Sol·licitar conferència

Els materials formen el nostre món. Tot allò que veiem o toquem entra, d'una manera o altra, en el concepte de “material” i, per tant, el seu control i transformació ha estat una constant al llarg de la història de la humanitat. N'és una prova que les civilitzacions prehistòriques han rebut el nom dels materials més avançats que feien servir. La pedra tallada o polida, el bronze o el ferro van ser en un moment de la història la “frontera de la tecnologia”. El coneixement empíric dels materials i el mestratge en el processament i la transformació han tingut una gran evolució en la història i han donat lloc a obres molt notables en el camp de l'enginyeria, l'arquitectura o l'art.

El procés de racionalització del coneixement, i molt en particular de les ciències modernes, que tingué un punt d'inflexió important en l'època de la Il·lustració, va permetre avanços essencials com la demostració de la naturalesa atòmica de la matèria, la taula periòdica o les lleis termodinàmiques. Aquests conceptes formen la base d'un coneixement del món molt més profund i ens proporcionen eines per transformar els materials de forma molt més eficient. El conjunt de ciències modernes que sorgeix amb força en aquesta època possibilita que avui dia la ciència de materials, o el conjunt sinèrgic de ciències que la formen, haja estat capaç de plantejar un nou paradigma, el del “disseny” dels materials. No es tracta ja de transformar o modificar materials que es troben a la natura, sinó de crear nous materials que satisfacen necessitats molt específiques.

Tot i això, el disseny d'un material no és senzill, requereix la participació de molts investigadors i tecnòlegs de diferents àmbits, i la utilització de mitjans generalment molt sofisticats, per la qual cosa resulta extraordinàriament car. Per aquesta raó, només alguns sectors de molt alt valor afegit poden suportar-ho. Sectors com el militar, l'espacial o la física d'altes energies són autèntics motors en la investigació de nous materials i els avanços que es produeixen són transferits a altres segments productius com la medicina, l'esport o les telecomunicacions.

L'impacte econòmic que suposa la utilització a la vida ordinària dels materials i la tecnologia que en el seu moment es van dissenyar per a la carrera espacial, i que han acabat “tornant” a la Terra, s'estima que representa un factor entre quatre i set, és a dir, per cada euro invertit en les agències espacials, se'n generen entre quatre i set a l'“economia real”.

A més d'exposar aquest plantejament, el conferenciant fa referència a nombrosos exemples de materials que han fet aquest doble camí d'anada i de tornada a l'espai, i conclou que un sistema d'R+D ben equilibrat entre la investigació bàsica i la transferència tecnològica és econòmica i socialment rendible.

Breu CV

Nascut a València el 1958, va estudiar Química a la Universitat de València; posteriorment va fer la tesi doctoral al Laboratori de Química del Sòlid del CNRS a Bordeus. El 1984 va defensar també la seua tesi doctoral a la Universitat de València, a la qual s'incorpora com a professor ajudant el desembre d'aquell any, fins que el 1990 accedeix a una plaça de professor titular al Departament de Química Inorgànica. Actualment és catedràtic de Química Inorgànica.

El 1995, juntament amb altres professors dels departaments de Química Inorgànica i de Física Aplicada, participa en la creació de l'Institut Universitari de Ciència de Materials de la Universitat de València, del qual va ser secretari fins a l'any 2002 i director, entre 2002 i 2008 • Actualment és membre del grup de recerca NanoMat en aquest institut.

El 2006 constitueix amb altres socis l'empresa LaserFood, una empresa derivada o spin-off del Parc Científic de la Universitat de València, que fonamenta la seua activitat en l'estudi de mètodes de traçabilitat unitària de fruites, per a la qual s'ha desenvolupat una tecnologia de marcat làser. Aquesta empresa continua funcionant actualment. És coautor de més de 75 publicacions científiques i de 9 patents internacionals, i ha rebut el premi a l'investigador emprenedor concedit per IVACE i ADEIT. Actualment imparteix l'assignatura "Ciència de materials" en el grau en Química, on sempre ha impartit matèries relacionades amb la química del sòlid i els materials.

Més informació

• LaserFood
• NanoMat

Xarxes socials

Sol·licitar conferència

Estimulant les vocacions científiques és un projecte de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, que compta amb el cofinançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i del Ministeri de Ciència i Innovació.