Passat, present i futur es donen la mà en la proposta que fins al pròxim 12 de febrer es pot visitar a la sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de València. Inspirada en conceptes creuats entre allò col·lectiu i allò individual, l'exposició gira al voltant de dos processos de reconversió, l'industrial i el personal.

Imatges d'arxiu de les últimes dècades del segle XX i primeres de l'actual conviuen amb materials creats per al muntatge. Per a aprofundir en la visió que sobre la vida en una factory town té, Vic Pereiró (Port de Sagunt, 1971) compta de manera creativa amb veus que parlen del passat i ha ampliat aquest ressò amb sons del present i figures que apunten a un futur pròxim.

En el muntatge recorre a tècniques pròpies del found footage, la superposició i manipulació d'imatges ja existents i la creació de pròpies. En l'amalgama, tan important és el que es veu com el que s'intueix. En aquesta ocasió ha generat nous continguts que se sumen a l'ingent material d'arxiu manejat. Entre aquest, les nombroses entrevistes realitzades als treballadors de la siderúrgica saguntina.

“El conveni i la màquina és un assaig audiovisual que gira al voltant de dos processos de reconversió, l'industrial i el personal. De com el primer va desmembrar la consciència de classe d'una comunitat sencera i el segon la va portar de tornada. Tot narrat a l'espera d'eixa altra desitjada tercera reconversió que no acaba d'arribar, la del sistema i els seus valors”, comenta Pereiró en la seua nota d'intencions.

El recorregut dissenyat planteja un retrat d'autor de la societat resultant de l'experiment social que va ser la ciutat factoria. Se centra en els últims cinquanta anys de transformació i canvis, amb la consciència de classe i la seua evolució com a eix transversal. Tot això narrat des de la mirada condicionada de l'autor a partir de records, percepcions i emocions de les quals s'ha anat impregnant i a les quals ha sumat la de persones pròximes.

Entre les seues reflexions, hi ha referències a la deixalla, a l'inútil, idea que travessa tota l'obra, donant valor als errors, al que ja no serveix o no té utilitat. També hi ha al·lusions a les màscares socials que s'utilitzen per a transitar per la vida.

L'exposició s'articula al voltant de la peça principal que dona títol a la mostra. Aquesta obra es presenta envoltada de tres instal·lacions que complementen el discurs. Un recorregut visual de com l'autor s'ha relacionat i s'ha vist influït per eixa espècie de “Suburbia” industrial entre l’horta que és la seua localitat natal.

Per a la gravació de part del material ha convidat a participar a col·lectius i veïns com ara Áurea Pereiró, el cor Gagliarda, Jaike Gemini, Miguel Ángel Martín, Mireia Arona, Santiago López, Eduardo Manzana i a altres artistes amb els quals ha col·laborat en projectes anteriors, com Iván Blanco, Nástio Mosquit i el duo de músics Matèria.

El pes de la memòria

Com a artista visual Vic Pereiró ha realitzat nombrosos projectes documentals, de cinema, televisió i investigació des de 1999, col·laborant i impulsant diferents productores audiovisuals. Va ser creador del col·lectiu Nastivicious en col·laboració amb l'artista Nástio Mosquit. White&Vicious és la seua última iniciativa de creació i investigació multisensorial, al costat del compositor i dissenyador sonor Iván Blanco.

Memòria, lluita i utopia són els tres conceptes fonamentals sobre els quals ha fet girar la seua obra, entenent la seua pràctica artística com un acte de militància que, des del compromís i l'acció, desafia l'agressivitat de l'entorn i el caos contemporani. Part del seu treball reflecteix el desequilibri existent i apunta possibles eixides al conflicte.

L’exposició estarà oberta al públic del 20 de desembre de 2022 al 12 de febrer de 2023, del dimarts a diumenge, d’11.00 a 19.00 h, a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València (plaça del Forn de Sant Nicolau, 4. València).