Els ensenyaments de Confuci, el filòsof de moda
Els ensenyaments de Confuci —el major filòsof, mestre i pensador de tota la història de la Xina i de fama mundial— són sent recollides per les actuals generacions de xinesos que desitgen aplicar-les ara a la realitat d'un país en continu creiximent, desenvolupament econòmic i explosió consumista. Inclòs Hanban —Òrgan Executiu del Consell Internacional de l'Idioma Xinés— va pensar en el seu nom per difondre l'ensenyament del mandarí en tot el món mitjançant els Instituts Confuci, una xarxa d'instituts que ja compten amb més de 300 centres docents. Així, les seues obres es llegeixen ara com la dels antics clàssics occidentals i les seues màximes i consells es valoren com es va fer en l'antiguitat, revaloritzant el carisma dels ensenyaments de Confuci.
Conegut a Occident pel seu títol de respecte, derivat de Kong Fu zi (Kong, el Savi), el seu verdader nom va ser Kong Zi. Filòsof, teòric social i fundador d'un sistema ètic, va viure a la Xina feudal de fa 2.500 anys —entre el 551 i el 479 a.C.—. El seu pensament va ser introduït a Europa pel jesuïta Matteo Ricci (1552-1610), primera persona en llatinitzar el seu nom de Confuci.
Va nàixer al poble de Qufu, a l'antic regne de Lu —actual província de Shandong—, en el si d'una família de terratinents de la família reial de la dinastia Shang (1600-1046 a.C), el clan dels Kong, durant el Període Primavera i Tardor (770-475 a.C), El seu pare va morir quan Confuci tenia tres anys i va deixar la família a la pobresa. Confuci, malgrat això, va rebre una acurada educació fins que sa mare va morir quan ell tenia 17 anys, quedant-se orfe de pare i mare sent molt jove, que li va portar tindre una adolescència plena de penúries i tristesa.
Amb 20 anys, va treballar als graners estatals i com pastor cuidant de cabres mentre compaginava els seus estudis, hàbit que no va abandonar en tota la seua vida.. Quan va ser adult, va treballar per a l'administració de L'Estat de Lu com educador i polític, arribant a aconseguir el rang de Ministre de Justícia als 52 anys. Durant aquest període, Confuci va establir nombroses reformes que el van conduir a una administració de justícia caracteritzada per la seua imparcialitat i per la pràctica erradicació del crim. No obstant això, va dimitir del càrrec anys més tard, ja que no estava d'acord amb la política que seguia el príncep, i es va dedicar de ple a l'ensenyament i sense arribar a posar mai en marxa els ideals polítics que tant anhelava.
Així, viatjava sol d'un costat a l'altre instruint als contats deixebles que es reunien al seu voltant. La seua fama com home de saber i caràcter, amb gran veneració cap a les idees i costums tradicionals, prompte es va propagar pel regne de Lu i després a tota Xina. A més d'ensenyar, Confuci va catalogar i ordenar els poemes, la història, els rituals i la música de la dinastia Zhou (1046-256 a.C). Aquests documents es convertirien més tard en obres clàssiques i en material d'ensenyament fonamental per a l'educació política.
Durant la segona meitat de l'època en que la Xina va estar regida per la dinastia Zhou (1406-256 a.C), abans de Confuci, el govern central va sofrir un procés de degeneració i decadència, i les intrigues i la relaxació de costum es van generalitzar. Confuci lamentava el desordre característic d'aquells temps, així com la ausència de models morals que revertessin tal situació. Per això, va arribar a la conclusió de que l'únic remei va ser recuperar i difondre entre la població els principis i preceptes dels savis de la antiguitat. Per aquest motiu instruïa als seus estudiants en els clàssics de la literatura xinesa, També va subratllar la importància de la música, que en aquesta època tenia funcions cerimonials i religioses a les pràctiques del Estat i del culte. Va propugnar el gran valor del poder del bon exemple. Els governants, deien, només poden ser grans si porten vides exemplars i es guien per principis morals. D'aquesta forma, els ciutadans dels seus estats tindrien l'estímul necessari per a aconseguir la prosperitat i la felicitat.
A l'any 484 a.C, després de la seua cerca d'un governant ideal que es revelés per complet infructuosa, va tornar per última vegada a l'Estat de Lu. Va passar la resta de la seua vida escrivint comentaris sobre els autors clàssics. Morí i fa ser enterrat en Qufu, el seu poble natal, l'any 479 a.C. El temple i el cementeri de Confuci, així com la residència de la família Kong que encara es conserven, van ser declarats Patrimoni cultural de la Humanitat l'any 1994.
A partir de la dinastia Han (206 a.C.-221 d.C,), diversos emperadors s'inspiraren en l'obra de Confuci per organitzar la societat xinesa. Als segles posteriors als ensenyaments de Confuci van exercir una poderosa influència a la filosofia xinesa i a la història del país que ha durat fins avuí en dia. La seua moral es pren com exemple a la societat xinesa i s'observa al comportament dins de les relacions familiars, en les que la base per a tot bon funcionament resideix a la perfecta relació entre el pare i el fill, respectant i venerant l'últim als seus avantpassats
Reflexió sobre el seu paper a la societat xinesa
Tot i que va ser un home completament humil i desconegut en el seu temps, els ensenyament de Confuci van intentar canviar la societat amenaçada per contínues guerres, baralles internes i discòrdies socials, i transformar-la mitjançant la conversió dels seus individus en persones que obraran correctament seguint un codi moral i de conducta inventat pel propi filòsof.
Així, va peregrinar d'una cort a altra intentar persuadir als monarques de que adoptaren les seues idees sobre la justícia i la conveniència en harmonia a la vegada que va predicar la observància del ritual i la correcció de comportament.
No obstant això, els seus consell polítics sobre com millorar el govern de la nació van ser ignorats, raó per la qual, als 60 anys i decepcionat, va acabar refugiant-se a l'ensenyament i reunint-se al seu voltant de nombrosos deixebles.
Va ensenyar els seus estudiants política, música, tir amb arc, auriga, cal·ligrafia i matemàtiques amb el propòsit de promoure un ensenyament complet i, segons diuen, va tenir més de tres mil deixebles , dels quals 72 van destacar especialment.
Van ser ells, i no el propi Confuci, els que després de la seua mort es preocuparen en escriure les seues memòries, conversacions i ensenyaments i recollir-les en un llibre que ha passat a la història com Las analectas.
Els ensenyaments de Confuci pretenien ser un vehicle transmissor del passat, encara que, en realitat, els seus punts de vista van contribuir a la ruptura amb eixe mateix passat. En lloc de la dicotomia religió-govern, i de les funcions sociopolítiques heretades del feudalisme de la dinastia Zhou (1046-256 a.C.), va advocar per un govern d'èlit moral. Per a ell, la virtut suprema era rén (仁), gairebé mencionada en aquells passats. Sovint eixe concepte es tradueix per "bondat, benevolència, humanitat", però en essència significa "raonable, dedicació a la resta" i prové originalment de la relació mare-fill, concebuda com el germen de les relacions humanes. Per extensió, el significat ocult de rén es el de "amor".
En si, el confucianisme és una filosofia que mai va pretendre ser una religió, encara que, finalment va ser d'aquesta manera com es va propagar. Confuci creia que l'Estat hauria de servir al poble, pel que els governants tenien que complir les cinc virtuts confucianes - benevolència, rectitud, decor, saviduria i responsabilitat-, els campassins haurien de ser bons treballadors i nobles, persones sensates, tot això recolzat sobre els tres pilars morals bàsics: obediència a la autoritat, amistat sincera e igualitària, i respecte per la família i els avantpassats
La importància a l'educació va desembocar al nou sistema d'exàmens per funcionaris, que va arribar a estar vigent fins el segle XX, i que exigia que els candidats es preparassen mitja vida per aprovar-los i aconseguir un nomenament al govern.
Malgrat la seua amplitud de coneixements i conceptes filosòfics, Confuci mai es va ocupar de la natura i va evitar també discutir sobre qüestions metafísiques o místiques, doncs pensava que el món real ja era suficientment intens i el provocava bastants pensaments.
A 1979 molts temples dedicats a la memòria de Confuci van ser reconstruïts i oberts de nou al públic, sent a l'actualitat atraccions turístiques de gran importància nacional.
A l'època actual, no obstant això, el confucianisme està experimentant un curiós ressorgiment degut a que els sectors més conservadores xinesos reclamen una volta als valors de respecte, generositat i amor filiar, en perill pel acelerat canvi social i econòmic, les modes occidentals, el materialisme, les noves tecnologies, el estrés laboral i el consum desmesurat.
Els ensenyaments de Confuci soporten el pas del temps
Segons la Fundació Joventut de Xina, més de 800.000 adolescents de tot el país han llegit en els últims dos anys els clàssics xinesos, inclòs Las analectas, peel que les xifres que s'esperen que arribe als tres milions en els pròxims deu anys.
Aquesta gran acollida per part dels joves, els seus pares i professors no es més que un reflexe de la influència que exercissen els savis xinesos, sobretot Confuci, en la societat contemporània xinesa, doncs molts professors universitaris xinesos creuen que els pensaments confucians encara aporten alguna cosa nova al món actual.
Amb la apertura de Xina a l'exterior i el desenvolupament de la seua economia, amb la de altres països asiàtics, el confucianisme ha sigut admès de nou a la societat i han calat arrels també a Japó, Corea del Nord i Singapur.
Des de 1989 es celebren a tota Xina nombroses cerimònies per commemorar el naixement del filòsof, mentre que en 1994, dara en el que es va celebrar el seu 2.545 aniversari, el llavors president de Xina, Jian Zemin, va lloar la inestimable contribució de Confuci a la societat del país.
Per posar soles un exemple, el professor Wang Dianqing, director de l'Institut de Moral Oriental de Pekin, treballa des de fa anys en difondre els ensenyaments de Confuci i les seues obres. Així, ajuda als estudiants de ensenyament de primaria i mitjana a aprendre, comprendre i recitar els clàssics xinesos. "La essència del confucianisme ha de ser transmesa a les generacions joves o del contrari es perdrà per sempre", assenyala Wang.
L'any 2000 es va fundar a Jinan, capital de la província de Shandong, a l'est de Xina, la primera Universitat de Cultura Confucionista del país, dedicada als ensenyaments de Confuci, ciències, humanitats i lleis.
Per la seua part, He Keyong, professor de primaria de la província de Zhenjiang, sud-est de Xina, porta dedicats molts anys a la difusió dels ensenyaments de Confuci, ha publicat una biografia completa i ha inaugurat una escola per ensenyar les màximes de doctrina moral del filòsof als xicotets de la família.
Els ensenyaments de Confuci es difundeixen a Internet
El confucianisme s'ha estés des de Xina a altres països asiàtics, on els seus pensaments s'han considera en part responsables del ràpid desenvolupament econòmic.
Tom Djoe, magnat singapurès, atribueix l'èxit del seu negoci a la filosofia de Confuci. "Si desitja fer-se ric, ha d'aprendre abans a ajudar a la resta i a estalviar diners", Djoe aixoplugat després de la seva voluminosa compte corrent.
Els erudits xinesos asseguren que el confucianisme dona una gran importància a la harmonia i a la col·lectivitat, que garanteix la estabilitat social.
En 1999, durant les celebracions dels 2.550 aniversari del naixement del savi, el llavors cap de l'Estat de Singapur, Lee Kuan Yew, considerat l'autèntic fundador de la ciutat-estat, va declarar que l'esperit de treball en equip predicat per Confuci "va ajudar als països asiàtics a superar la crisi econòmica de 1997".
Per la seua part, Sanderson Beck, creador de la pàgina web www.san.beck.org dedicada íntegrament a Confuci i el fidel seguidor de la seua doctrina, creu que les seues erudicions del gran savi xinés "exerciran una gran influència cada vegada major en aquest segle i serà reconegut en tot el món com un dels grans filòsofs ètics de la humanitat".
Els Kong, una família de 2.600 anys
Recentment la casa editorial Liaohai ha publicat una recopilació de huit volums sobre la família Kong, considerada la "número u de Xina".
El llibre complet sobre la família de Confuci és el primer de la seua classe que estudia en detall al gran filòsof i a la seua família durant un període de quasi 2.600 anys. La seua mentora, Kong Demao, membre del clan que pertany a la 77 generació, s'ha vist recolzada pels erudits Zhang Dainian i Ren Jiyu a l'hora de fer realitat el detallat llibre.
A més de facilitat les dades sobre la família de Confuci i la seua descendència -alguns dels quals ixen a la llum per primera vegada a aquesta obra-, el llibre recull tots els esdeveniments importants ocorreguts al clan, així com les obres literàries i ensenyaments de Confuci i alguns dels seus deixebles.
Tota la descendència de Confuci va ser educada segons les seues doctrines, pel qual durant la dinastia Tang (618-907) es va fer tradició que els membres de la família Kong administraren el govern local de Qufu, província de Shandong, lloc de naixement de l'erudit.
El llibre ens transporta des de l'època del Període Primavera i Tardor (722-481 a.C.) societat esclava a la qual va viure Confuci, fins a l'època actual d'exili familiar en Taiwan, passant per la Xina feudal, semi colonial, republicana i comunista, aportant dades fins ara mai revelats.
Un institut amb el nom de Confuci
Els Instituts Confuci són organitzacions educacionals sense ànim de lucre creades per satisfer les necessitats de l'ensenyament del idioma xinés d'estudiants repartits per tot el món. La seua finalitat és intensificar la comprensió global de la cultura i l'idioma xinés, enfortir l'intercanvi educacional i cultural entre la Xina i la resta de països, aprofundir en les relacions amb la resta de nacions, i promoure el desenvolupament multicultural amb el propòsit de construir un món harmoniós.
Els serveis ofertis pels Instituts Confuci al voltant del món són: divulgació de l'idioma xinés, cursos de metodologia de l'ensenyament del xinés per a professors, mitjans i manuals per a l'educació de l'idioma, organització dels exàmens HSK, YCT y BCT, oferir informació sobre el sistema educatiu a Xina i altres àrees relacionades i dirigir activitats d'intercanvi cultural amb altres països.
Després d'obrir un institut pilot a Tashkent (Uzbekistán) en juny de 2004, el primer Institut Confuci oficial es va inaugurar el 21 de novembre de 2004 a Seúl (República de Corea).. Després d'aquest, un gran nombre de centres han obert les seues portes a multitud de països, com Estats Units, Alemanya, Espanya, Kenia, Argentina, Cuba, Xile i altres llocs on l'idioma xinés està guanyant popularitat.
Famoses cites de Las analectas
Las analectes (en xinés Lún Yŭ o 论语, que significa literalment “discussió sobre [el significat de] las paraules”) recullen una sèrie de xarrades que Confuci va donar als seus deixebles, així també les discussions que va mantindre amb ells. Escrites durant el Període de Primavera i Tardor (722-481 a.C.), seguix tenint influència avui en dia entre els xinesos i alguns països asiàtics.
A Las analectes, els capítols estan agrupats per temes individuals. No obstant això, no seguixen cap ordre especial. De fet, els capítols pareixen totalment aleatoris amb temes a seccions correlatives que no tenen cap tipus de relació entre elles. Pareix clar, doncs, que el llibre no va ser escrit per un únic autor, sinó que és obra de diversos deixebles que van recopilar els ensenyaments de Confuci anys després de la mort del seu mestre.
Las analectes inclouen els principis bàsics de Confuci: decència, rectitud, lleialtat i pietat filial. No obstant això, el més important d'elles no és el que diuen, sinó això que no diuen, recurs característic de l'espèrit xinés. Durant més de dos milers d'anys, han sigut part dels estudis de les escoles xineses, ja que es considerava que cap home podria arribar a un bon nivell moral i d'intel·ligència sense conèixer els ensenyaments de Confuci. El coneiximent d'aquesta obra es va fer també imprescindible per a superar els exàmens imperials que tot funcionari de la cort hauria de realitzar per convertir-se en mandarí.
Font: http://confuciomag.com/ensenanzas-de-confucio-filosofo
Publicat originalment a la: Revista Instituto Confucio.
Número 6. Volumen III. Mayo de 2011. Ver/descargar PDF.
