Logo de la Universitat de València Logo Institut Confuci Logo del portal

.

Lang Lang: El jove pianista dels dits Àgils

El jove pianista Lang Lang va naixer a l'any 1982 a Shenyang. Molta gent el considera un geni de la música, però el seu èxit ha sigut el fruit de tot el suor i l'esforç que ha posat des de que era nen i que l'ha ajudat a convertir-se en el que és avui en dia.

15 de de desembre de 2016

 

Durant la ceremònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Beijing, a l'agost de 2008, va sorgir en l'ombrívol i silenciós estadi el penetrant so d'un piano. El món sencer va posar la seva mirada sobre un jove vestit de blanc que es trobava al centre de l'escenari. Ple de passió movia els seus dits sobre el piano i, fent ús de la seva música, mantenia un "diàleg" amb la nena que tenia al costat. Completament desinhibit, va tocar llum d'estrelles (星光, Xingguang). En aquell instant es va guanyar l'admiració de tot el públic.

Aquest jove és el famós pianista xinès Lang Lang. En L'any 2002 es va anunciar a Hamburg (Alemanya) la concessió del premi a l'èxit artístic Bernstein a Lang Lang. Al maig del 2004, a més, va ser nomenat ambaixador de bona voluntat d'UNICEF a Nova York, convertint-se així en el primer pianista en ocupar aquest lloc. El 12 de maig de 2011, aquest jove va obtindre el doctorat honoris causa per la Reial Acadèmia de Música d'Anglaterra, i el 12 de maig de 2012 lil va otorgar l'Escola de Música de Manhattan, sent el primer músic de descendència asiàtica a obtenir-lo en aquesta prestigiosa escola.

Molta gent el considera un geni de la música, però el seu èxit ha sigut el fruit de tot el suor i l'esforç que ha posat des de que era nen i que l'h ajudat una convertir-se en el que és avui en dia.
Lang Lang va naixer en l'any 1982 a Shenyang, capital de la província de Liaoning. És fill únic. La seva mare era una operadora telefònica i el seu pare violinista a les forces aèries de Shenyang, el que va fer que creixés en un ambient musical. Quan era petit i veia els dibuixos animats Tom i Jerry, li fascinava una escena a la que el gat Tom tocava el piano. El seu pare es va gastar  més de 1.000 iuans en comprar-li un piano. En aquell moment, la suma del seu salari i el de la seva dona era de tan sols 560 iuans. El que no era esperaven es que aquesta enorme despesa fora a suposar un canvi tan gran en la vida del petit Lang. Als quatre anys va començar a estudiar el piano i als cinc va obtindre el primer premi en la competició infantil de Shenyang.

 

“El meu somni és que, quan d'ací vint anys vagi pel carrer, tingui la impressió de que tot el món coneix bé la música clàssica.".”

 

Em vaig enamorar d'aquest instrument en quant vaig tocar la primera nota. Per això sempre dic que el meu aprenentatge amb el piano mai va ser forçat sinó que em va encantar des de el principi. Des de petit sempre he estat disposat a tocar a l'escenari per al públic i per a mi es una experiència increïble". Lang Lang diu que tocar el piano no consisteix en ser observador i tocar les tecles de forma meticulosa i calculada, sino que es un tipus de sentiment i una forma de expresió. "Els teus Pensaments estan en una altra part. Quan interpretes al piano, et fusiones amb ell; no és el que estas tocant, es que et converteixes en ell. 

El 1989, i per a que rebés una millor formació pianística, el seu pare va decidir abandonar el seu lloc de treball i la seua casa per a anar-se'n amb ell a Beijing i matricular-se en la millor escola de primaria del conservatori central de música. Però al no tenir treball i anar acompanyant a un xiquet que volia estudiar piano, el seu pare va vèncer moltes resistències per part de tots els seus amics Parents. En L'any 1994, Lang Lang es va preparar per participar en la 4a Competició Internacional de Piano per a adolescents a Alemanya. Aquesta era la primera vegada que assistia a una prova internacional. Participar en el concurs costava 60.000 iuans, però els seus pares sòls disposaven de 10.000. La seva mare, desesperada, sols va poder sol´licitar dels seus familiars una ajuda total de 30.000, pel que després va demanar al Banc un prèstec de  20.000, per a que el seu fill pogués demostrar el seu talent enorme.

Aquella vesprada, durant la competició, Lang Lang es va vestir amb roba barata d'estil occidental que la seva mare havia comprat al mercat de Shenyang i va pujar a l'escenari tímidament, procedint immediatament a tocar el piano. Quan va acabar, el públic va donar a aquest jove una gran ovació. El pianista, emocionat, va fer una reverència. Estava tan entusiasmat en aquest ambient musical que se li va oblidar que estava en un concurs i va tornar a seure davant de l'instrument, preparant-se per tocar de nou creient que el públic volia que ho fes una vegada més, els espectadors estaven sorpresos. Els guàrdies de seguretat van tenir d'anar corrent a baixar-lo de l'escenari. El públic va protestar per això i tots van aplaudir. Al final es dugué el primer premi. Quan el presentador de la competició va anunciar al guanyador, el seu pare es trobava en el segon pis de la sala de concerts. La seua reacció va ser gravada pels espectadors que es trobaven al seu costat i el seu fill va poder veure les imatges d'aquest inoblidable moments anys despres: "Quan em van posar el vídeo, jo encara estava  entestat en dir que era impossible que el meu pare hagués plorat ... És una situació inverosimil; plorava rius de llàgrimes. Es pot veure com tota la presió que tenia damunt explota en eixe instant.

 

El seu èxit en aquest concurs va fer que tant el seu pare com ell mateix tinguessin mes confiança que mai. Es va preparar immediatament per a la competició Internacional de piano per a joves Txaikovski, celebrada al Japó el 1995. El guanyador tenia l'oportunitat de aconseguir la beca ofertada per l'Institut de Música Curtis per a anar a Estats Units d'America a estudiar. Davant aquest tipus de desafiament, pare i fill no podien fer una altra cosa que preparar-se per a l'ocasió. Acabada la competició, Lang Lang va complir el seu somni obtenint el primer lloc i el privilegi d'estudiar becat a aquest País.

Després d'arribar als Estats Units va tenir com a professor a Gary Graffman. El jove i enèrgic Lang Lang, que alhora demanava consells de piano al seu professor, seguia competint en tot tipus de concursos internacionals. En aquella època pensava que obtenir el primer premi en totes les competicions era l'únic camí possible per a un pianista. Però els ensenyaments del seu professor li van fer canviar d'opinió. Aquest li va dir que un no es fa mundialment famós únicament guanyant concursos, sino estudiant i practicant nous repertoris. "O algún dia un director d'orquestra veu algo especial en tu i et dóna la oportunitat d'exposar el teu talent al públic tancant el teló en un concert de les Nacions Unides. O substitueixes un músic que ha caigut malalt. Totes aquestes situacions et poden fer famós".  A Lang Lang tot això li semblaven ximpleries. No obstant això, el destí li va oferir una sorpresa el 1999, quan tenia disset anys. Al Festival de Música de Viena, el pianista André Watts no es trobava bé i no podia tocar. Lang Lang va pujar a l'escenari a substituir-lo i tocar al costat de l'orquestra simfònica de Chicago. Després de l'última nota, el públic sencer es va aixecar fent una ovació, amb interminables aplaudiments. Aquest va ser el primer pas en la seva carrera professional com a pianista.

Segons creixia la seva fama, també augmentava la diversitat de les critiques, però la seva consumada habilitat era innegable per a qualsevol. El seu estil lliure de lligams el va convertir en un visionari  a mig camí entre la música clàssica i la societat moderna.

Lang Lang va dir una vegada: "El meu somni ès que, quan dins de vint anys vagi pel carrer, tingui la impressió de que tot el món coneix bé la música clàssica."

 

 

Reportatge de You Zhichao