Joan Reglà i Campistol (1917-1973)
Va ser un dels primers deixebles de Jaume Vicens i Vives. Va col·laborar amb ell per a la introducció a la universitat del corrent historiogràfic de la metodologia històrica francesa dels “Annales” de Marc Bloch i Lucien Febvre.
Va començar la seua carrera com a docent en la Universitat de Barcelona on havia estudiat. Es va incorporar en la Universitat de València en 1959 com a catedràtic d'Història Moderna en la Facultat de Filosofia i Lletres, on va romandre fins a 1972. En aquest període va ser degà entre 1961-1964. La fi de la seua trajectòria la va realitzar en la Universitat Autònoma de Barcelona.
Les seues investigacions van començar com a medievalista i, amb posterioritat, es van centrar en l'Edat Moderna.
El seu pas per la Universitat de València va ser de vital importància per a la historiografia local, no solament per les seues obres publicades, sinó també pel seu magisteri al capdavant de la càtedra, ja que va saber infondre en les noves promocions d’historiadors valencians l’interés per la investigació de la història pròpia.
La seua tesi doctoral El valle de Arán hasta la muerte de Jaime II (1948) dirigida per Felipe Mateu i Llopis va ser publicada, una vegada revisada, sota el títol Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica: la lucha por el Valle de Arán (siglos XIII-XIV) (1951).
De la seua abundant bibliografia cal destacar: L'Europa moderna i contemporània (1956). Felipe II i Catalunya (1956), Els virreis de Catalunya: els segles XVI i XVII (1956), Història d'Amèrica (1956-1957), Aproximació a la Història del País Valencià (1968), Introducció a la història de la Corona d'Aragó (1969)
Interessat pel tema del bandolerisme va escriure Joan Serrallonga: vida i mite del famós bandoler (1961) al costat de Joan Fuster, El bandolerisme a Catalunya del Barroc (1962) i Bandolers, pirates i hugonotes (1969).
Són notables les seues aportacions a diverses obres col·lectives com a Historia general y económica de España dirigida per Jaume Vicens Vives, Historia general de la Edad Media dirigida per Jose María Lacarra, o Introducción a la Historia de España.
La Biblioteca d'Humanitats, que porta el seu nom, es va obrir el 6 de novembre de 2002
