Durant el que portem d’any la societat ha après a gestionar la complexa situació sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia de COVID-19. Fins ara, s’han desenvolupat dues alternatives diferents: l’estat d’alarma i la gestió ordinària de les comunitats autònomes, al que s’ha unit la proposta de govern d’Espanya de posar en marxa estats d’alarma “territorialitzats”.

La declaració de l’estat d’alarma per fer front a crisis sanitàries va ser l’instrument jurídic escollit pel govern a partir de el 14 de març de 2020, amb l’aprovació del Reial Decret 463/2020. El professor de la UV explica que, dins de les possibilitats d’actuació pròpies de l’estat d’alarma llistades en els articles 11 i 12 de la LO 4/1981, el govern va desplegar mesures fortament restrictives de drets fonamentals, especialment un confinament domiciliari per a quasi tota la població que només es podia obviar per proveir-se de béns de primera necessitat, atendre emergències o acudir al treball i la prohibició de moltes activitats socials i econòmiques. La intensitat d’aquestes restriccions va fer que es discutira fins i tot si les limitacions no anaven més enllà del que permet una declaració d’estat d’alarma.

Dins de les lleis que regeixen l’ordre públic, seguretat ciutadana i sanitat hi ha instruments per poder fer front a situacions com la propagació de malalties infeccioses. Aquests instruments van ser emprats abans de el 14 de març de 2020 i s’estan fent servir des del 21 de juny per fer front a la situació.

Com aporta l’article de The Conversation, l’art. 3 de la LO 3/1986, de Mesures d’Emergència en Matèria de Salut Pública assenyala de forma àmplia i oberta que “per tal de controlar les malalties transmissibles, l’autoritat sanitària pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguen o hi hagen estat en contacte i de l’entorn immediat, així com les que es consideren necessàries en cas de risc de caràcter transmissible”. Es limita a assenyalar que es podran adoptar totes aquelles mesures que siguen “necessàries” sense establir majors cauteles ni límits addicionals. El que segons Boix no serà en cap cas constitucionalment admissible serà una suspensió de drets o llibertats fonamentals.

Segons l’investigador s’han plantejat possibles reformes legislatives com a resposta necessària perquè el nostre ordenament jurídic quede millor perfilat. El govern d’Espanya ha anunciat la seua intenció de reformar l’art. 8.6 LJCA perquè les decisions de tipus general de limitacions per a la lluita contra la pandèmia ja no siguen de ratificació judicial pels jutjats contenciosos administratiu sinó pels Tribunals Superiors de Justícia de cada comunitat autònoma, que actuaran amb criteris més fàcilment coordinables.

El govern d’Espanya també ha anunciat que està disposat a declarar estats d’alarma “territorialitzats” a petició de les comunitats autònomes que preferisquen gestionar la crisi amb aquest instrument, en principi propi de l’executiu central, en comptes de mitjançant la legislació ordinària, el que segons Boix permetria centralitzar en un “comandament únic”, autonòmic, la resposta a la pandèmia.

La proposta d’estat d’alarma “territorizalitzat” i amb gestió per part de la Comunitat Autònoma produiria: que el govern autonòmic de torn passara a unir al seu control sobre serveis socials, sanitaris i de protecció civil les competències sobre les forces de l’ordre desplegades a seu territori i fins i tot sobre els sistemes de transports i infraestructures d’interès general, que quedarien sota el seu comandament únic.

Andrés Boix conclou dient que és igualment qüestionable que de veritat anàrem a presenciar una delegació d’un estat d’alarma que traslladara a l’executiu autonòmic el comandament de totes les forces de l’ordre en aquest territori, el que sembla dubtós. És comprensible que les comunitats autònomes no pareguen tindre intenció de recórrer a aquesta possibilitat, haurem d’anar-nos acostumant a la gestió de la pandèmia de la COVID-19 emprant els mecanismes ordinaris continguts en la legislació sanitària que tant administracions públiques com jutges cada dia coneixen i apliquen millor.

Llegiu l’article original complet publicat a The Conversation.