Darwin i l'arbre de la vida
Fa segle i mig, Charles R. Darwin va difondre una de les idees més fèrtils i poderoses de la biologia: tots els éssers vius tenen un mateix avantpassat, tots tenen un mateix origen, tots som parents. Així, doncs, les relacions entre tots els organismes actuals i els que han existit en el passat es poden representar amb un diagrama arborescent. L’arbre de la vida, amb les branques extingides enfonsades a terra, al registre fòssil, i el seu fullam espès d’espècies vivents actuals, és una imatge darwinista molt potent. Prompte va ser adoptada pels naturalistes per a substituir la idea, antiga i incorrecta, de la gran cadena de l'ésser: una escala que ascendia dels cucs insignificants als excelsos humans, a tocar dels déus. Amb l’arbre de la vida darwinista ja no hi hagué mai més organismes superiors i inferiors, o més o menys evolucionats. Les tècniques bioquímiques i el mètodes computacionals actuals ens han permès reconstruir l’arbre filogenètic universal i fer realitat el somni de Darwin, alhora que hem trobat relacions familiars insospitades, com les que resulten de la simbiosi. Això amplia el seu valor molt més enllà del que Darwin mai no pogué ni imaginar. Però a més de l’interès científic evident que té l’arbre de la vida i el descobriment de les relacions filogenètiques en la biosfera actual, aquestes recerques són útils i tenen també aplicacions pràctiques. En últim terme, d’una manera com més va més precisa, ens permetran respondre la pregunta: qui som?
Lynn Margulis: una revolució en l'evolució
Darwin va proposar el símil d’un arbre per representar les relacions evolutives entre els organismes vivents. Aquesta poderosa metàfora encara és vàlida avui en dia, tot i que sabem de fenòmens que poden pertorbar l’arquitectura de les ramificacions continues al llarg del procés evolutiu. Una realitat que Darwin no va considerar fou que les branques de l’arbre no sols s’anirien bifurcant sinó que, eventualment, podrien fondre’s i unir-se per donar una nova entitat evolutiva. La simbiosi entre cèlꞏlules simples fou el procés que va originar una de les discontinuïtats més profundes de la biosfera: l’estructura celꞏlular procariòtica i l’eucariòtica. Al final del segle XIX, alguns científics, especialment botànics de l’escola russa, van intuir el poder creatiu de la fusió de les branques de l’arbre de la vida. A mitjan segle XX, la biòloga nord-americana Lynn Margulis recollí aquest testimoni i hi va integrar tota la informació que hi havia, sobretot de la biologia i la geologia, per dibuixar un gran esquema de l’origen de la complexitat eucariòtica. Aquest model simbiòtic ha anat modificant-se i ampliant-se fins a l’explicació actual de l’emergència de les cèlꞏlules nucleades. En aquest sentit, li devem a Margulis l’ampliació de l’explicació darwinista de l’origen de les espècies a través de la cooperació.
Breu CV
Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, ha fet recerca al CSIC i a les universitats de València, Essen, Pensilvània i París XI. Membre del grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (UV-CSIC) i de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d'Estudis Catalans. S’interessa per la bioprospecció d’ambients inhòspits, l’estructura i evolució del metabolisme, així com la història de les idees sobre l’origen natural i la síntesi artificial de vida. A més d’articles de recerca és autor de textos divulgatius. Dirigí la colꞏlecció de divulgació científica "Sense Fronteres" (1995-2006) de la Universitat de València i Edicions Bromera, i colꞏlabora amb la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la UV. És coautor del llibre de text Fonaments de bioquímica i curador de l’edició catalana del manual Bioquímica de Lubert Stryer. Ha estat secretari de la International Society for the Study of the Origin of Life (ISSOL-The International Astrobiology Society). Entre els llibres que ha curat més recentment es troben La ciència a taula (articles de F. Sapiña)” (Monografies de la revista Mètode) i Iluminando la evolución humana: 150 años después de Darwin (col·lecció "Sin Fronteras").
Més informació
- https://www.uv.es/pereto/
- Juli Peretó i Antonio Lazcano analitzen com Lynn Margulis va relacionar l’evolució cel·lular i els canvis planetaris
- El futur genètic (evolutiu) de la humanitat
- Bricolaje y oportunismo en la evolución del metabolismo
- L'origen del coronavirus SARS-CoV-2 a la llum de l'evolució
- COVID-19 i la cara fosca de la promiscuïtat de la vida
Xarxes Socials
- @JuliPereto
- @i2sysbio
- @BiologiquesUV
- @mtbolic
- @CdCienciaUV
- @MednightGTS
Estimulant les vocacions científiques és un projecte de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, que compta amb el cofinançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i del Ministeri de Ciència i Innovació.
