El fenomen del treball a distància es troba en auge des de la irrupció de la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Abans de la pandèmia, menys del 5% del total de persones ocupades realitzaven aquest tipus de treball (molt per davall de la mitjana europea). No obstant això, en 2020, una vegada finalitzada l’etapa de confinament sever, les persones que treballaven en remot van representar el doble de les xifres dels anys previs. Aquestes xifres semblen indicar que el treball a distància ha arribat per a quedar-se. Per això, comptar amb una regulació adequada d’aquest fenomen és fonamental.

En un primer moment es va aprovar el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, norma que, no obstant això, feia nombroses remissions a la negociació col·lectiva. En aquesta nova jornada de la UV s’ha analitzat l’evolució (o, en alguns casos, falta d’ella) que s’ha produït en la regulació del treball a distància durant tot aquest temps i que ha culminat amb la recent aprovació de la Llei 10/2021, de 9 de juliol.

Els especialistes, entre ells Adrián Todolí, director de la Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la Universitat de València, han assenyalat que malgrat l’actual regulació, la negociació col·lectiva i els agents socials tenen un paper essencial per a l’èxit d’aquesta nova manera de prestar serveis. Entre altres, s’han tractat assumptes respecte a la prevenció de riscos laborals, drets dels treballadors i negociació col·lectiva.

La jornada ha comptat amb una àmplia participació de públic de diferents procedències (àmbit acadèmic, professional, social i funcionarial) i forma part de la sèrie de conferències que la Càtedra dedica a analitzar l’economia digital i els drets dels treballadors.

Programa de la jornada ací.