Analitzen en un llibre les noves formes de treball en les plataformes digitals i els seus efectes jurídics

 
Adrián Todolí, professor en el Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València.
Adrián Todolí, professor en el Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València.

Adrián Todolí i Macarena Hernández, investigador i investigadora de la Universitat de València i de la de Sevilla, respectivament, han coordinat 'Trabajo en plataformas digitales: Innovación, Derecho y mercado', un dels primers llibres sobre la regulació del treball en plataformes digitals a Espanya. La publicació naix arran del Congrés sobre el Treball en l’Economia Col·laborativa, celebrat a la Facultat de Dret, el qual va tractar aquest fenomen laboral creixent però que pot comportar condicions laborals precàries.

Les recents mobilitzacions dels repartidors o riders de l’empresa Deliveroo han centrat totes les mirades en les condicions laborals que ofereixen algunes plataformes intermediàries de serveis. Deliveroo o Glovo en l’àmbit del menjar a domicili, Airbnb en el dels allotjaments, o Uber o Blablacar en el sector del transport són tan sols alguns exemples de la proliferació del treball mitjançant plataformes digitals, un sector en creixement que, segons indica l’investigador Adrián Todolí, “ha de complir amb la normativa existent en matèria de protecció de treballadors i de cotització a la Seguretat Social”.

En aquest sentit, el passat mes de setembre, la Universitat de València va acollir el Congrés sobre el Treball en l’Economia Col·laborativa, que ha derivat en la publicació del llibre Trabajo en plataformas digitales: Innovación, Derecho y mercado (Aranzadi, 2018), coordinat conjuntament per Adrián Todolí i Macarena Hernández. La publicació tracta, entre altres temes, l’economia col·laborativa del lloguer, l’obligació de cotitzar per compte propi, la reputació online, la protecció de dades dels treballadors, o les cooperatives online i la facturació sense necessitat de ser autònom.

Hi ha certa confusió respecte a la classificació d’aquestes plataformes proveïdores de serveis. Algunes, com ara Blablacar o Airbnb, sí podrien incloure’s dins dels paràmetres que expliquen l’economia col·laborativa. Aquesta, segons Todolí, que és professor ajudant doctor al Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València, engloba aquelles activitats que comporten un intercanvi de béns entre particulars a canvi d’una compensació pactada. Aquest tipus de consum es limitava en el passat a l’àmbit geogràfic i cercles pròxims, i en l’actualitat ha canviat com a conseqüència d’Internet i la possibilitat de connectar amb persones de tot el món i amb interessos comuns. Així, aquest nou model de negoci i de formes de consum ha estat afavorit per la digitalització de la societat i la crisi econòmica.

Tot i que els avantatges de l’anomenada economia col·laborativa semblen nombrosos, segons Todolí i Hernández, aquest model pot entrar en contradiccions, tenint en compte que encara no està regulat per un marc legal específic, i que sorgeixen dubtes al voltant de quins impostos haurien d’aplicar-se al lloguer d’apartaments de particulars o sobre les assegurances dels conductors de Blablacar o Uber, per citar alguns casos.

 

Què no és economia col·laborativa

Plataformes com Deliveroo o Glovo caldria englobar-les dins del concepte de la Gig Economy, o del treball a través de plataformes digitals, caracteritzat per tractar-se d’un model de consum i proveïment de serveis que es basa, segons Adrián Todolí, en una nova forma d’organitzar el treball. Així doncs, hi ha un treball (no un bé) amb contraprestació i, habitualment, ànim de lucre, ja que s’estableix una relació comercial i no de col·laboració. Per aquest motiu, cap d’aquestes dues empreses emergents (start-ups), com tampoc la famosa Uber, podrien considerar-se economia col·laborativa. 

Un dels aspectes més polèmics tractats en el llibre Trabajo en plataformas digitales: Innovación, Derecho y mercado des d’una perspectiva pràctica i completa és la figura del fals autònom, una fórmula de contractació molt habitual en aquest tipus de plataformes. Durant els darrers mesos, aquesta relació laboral que desemboca en condicions de precarietat per als treballadors ha estat denunciada per sindicats i, fins i tot, per alguns empleats concrets. És el cas de Víctor Sánchez, el rider valencià que denuncià Deliveroo, a qui la justícia va donar la raó, per considerar-lo un fals autònom. Segons Todolí, “es considera probable l’increment d’ús d’aquesta nova forma d’organització del treball, i per tant, cada vegada més serà necessari determinar qui és treballador amb drets laborals i qui és autònom en la nova economia de plataformes digitals. Aquesta qüestió determinarà el futur del model de relacions laborals existent a la nostra societat”.

 

Peu foto galeria

Congrés sobre el Treball en l’Economia Col·laborativa de setembre de 2017, del que s’han replegat les aportacions en aquest llibre.  

Imatges:
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies