El Cor de la Generalitat actua hui en Serenates amb el concert 'Poesia al cor. Del Tirant a la generació del 27'

  • 4 de juliol de 2016
 
Edifici La Nau

El Cor de la Generalitat, dirigit pel seu titular Francesc Perales, actua hui dilluns en Serenates, a les 22:30 hores, amb el concert ‘Poesia al cor. Del Tirant a la generació del 27’. Serenates está organitzat per l'Institut Valencià de Cultura i la Universitat de València, i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de València.

El concert que el Cor de la Generalitat Valenciana presenta en el cicle Serenates sorgeix de l'adhesió d'aquesta formació a la celebració de l’any Cervantes. Els ‘Tres Epitafios’, opus 17, de Rodolfo Hallfter, amb textos de Cervantes, on s’evoquen les sepultures del Quixot, Dulcinea i Sancho Panza, és la pedra angular del programa. És l’única obra coral important i una de les més difoses del catàleg de Halffter, segons Begoña Lolo, especialista en música basada en Cervantes. A partir d’aquesta peça es va anar construint un programa titulat “Poesia al cor” en el qual es combinen poemes dels més representatius poetes espanyols amb una presència important de músics valencians: Joaquim Rodrigo, Francesc Llàcer Pla, Javier Costa i César Cano. A més, el cor interpreta per primera vegada “Tres piezas corales”, de Cristóbal Halffter, i el “Cantar de soledades”, d’Antón García Abril.

En aquest programa, la lírica valenciana està present per partida doble. Primer a través de Joanot Martorell, que va escriure per al seu personatge Tirant lo Blanc un monòleg de gran força poètica, utilitzada per Francesc Llàcer Pla el 1972 per a la seua “Lamentació d'amor de Tirant lo Blanc” En segon lloc escoltem un dels nostres poetes recents més populars, Miguel Hernández, en una de les seues poesies millor divulgades: les  “Nanas de la cebolla” musicades pel madrileny Manuel Seco d’Arpe el 1978, en una de les seues primeres composicions.

Joaquim Rodrigo va estrenar les seues “Tres canciones sefardíes del siglo XVI” el 1952 a Madrid. Està considerada la seua millor obra coral i el text està basat en anònims del Renaixement espanyol, adaptats per la seua esposa, Victoria Kamhi.

 “Llama de amor viva” (2002), de Javier Costa, que va estrenar el Cor de la Generalitat, està basada en Sant Joan de la Creu i va ser finalista del Concurso Internacional de Composición Coral Ciudad de La Laguna.

“Rimas de amor y muerte”(op. 42), de César Cano, data de 1999 i va ser estrenada a València pel Cor de Cambra Amalthea, que va encarregar aquesta obra per celebrar el seu desè aniversari. Com deixa veure el títol, està basada en poesies de Gustavo Adolfo Bécquer.

En “Cantar de soledades” (1989), Antón García Abril utilitza textos d’ Antonio Machado. L’obra està indirectament relacionada amb terres valencianes, ja que el seu autor la va compondre per al Concurs Internacional de Polifonia organitzat per l’Ajuntament de Torrevella.

Quant a les “Tres piezas corales”  de Cristóbal Halffter, sota aquest títol circumstancial es reuneixen les tres obres profanes que formen part de la col·lecció “Seis piezas corales” en què el compositor va agrupar peces de diversa procedència, juvenils en la major part. “Eres como la nieve” composició de 1957, està basada en una cançó tradicional castellana. Junt amb aquesta escoltarem “Don Diego sin don”  i “El herido”, ambdues de 1949, basades en poemes de Rafael Alberti procedents del llibre “Marinero en tierra”.

 A més de Susana Martínez-Cotillas, soprano que actua com a solista, el cor compta amb  la col·laboració del nostre tenor i actor José Enrique Requena, que abans de l’audició de les obres recitarà alguns els poemes.