L'objectiu del seminari és oferir un punt de trobada entre els qui desenvolupen els avanços en l'àmbit de l'enginyeria genètica i els qui tracten d'oferir una resposta jurídica, un marc normatiu per a tractar de regular aquestes noves situacions, els seus desafiaments, les seues incògnites, enfront de les quals la cultura jurídica mostra encara més, si cap, el seu dèficit d'autisme, el seu desconeixement (la seua falta de voluntat de coneixement) de la realitat i sobretot del que la ciència –les “altres ciències”- ens ensenya sobre la realitat.

A més, hi ha altra preocupació a la qual tracta d'atendre aquest seminari. És indiscutible la importància política, en el sentit genuí del terme, del debat sobre alguns aspectes que plantegen els avanços de les biotecnologies. Ens trobem, així, davant un escenari concret d'un vell debat, sobre les relacions entre el científic i el polític, que exigeix probablement alguna cosa més que la remissió als plantejaments oferts per Weber. Sobretot perquè en aquest debat, en el nostre país (i en altres: només cal veure els casos dels EEUU, França, Itàlia o en menor mesura el Regne Unit), s'està introduint una variant que, segons el parer de molts de nosaltres suposa una desvirtuació del marc mínim de legitimitat –de respecte del pluralisme i de la llibertat: des de la llibertat científica a la llibertat ideològica- per mitjà del recurs a l'ètica. Ens referim a certa actitud de “tutela ètica” que es pretén imposar sobre aquests avanços i la seua regulació normativa i que en no pocs casos amaga una visió restrictiva i pseudoconfessional, a causa de la forta presència i pressió de l'església catòlica i de grups fonamentalistes.

A través de quatre panells en els quals participen estudiosos de diferents especialitats jurídiques, mèdiques, i de la Biologia, però també professionals del Dret al costat d'experts de Comissions Nacionals de Reproducció Assistida i d'Ètica, se sotmetran a examen qüestions com ara el debat sobre les cèl·lules mare i la utilització d'embrions congelats, la clonació, la selecció o elecció de sexe i el criteri de consentiment informat, amb el propòsit comú de contribuir que els estudiants de la Universitat de València, i en particular en el campus de ciències socials, puguen apropar-se a una anàlisi assequible i rigorós, al mateix temps que aliè a propòsits apologètics.

El seminari conclou amb una sessió dedicada a la formulació dels criteris de legitimitat que, en una democràcia plural –laica, per descomptat- poden resultar acceptables en aquest camp de l'impacte de les biotecnologies.

Aula Magna de la Facultat de Medicina i Odontologia
Av. Blasco Ibáñez, 15 - 46010 València