En el cinquè centenari de Jerónimo Muñoz: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement
Jerónimo Muñoz (València, c. 1520-Valladolid?, 1591) és sens dubte un dels científics més destacats de la història valenciana i espanyola. Va ser catedràtic d’hebreu a la Universitat d’Ancona (Itàlia) i de matemàtiques i astronomia a les universitats de València i Salamanca. En la seua època va gaudir d’un enorme prestigi a Espanya i a Europa, sobretot gràcies als seus treballs sobre la supernova del 1572, àmpliament citats i comentats pels millors astrònoms europeus, treballs que encara s’utilitzen per estudiar el remanent d’aquest fenomen . Muñoz figura entre els autors que van determinar la posició de l’estrella amb major precisió i que millor entenien les implicacions cosmològiques del fenomen. Tot i que va publicar poques obres, va deixar un volum important de manuscrits de les diferents branques de les matemàtiques i de l’astronomia de l’època i de les seues aplicacions, testimoni de les seues activitats i ensenyances a les universitats. El primer mapa del Regne de València publicat a Anvers (1584/84) es va basar en els treballs de Jerónimo Muñoz. En suma, la seua personalitat intel·lectual es correspon amb els científics-tècnics-humanistes del període renaixentista que contribuirà a crear les condicions de possibilitat de la ciència moderna i de la seua emergència.
Coneixements previs: Coneixements bàsics de la història de la cultura i la ciència a l’Europa moderna, especialment del Renaixement.
 |
 |
La construcció de l’astronomia moderna entre Copèrnic i Kepler
Entre els segles XV i XVIII i en el marc d’un conjunt de transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques profundes es va produir a Europa l’anomenada “revolució científica”, punt i partida la ciència moderna. Tot i que la revolució científica va afectar totes les branques del saber, sembla indubtable que els canvis més dramàtics van tindre lloc en mecànica, astronomia i cosmologia, i es va produir la destrucció del cosmos tradicional i la geometrització de l’espai. Aquests canvis van ser resultat d’un procés el punt de partida del qual podem representar amb l’obra de Copèrnic: De revolutionibus orbium coelestium Libri VI (‘Sis llibres sobre les revolucions dels orbes celestes’) i la seua proposta de descriure el nostre sistema planetari i el moviment dels planetes considerant la Terra com un planeta més i situant el Sol immòbil en el centre del sistema. La recepció de la teoria de Copèrnic va estar condicionada pel contrast entre l’audàcia de la proposta i els arguments que va fer servir per justificar la veritat de la seua teoria. Arguments que s’enfrontaven amb les idees cosmològiques i físiques acceptades en la seua època juntament amb els arguments derivats de la Bíblia. En les últimes dècades del segle XVI, l’obra de Copèrnic va començar a ser reavaluada en el context de la intensificació dels debats cosmològics, en què van intervindré activament els astrònoms. Entre aquests astrònoms va destacar en particular el danès Tycho Brahe, que va construir un formidable observatori i va desenvolupar un programa sistemàtic d’observacions amb nous instruments molt més precisos i va qüestionar importants dogmes de la cosmologia tradicional. L’enorme cabal de dades astronòmiques reunit per Tycho Brahe i els seus col·laboradors va ser decisiu perquè Kepler portara a terme la reforma de l’astronomia amb el descobriment de les lleis que porten el seu nom, a partir del seu profund convenciment de la veritat del sistema copernicà.
Coneixements previs: Idees bàsiques d’història general del món clàssic (la cultura hel·lenística) i del Renaixement.
Breu CV
Víctor Navarro Brotons (València, 1945) és doctor en Ciències Físiques i catedràtic (jubilat) d’Història de la Ciència de la Universitat de València. Ha participat en projectes d’investigació finançats pel govern espanyol, per l’European Science Foundation o per altres institucions internacionals. Ha participat així mateix en 64 congressos i reunions científiques nacionals i internacionals, i ha estat membre del comitè organitzador o científic de diverses d’elles. Entre les més recents ha presidit l’organització de les reunions internacionals Universities and Science in the Early Modern Period (València, 1999), Beyond the Black Legend. Spain and the Scientific Revolution (València, 2005) i Ideas and Instruments in the Iberian World in Early Modern Times (Budapest, 2009). És membre de l’Acadèmia Internacional d’Història de la Ciència i de diverses societats d’Història de la Ciència. És autor de 27 llibres (com autor, coautor o editor) d’història de la ciència i de diversos centenars de treballs d’aquesta matèria en forma d’articles, capítols de llibre, articles de divulgació, revisions o entrades de diccionaris i enciclopèdies. Cofundador de la revista Llull, ha estat codirector de la revista Cronos d’història de la medicina i de la ciència, i és assessor de diverses revistes de la mateixa matèria. Va escriure amb J. M. López Piñero la Història de la ciència al País Valèncià i va codirigir el Diccionario Histórico de la Ciencia Moderna en España. Entre les seues publicacions recents figuren Història de la ciència (en col·laboració amb J. Ordóñez i J. M. Sánchez Ron); Universities and Science in the Early Modern Period, Dordrecht, Springer, 2006 (M. Feingold i V. Navarro, eds.); Beyond the Black Legend. Spain and the Scientific Revolution. Mas allá de la Leyenda negra. España y la Revolución Científica, València, Universitat de València, 2007 (V. Navarro i W. Eamon, eds.); Vicenç Mut i Armengol (l614-1687), i l’Astronomia, Palma (Mallorca), Govern de les Illes Balears, 2009; Disciplinas, saberes y prácticas: filosofía natural, matemáticas y astronomía en la sociedad española en la época moderna, València, Universitat de València, 2014; Jerónimo Muñoz. Matemáticas, cosmología y humanismo en la época del Renacimiento, València, Universitat de València, 2019.
Més informació
- Javier Ordóñez, Víctor Navarro i José Manuel Sánchez Ron: Historia de la ciencia, Barcelona, Planeta (Espasa, Col·lecció Austral, 8a ed.), 2013.
- Nicolau Copèrnic, De les revolucions dels orbes celestes. Introducció i notes de Víctor Navarro Brotons; Traducció d’Enrique Rodríguez Galdeanio i Víctor Navarro Brotons, Barcelona, Institut d’estudis Catalans, Eumo, Pòrtic, 2000.
- Víctor Navarro Brotons: Jerónimo Muñoz. Matemáticas, cosmología y humanismo en la época del Renacimiento, València, Universitat de València, 2019.
- José María López Piñero i Víctor Navarro Brotons: Història de la ciència al País Valencià, València, ed. Alfons el Magnànim, 1995.
Xarxes Socials
- @CdCienciaUV
- @MednightGTS
Estimulant les vocacions científiques és un projecte de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, que compta amb el cofinançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i del Ministeri de Ciència i Innovació.
