Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Premsa

Rafael Ibañez. Puchades Institut de Ciència de Materials de la Universitat de València.

Els materials conformen el nostre món. Tot el que veiem o toquem entra d’una manera o una altra en el concepte de “material” i, per tant, el seu control i la seua transformació ha sigut una constant al llarg de la història de la humanitat. N’és una prova el fet que les civilitzacions prehistòriques han rebut el nom dels materials més avançats que feien servir. La pedra tallada o polida, el bronze o el ferro van ser en un moment de la història la “frontera de la tecnologia”.  El coneixement empíric dels materials i el mestratge en el seu processament i transformació han tingut una gran evolució en la història i han donat lloc a obres molt notables en el camp de l’enginyeria, l’arquitectura o l’art.

El procés de racionalització del coneixement, i molt en particular de les ciències modernes, que va tenir un important punt d’inflexió en l’època de la Il·lustració, va permetre avanços essencials com la demostració de la naturalesa atòmica de la matèria, la taula periòdica o les lleis termodinàmiques. Aquests conceptes formen la base d’un coneixement del món molt més profund i ens proporcionen eines per transformar els materials d’una manera molt més eficient. El conjunt de ciències modernes que sorgeix amb força en aquesta època fa possible que avui en dia la ciència de materials, o el conjunt sinèrgic de ciències que la conformen, haja sigut capaç de plantejar un nou paradigma, el del “disseny” dels materials. No es tracta ja de transformar o modificar materials que es troben a la natura, sinó de “crear” nous materials que satisfacen necessitats molt específiques.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tanmateix, el disseny d’un material no és senzill, requereix la participació de molts investigadors i tecnòlegs de diferents àmbits i la utilització de mitjans generalment molt sofisticats, per això resulta extraordinàriament car. Per aquesta raó, només alguns sectors de molt alt valor afegit poden suportar-ho. Sectors com el militar, l’espacial o la física d’altes energies són autèntics motors en la investigació de nous materials i els avanços que s’hi produeixen són transferits a altres segments productius com la medicina, l’esport o les telecomunicacions.

L’impacte econòmic que suposa la utilització en la vida ordinària dels materials i la tecnologia que en el seu moment es van dissenyar per a la cursa espacial, i que han acabat “tornant” a la Terra, s’estima que representa un factor entre quatre i set, es a dir, per cada euro invertit en les agències espacials se’n generen entre quatre i set en l’“economia reial”.

A més d’exposar aquest plantejament, el conferenciant fa referència a nombrosos exemples de materials que han fet aquest doble camí d’anada i tornada a l’espai, i conclou que un sistema de R+D ben equilibrat entre la investigació bàsica i la transferència tecnològica és econòmicament i socialment rendible.

 

Breu Curriculum 

Nascut a València el 1958, va estudiar Química a la Universitat de València; posteriorment va realitzar la tesi doctoral al Laboratori de Química del Sòlid del CNRS a Bordeus. El 1984 va defensar també la seua tesi doctoral a la Universitat de València, a la qual s’incorpora com a professor ajudant al desembre d’aquell any, fins que al 1990 accedeix a una plaça de professor titular en el Departament de Química Inorgànica. Actualment és acreditat a càtedra. El 1995, al costat d’altres professors dels departaments de Química Inorgànica i de Física Aplicada, participa en la creació de l’Institut de Ciència de Materials de la Universitat de València, del qual és secretari fins a l’any 2002 i director, entre el 2002 i el 2008. 

L’any 2006 constitueix amb altres socis l’empresa LaserFood, una empresa derivada o spin-off del Parc Científic de la Universitat de València, que fonamenta la seua activitat en l’estudi de mètodes de traçabilitat unitària de fruites, per la que s’ha desenvolupat una tecnologia de marcatge làser. Aquesta empresa continua funcionant en l’actualitat. És coautor de més de 75 publicacions científiques i de 9 patents internacionals, i ha rebut el premi a l’Investigador Emprenedor concedit per l’IVACE i l’ADEIT. Actualment imparteix l’assignatura “Ciència de materials” en el grau en Química, on sempre ha impartit matèries relacionades amb la química del sòlid i els materials.

 

Inicio       Ministerio de Industría, Economía y Competitividad   

Estimulant les vocacions científiques és un projecte de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, que compta amb el finançament de la Fundación Española de Ciencia y Tecnologia i el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

 

Sol·licitut de conferència al centre

Solicite per al meu centre aquesta conferència

Nom del centre:

Municipi:

Província:

Persona de contacte:

Telèfon de contacte:

Periode preferent d'impartició de la conferència;

Correu electrònic: 

Autoritze a rebre informació de la Unitat de Cultura Cientifica i de la innovació de la Universitat de València

    NO


                


Dret a la informació en la recollida de les dades

Les dades personals subministrades s'incorporaran al Fitxer de la Càtedra de Divulgació de la Ciència sota la responsabilitat de la Secretaria General de la Universitat de València. Els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament podran exercir-se davant la Càtedra de Divulgació de la Ciència (C/ Serpis, nº 29. 46022 València). La informació obtinguda serà processada per a la difusió de les activitats que realitza la Càtedra, la divulgació social de la investigació de la Universitat de València i dels avanços de la ciència i la tecnologia i del pensament científic (art. 5 L.O. 15/1999).

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies