GIUV2026-055

https://www.uv.es/proyecto-fonosferas-urbanas-fonurmed/es/proyecto-investigacion-ciudades-sonoras-fonosferas-urbanas-del-mediterraneo-1500-1900-fonurmed.html

• Perfilar y aplicar metodologías y perspectivas renovadoras en el estudio de la historia social, cultural y política de la edad moderna y contemporánea.
• Reconstruir las fonosferas (o paisajes sonoros) de la València moderna y contemporánea, así como recuperar y estudiar el patrimonio musical valenciano de ese periodo.
• Analizar la dimensión musical de la política y de las relaciones de poder de épocas anteriores, atendiendo tanto a su papel en las formas de consolidación y reafirmación de la autoridad (ceremonial, fiestas públicas, política cultural) como a su desafío (dimensión musical de la protesta y de la política en su conjunto).
• Examinar el papel que ha tenido la música en la configuración de las culturas políticas del pasado, así como en la construcción de las instancias de reconocimiento sociales (nacionales, regionales, locales, de género, de clase, religiosas, raciales, etc.).
• Estudiar el papel de la música en la vida institucional, social y económica de las sociedades del pasado (instituciones musicales, profesionalización, patronazgo, mercado musical, formas de sociabilidad musical, la música en la historia del ocio y el entretenimiento, formas de cultura popular).
• Analizar las formas de transmisión, mediación y construcción del conocimiento histórico-musical sobre estos periodos, tanto en contextos académicos como educativos, con el objetivo de contribuir a la renovación de la didáctica de la historia de la música.

• Fonosfera i repertoris musicals.El grup d'investigació es proposa com a horitzó la reconstrucció de la fonosfera (o paisatge sonor) de la València moderna i contemporània en les seues múltiples dimensions. Eixa reconstrucció s'acompanyarà del reconeixement i estudi dels repertoris conservats per proporcionar claus per a llur interpretació en el context actual.
• Usos cerimonials i polítics de la música.La música apareix com a element imprescindible de la intensa activitat cerimonial que caracteritza els contextos urbans d'Antic Règim, però també de les formes de protesta popular cap a les autoritats. En el transcurs cap a l'edat contemporània, la valència simbòlica d'aquesta presència es carrega de significats polítics. Les persones adscrites al grup estudiaran els processos que van portar a aquesta transformació, així com els usos i importància de la música en la vida política d'aquell període
• Música i formes d'identificació.La música ha estat un mecanisme fonamental en la negociació identitària dels grups socials a l'època moderna i contemporània. Una de les línies d'investigació fonamentals del grup és explorar la relació entre la música i els discursos nacionals, subnacionals, de gènere, de classe, religiosos o de classe, així com el seu paper en la conformació de les diverses identitats polítiques del període.
• Les institucions musicals i la seua imbricació en les estructures socials.En paral·lel amb els processos lligats als usos cerimonials, sorgeixen i es consoliden les conegudes institucions musicals d'antic règim, capelles eclesiàstiques i músics cívics (ministrers i trompetes). La transformació i/o desaparició d'aquestes institucions al llarg del segle XIX encara no s'ha estudiat en profunditat.
• Música i societat.La música ha sigut un element central de les societats del passat. Des de les seues respectives competències i posant el focus a la ciutat de València, els membres del grup analitzaran la seua dimensió social i econòmica, estudiant les formes de patronatge musical, l'aparició i desenvolupament d'un mercat musical, el desplegament de noves formes de sociabilitat musical, la seua importància en les formes diverses de la "cultura popular" o la seua centralitat en les formes d'oci i d'entreteniment de l'era moderna i contemporània.
• Historiografia i didàctica de la Història de la Música.L'estudi de la música com a objecte històric no es limita a la reconstrucció del passat, sinó que implica analitzar com es construeixen, transmeten i legitimen els relats historiogràfics en contextos educatius i socials. Per això, una línia important és la sociogènesi del coneixement musicohistòric, l'evolució dels paradigmes historiogràfics i la seua traducció en manuals, currículums i materials docents, des de l'educació secundària fins a la universitat. Es posa especial atenció als mecanismes de selecció, exclusió i jerarquització del repertori, així com a les implicacions culturals, ideològiques i pedagògiques de l'ensenyament de la Història de la Música en el context valencià i europeu.
• Valorització patrimonial.La reconstrucció la història de la música en les coordenades de la història cultural aclareix els contextos i les formes de la comunicació musical en l'època estudiada. El grup pretén relacionar els repertoris musicals conservats amb les ocasions i els contextos específics per al qual va ser concebut i aprofundir en els seus processos de recepció per part d'un públic socialment diferenciat. Això proporcionarà claus per a l'exegesi i la interpretació en el context actual del patrimoni musical valencià.

• Artes escénicas.
• Actividades auxiliares a las artes escénicas.

• Filologia Francesa i Italiana