea como presenciales, relacionados con diversas áreas de investigación (literatura francesa, literatura general y comparada, lingüística, traductología y estudios culturales), p. ej. congresos de la AFUE, simposios de la SELGYC, coloquios de la SATOR, congresos internacionales NooJ, NODOS del conocimiento, tal como se detalla en los apartados Actividades previstas y Plan de trabajo
- Estudi contrastiu de literatures.Estudis de textos en llengües de treball, tant en el tall diacrònic com sincrònic diatòpic) contrastant diferents aspectes textuals: motius, temes, formes, gèneres i models, sistemes literaris, èpoques i moviments. Estudi d¿universàlies i invariants literaris.
- Estilística formal comparada i estudis de traducció literària..Estudi lingüístic, retòric, traductològic de textos literaris. Tractament automàtic de textos literaris. Estudi contrastiu de vàries traduccions. Traducció i autotraducció comentades.
- Estètica de la recepció i hermenèutica literària.Estudi contrastiu de textos a través de les seves recepcions. Perspectives històriques, socials, culturològiques, intertextuals. Enfocaments (post)estructuralistes, formalistes, marxistes, feministes, mitocrítics.
- Estudis transculturals.Estudi contrastiu de cultures i subcultures a través de l¿anàlisi de textos literaris. Aproximacions lingüístiques (realias, culturemes), literàries (mitologemes, topos), interdisciplinars.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| SILVIA HUESO FIBLA | Director-a | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| Equip d'investigació | |||
| YAUHENIYA YAKUBOVICH YAKUBOVICH | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| JAVIER BLANCO ESCODA | Col·laborador-a | Universitat Autònoma de Barcelona | Investigador-a doctor-a |
| MAX SILBERZTEIN | Col·laborador-a | Universite de Franche-Comte | Professor-a |
| BEATRIZ ALVAREZ PALANCA | Col·laborador-a | Universitat de València - Estudi General | Estudiant-a de doctorat UVEG |
- Creación artística y literaria.
- Filologia Francesa i Italiana
- Análisis contrastivo/Traducción Especializada/Traducción Pragmática
- MEDIACIÓ
- HERMENÈUTICA
- RECEPCIÓ
- NOVEL.LA
- EDAT CONTEMPORÀNIA
- ESPANYA
- HERMENÈUTICA CRÍTICA
- FRANÇA
- LITERATURA
- HISTÒRIA DE LES LITERATURES
- MITOCRÍTICA
- ESTUDIS CULTURALS
- EDAT MITJANA: EDAT MODERNA
- POESIA
- TEATRE
- LITERATURES EN CONTACTE
- AUDIOVISUAL
- LITERATURA COMPARADA
- LITERATURES HÍBRIDES
- TRADUCCIÓ LITERÀRIA
- COMPARATISME
- ESTÈTICA
- ESTILÍSTICA
