Sol·licitar conferència

Gairebé tots els aliments que habitualment mengem són potencials vehicles de paràsits, i n’hi ha que tenen un fort component patològic per a l’espècie humana. Aquests paràsits són difícilment visibles sense la utilització de tècniques d’inspecció específiques i especialitzades, sobretot com a conseqüència de la seua diminuta mida. Es tracta d’éssers que pertanyen a diferents grups zoològics –protozous, helmints i artròpodes- i que utilitzen estratègies biològiques ben variades per arribar als aliments. La seua presència als aliments pot ser conseqüència d’una contaminació, habitualment d’origen fecal, mentre que n’hi ha també que són paràsits típics dels animals que en forma d’aliment són part de la nostra dieta. Aquests paràsits, la seua forma de transmissió a través dels aliments i les mesures profilàctiques essencials són tan importants com desconegudes pels consumidors. La transmissió alimentària de paràsits és bastant desconeguda per la població en general, llevat del cas dels anisakis que recentment ha estat molt publicitat.

Breu CV

Màrius Fuentes és llicenciat i doctor en Farmàcia per la Universitat de València (UV), 1986 i 1992. Professor associat (1992-2000) i professor titular (des de 2000) de Parasitologia de la Universitat de VAlència. Ha publicat més de 80 articles en revistes i llibres de l’especialitat, i ha participat en més de 50 congressos. Investigador en 25 projectes R+D, ha realitzat estades d’investigació a Europa, Amèrica i Àsia. Membre del grup d'Investigació Paràsits i Salut de la Universitat de València, les seues principals línes d’investigació són: 

1. Epidemiologia de paràsits de transmissió alimentària (protozous en vegetals, toxoplama i Taenia en carn, Anisakis en peix). 
2. Aplicació de sistemes d’informació geogràfica (SIG) a l’epidemiologia de malalties transmeses per invertebrats (malària, schistosomiasi i fascioliasi). 
3. Ecologia de paràsits en condicions d’insularitat i processos de regeneració postincendi i altres desastres naturals. 
4. Canvi climàtic i reintroducció de la malària a Espanya.
5. Entomologia mèdica (epidemiologia de mosquits, mosques, polls i xinxes, ectoparàsits humans).

Pel que fa als càrrecs acadèmics a la Universitat de València ha estat diretor del Servei de Prevenció i Medi Ambient i membre de l’equip deganal de la Facultat de Farmàcia de 1999 a 2006. És vocal de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Parasitología (SOCEPA) i membre fundador de la societat científica internacional Geospatial Health.

Més informació

Un nou mètode molecular permet detectar en el pernil el paràsit de la toxoplasmosi

Una investigació de la Universitat identifica un nou reservori de la Leishmaniosis en les rates de claveguera

Quines malalties poden transmetre'ns els mosquits si ens n'anem de viatge?
 

Quines malalties poden transmetre'ns els mosquits si ens n’anem de viatge?

Xarxes socials

Sol·licitar conferència

Estimulant les vocacions científiques és un projecte de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, que compta amb el cofinançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i del Ministeri de Ciència, Innovació i Universities.