L’anàlisi química de cinc mànecs revela que a la Mediterrània occidental el poble iber decorava l’ivori amb estany i ambre

 
 (D’esquerra a dreta): L. Soria, C. Mata, A. Pastor, G. Gallelo i M. Blasco (foto: equip d’investigació).
(D’esquerra a dreta): L. Soria, C. Mata, A. Pastor, G. Gallelo i M. Blasco (foto: equip d’investigació).

L’anàlisi amb fluorescència de rajos X de cinc mànecs de ganivet d’ivori ibèrics procedents de dos jaciments murcians, un valencià i un altre català, ha posat de manifest que en la seua decoració també s’usaven materials de valor com l’estany i l’ambre. Segons Consuelo Mata, professora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i directora de la recerca, és la primera vegada que a la Mediterrània occidental es descobreix l’ús d’aquests materials valuosos en un objecte.

La professora destaca l’elevat nivell tècnic de l’artesania pel que fa al disseny de les decoracions dels mànecs. Malgrat que, inicialment, l’equip investigador va pensar que les incrustacions estaven fetes amb algun tipus de pedra, l’anàlisi amb rajos X i infrarojos va detectar la presència d’estany i ambre en aquests mànecs de fa 2.400 anys. La primera tècnica usada, la fluorescència de rajos X, és una tècnica no destructiva que consisteix a projectar aquests rajos sobre el material que es vol analitzar. Amb els infrarojos s’hi va detectar la presència d’ambre i amb RX s’hi detectà l’estany. En aquest cas, els dispositius han sigut portàtils (PXRF), el que ha permès no moure o desplaçar les mostres.

Segons indica Mata, “fins al moment, al món iber i en general a l’àrea de la Mediterrània occidental es desconeixia l’ús de tres materials amb tant de valor en un únic objecte”. Els mànecs estaven decorats amb ambre adherit amb estany. En paraules de l’experta, l’estany actuaria com a una mena de Super Glue.

Aquest treball s’emmarca dins d’un projecte pioner en l’exploració d’objectes de la cultura material del poble iber, formats per matèries dures d’origen animal com ossos, conquilles, banyes o l’ivori. La professora Consuelo Mata, del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València lidera l’estudi.

La recerca, publicada en la revista Archaeological and Anthropological Sciences, ha estat realitzada conjuntament per Gianni Gallello, coordinador de la unitat d’investigació multidisciplinària ArchaeChemis; Agustín Pastor, del Departament de Química Analítica de la Universitat; Marta Blasco i Eva Collado, del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV; i Lucía Soria, del Departament d’Història i Àrea de Prehistòria de la Universitat de Castella la Manxa.

Marta Blasco assenyala que, possiblement, els objectes varen pertànyer a les elits de la cultura ibèrica i que potser l’ambre fou emprat pel seu valor i la seua bellesa. “Per a adherir-lo a l’ivori, es va emprar estany fos, que actuà com a adhesiu i que, a més a més, ressaltaria el color de l’ambre. Malauradament, per l’estat de conservació dels mànecs en l’actualitat, aquests aspectes no es poden apreciar en tota la seua esplendor”.

Arran d’aquest descobriment, sorgeixen tot un seguit d’interrogants que cal resoldre, com ara conèixer el mode de circulació de les matèries primeres i la seua procedència, esbrinar si les peces foren importacions mediterrànies o si, contràriament, els artesans ibers fabricaren les obres d’artesania. Pel que fa a l’ivori, Lucía Soria, reconeguda especialista en cultura material ibèrica precisa que “és una matèria primera exòtica que prové de fora de la Península”.

Respecte de l’ambre, Soria indica que no s’ha pogut matisar la seua procedència exacta, però que es té constància de l’existència de jaciments d’aquest material localitzats en diferents punts europeus i de la península. L’estany, per la seua banda, és una matèria primera habitual en l’àmbit del poble iber. “En qualsevol cas, hem de destacar la presència conjunta d’aquestes tres matèries primeres en una mateixa peça que, segons podem afirmar, no estaria a l’abast de qualsevol.”

Així les coses, Soria emfatitza la importància d’aquest descobriment en relació als estudis de la cultura material ibèrica, ja que evidencia el seu paper en l’intercanvi de materials de valor, el nivell de desenvolupament de l’artesania, el seu poder adquisitiu i, per descomptat, el gust artístic de les elits iberes.

Aquest projecte d’investigació, pioner en l’estudi d’objectes realitzats en matèries dures d’origen animal a la península Ibèrica, ha estat finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i per la Generalitat Valenciana.

 

Article:

Marta Blasco-Martín, Gianni Gallello, Lucía Soria-Combadiera, Eva Collado-Mataix, Agustín Pastor, Consuelo Mata-Parreño: «Decoration composition of Iberian Iron Age ivory artifacts identified by non-destructive chemical analyses». Archaeological and Anthropological Sciences, 2019. DOI: https://doi.org/10.1007/s12520-018-00775-3

 

Peu de foto galeria:

(Dalt): Mànec de La Serreta (Alcoi). (Baix): Mànec del Turó del Montgrós (El Brull). Els dos conserven l’ambre i es pot apreciar l’estany que rodeja les incrustacions (fotos: E. Collado).

Imatges:
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies