La investigadora va anunciar en el moment en què va rebre el guardó, un dels de major prestigi i reconeixement, que donaria la quantitat íntegra a l’Institut de Física de Regne Unit i Irlanda del Nord per a crear unes beques destinades a dones, comunitats ètniques minoritàries i persones refugiades interessades en dedicar-se a la Física. Per això s’ha creat el Fons de Beques Bell Burnell per a persones graduades.

El fons atorgarà diners addicionals a l’estudiantat de doctorat dels departaments de Física de Gran Bretanya i Irlanda. Les persones becades ja disposaran d’una ajuda estàndard de doctorat de qualsevol universitat a la que vulguen o vagen a assistir. Així, aquest és un fons complementari per a ajudar perquè alguna d’aquetes persones pot tindre més necessitats.

Segons Bell, l’Institut de Física (IOP) va acordar administrar aquestes ajudes i s’ha encarregat de definir els requisits per a les sol·licituds.

L’astrofísica nordirlandesa vol mostrar amb aquests tipus de fons que no són sols els homes blancs  de classe mitjana els que fan doctorats en física. Per a la investigadora la diversitat enfortix el lloc i per això vol fomentar una major diversitat dins del camp de la física. Així ho va viure ella quan va rebre la seua beca de doctorat en la Universitat de Cambridge en 1965. En eixe moment era una de les poques dones allí i una de les poques persones que no eren del sud d’Anglaterra. Això la va fer treballar molt dur i va descobrir els púlsars de radio en 19767.

Jocelyn Bell Burnell passarà a la historia de la física per moltes raons: per haver descobert un nou tipus d’estrella, per haver sigut ignorada pel Nobel, pel seu esforç, per servir d’inspiració a moltes investigadores i ara per haver donat els 3 milions de dòlars del premi científic amb major dotació perquè altres puguen estudiar física.