Sol·licitar conferència
Les malalties rares, també conegudes com minoritàries o òrfenes, són doblement terribles: per un costat, la majoria d’elles es deuen a defectes genètics impossibles de curar; per l’altre, afecten a un nombre tan baix de persones que la dificultat en el seu diagnòstic, tractament i investigació es multiplica enormement, per no parlar de la invisibilitat que suposa per al col·lectiu de pacients respecte a institucions i empreses farmacèutiques.
No obstant això, alguns investigadors en el camp de la biomedicina dediquen el seu treball a esbrinar els mecanismes biològics que les caracteritzen, i a aportar pistes cel·lulars i moleculars que enriqueixen la nostra visió de la fisiologia humana i el seu funcionament. Però, què pot motivar algú per dedicar-se a investigar malalties rares? Potser les noves tècniques d’enginyeria genètica estiguen movent alguns frikis a voler convertir-se en superherois de la biologia molecular? Són aquests investigadors més rars que la mitjana de científics, ja rars de per sí? O és que a cas els científics no són tan rars com creiem?
|
|
Breu CV
Carlos Romá Mateo (València, 1980) és bioquímic i doctor en Biologia Molecular i Genètica. El tema de la seua tesi doctoral (2004-2009, Centre d’Investigació Príncep Felip i Faculty of Live Sciences, University of Manchester) va ser l’estudi de les famílies de proteïnes implicades en la senyalització cel·lular en el context del càncer, i va continuar amb l’estudi de la malaltia de Lafora, un tipus rar d’epilèpsia de fatals conseqüències (2009-2013, Institut de Biomedicina e València-CSIC). Des d’aleshores, la seua carrera investigadora ha anat aprofundint en el camp de les malalties rares i des de la perspectiva de l’estrès oxidatiu i les alteracions epigenètiques. Des de 2015 ha començat una carrera docent, primer en la Universitat Europea de València, per finalment incorporar-se a la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València com a professor i investigador des de 2017. Forma part del grup d'investigació del Laboratori de Fisiopatologia de les Malalties Minoritàries.
En el seu temps lliure ha dut a terme multitud d’activitats divulgatives, escrivint en el seu propi bloc, en altres pàgines web, fent xarrades i monòlegs a més de participar en tot tipus d’actes de divulgació científica. És redactor de Principia, col·laborador en Mapping Ignorance, i cocreador i guionista del còmic de biociència-ficció The OOBIK proteotype, juntament amb l’il·lustrador Gerard Sanz, a mès d’autor dels llibres La epigenética, Colecció "¿Qué sabemos de?" (Editorial: CSIC y Catarata) i La epigenética: cómo el entorno modifica nuestros genes, Raúl Delgado-Morales y Carlos Romá Mateo, Colecció "Desafíos de la ciencia National Geographic" (RBA editores).
Més informació
- Perfil investigador
- Principia
- Hablando de Ciencia
- Mapping Ignorance
- The OOBIK
- El cómic como herramienta docente
- La Universitat i l’INCLIVA investiguen teràpies avançades per a la Síndrome de Dravet, una epilèpsia rara infantil
Xarxes socials
- @DrLitos
- @medicina_uv
- @CdCienciaUV
- @MednightGTS
- Facebook: Batablanca Investigador Celular
Sol·licitar conferència
Estimulant les vocacions científiques és un projecte de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València que compta amb el cofinançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i del Ministeri de Ciència i Innovació.