L’objectiu de CONCISE ha sigut, com explica la coordinadora, Carolina Moreno, conèixer el paper que exerceix la comunicació de la ciència en l’origen de les creences, les percepcions i el coneixement científic de la ciutadania europea. Per a això, es dissenyaren cinc consultes ciutadanes que tingueren lloc l’any 2019 a València (Espanya), Vicenza (Itàlia), Lisboa (Portugal), Lodz (Polònia) i Trnava (Eslovàquia). En total hi participaren 497 persones.

L’anàlisi de les dades de les consultes mostra com la clau per a millorar la comunicació de la ciència passa per reforçar la confiança i la credibilitat de les fonts d’informació. Així, aquelles institucions que són percebudes com a independents, tant a nivell ideològic com econòmic, són les que tenen més credibilitat per part de la ciutadania europea. En aquest sentit, les investigadores expliquen que la ciutadania demanda una presència més proactiva de les institucions públiques, així com de les universitats i els organismes públics d’investigació. “A aquestes institucions –expliquen– se’ls pressuposa autonomia ideològica i política, així com finançament públic, aliè a qualsevol interès empresarial o comercial”.

El projecte CONCISE, que finalitza aquest 31 de gener, ha rebut un finançament d’1,2 milions d’euros per part de la Unió Europea. Tot i això, les dades recollides a partir de les consultes ciutadanes permetran a l’equip continuar investigant més enllà de la fi del finançament europeu.

La construcció de la confiança

En el seminari en línia de cloenda del projecte, celebrat el passat divendres 22 de gener, els equips d’investigació oferiren alguns dels factors clau que contribueixen a la confiança en la comunicació de la ciència.

Isabel Mendoza, investigadora de ScienceFlows, va explicar que, en el cas d’Espanya, a pesar de la gran implantació de les xarxes socials a Espanya (el 62% de la població les utilitza*), aquestes solament estigueren entre les fonts d’informació més citades per als dos temes mediambientals: canvi climàtic i organismes modificats genèticament. En aquest sentit, tot i que la ciutadania es refereix a les xarxes socials com a fonts d’informació de baixa qualitat en el cas concret dels organismes modificats genèticament, reconeix també que la fiabilitat no depèn tant de la plataforma en què t’informes sinó amb quins usuaris interactues en cada plataforma.

En el cas dels temes sobre salut tractats (vacunes i medicines alternatives i complementàries), la ciutadania considera que les xarxes socials no són fonts de confiança. Encara que és rellevant com s’ha detectat que les persones que prefereixen utilitzar Internet com a font d’informació sobre vacunes són aquelles que expressen més dubtes sobre els seus beneficis.

Els resultats de la consulta a Polònia, explicà Malgorzata Dziminska, investigadora de la universitat de Lodz, mostren que els ciutadans tendeixen a no concedir credibilitat a allò que no comprenen. Per això, una de les principals recomanacions és dur a terme una comunicació de la ciència adaptada a cada sector de la població. A més, assenyalà, a pesar que les fonts d’informació més consultades no siguen les científiques, els ciutadans sí que expressen interès en aquestes i esperen que les institucions científiques adquirisquen un paper actiu en la comunicació.

Per la seua banda, Giuseppe Pellegrini, investigador en Observa Science in Society (Itàlia), assenyalà com els resultats de la consulta a Vicenza mostren que la confiança i la desconfiança són diferents per a cadascun dels temes debatuts durant les consultes. Tot i això, assenyalà, és sorprenent com a pesar que la informació és hui en dia predominantment digital, els mitjans tradicionals continuen tenint una gran influència en la ciutadania.

En línia amb açò, Peter Gurán, investigador en la universitat de Trnava (Eslovàquia) i responsable de l’anàlisi de la consulta duta a terme a Trnava (Eslovàquia) apuntà com, a pesar que els ciutadans tendeixen a utilitzar amb major freqüència fonts d’informació digitals, els mitjans de comunicació tradicionals són els que tenen més credibilitat.

Per últim, l’equip d’investigació de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa ha comprovat, després d’analitzar els discursos ciutadans, com la major part de les propostes dels participants en les consultes van en la línia d’accions de comunicació de ciència unidireccionals. En aquest sentit, explica João Estevens, solament els ciutadans que coneixen ja els projectes de ciència participativa proposen activitats en aquesta línia.

Incentius i barreres per a la comunicació de la ciència

Carolina Llorente tancà la sessió amb les conclusions de l’estudi dut a terme pel Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) l’objectiu del qual era identificar les barreres i els incentius per a la comunicació des de la perspectiva dels investigadors.

Per al personal científic que es dedica a activitats de comunicació i divulgació, s’identificaren com els principals incentius el compromís social, la identificació de la comunicació de la ciència com a estratègia per a obtenir beneficis personals o professionals i la idea que la divulgació forma part de la tasca investigadora. Pel que fa a les barreres, les principals són la falta de reconeixement (formal i informal), la falta de temps, i de formació especialitzada. Per altra banda, els participants també van reconèixer la por a ser malinterpretats o desacreditats.

Metodologia d’investigació

Amb l’objectiu de garantir que la mostra de participants reflectira la diversitat social de cada país, els equips d’investigació llançaren una convocatòria de participació oberta a tota la ciutadania. D’entre totes les sol·licituds rebudes –al voltant de 700 en el cas d’Espanya– se seleccionà una mostra de 100 persones per a cada país, seguint quatre criteris fonamentals: gènere, edat, origen (rural o urbà) i formació acadèmica.

Les persones seleccionades s’integraren en taules de debat en què hi havia entre 8 i 10 participants. En cadascuna de les taules es va debatre al voltant de quatre temes que generen una certa controvèrsia social: canvi climàtic, vacunes, organismes modificats genèticament i medicina complementària i alternativa.

Tots els debats foren gravats i transcrits, fet que va donar lloc a més de 500 hores de gravació i més de 3500 pàgines de discursos escrits. Posteriorment, l’equip d’investigació codificà els documents per a poder dur a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa.

Millorar la comunicació de la ciència

L’estudi dels discursos ha permès a l’equip publicar una sèrie de recomanacions destinades a millorar la comunicació de la ciència, tant a nivell europeu com per a cada un dels països participants. Tot està publicat en Open Access.