Belén Hueso estudia el primer curs del grau de Periodisme i detalla que ‘la situació que hem viscut amb quasi 30.000 morts a causa del coronavirus ha sigut horrorosa’.

L'estudiant de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació conta que ‘la malaltia que tinc és bastant dura, m'ha costat molt de temps acceptar-la i ara que la tenia acceptada, va vindre el confinament per a frenar l'expansió de la COVID-19 i tot el que ha comportat’, afegeix Hueso. Afirma que ‘des d'UVdiscapacitat m'han ajudat a l'hora de poder passar informació al professorat en suspendre's la formació presencial’.

Belén afirma que ‘no m'ha costat tant com a una altra gent acceptar el fet que no puguem eixir de casa o no puguem donar abraçades. Per descomptat que dol no poder fer una abraçada, no poder donar besos a les persones que vols. Però com jo dic, no és culpa de ningú, no ens està castigant ningú. És un virus que no té res a veure amb nosaltres, que no ha vingut a fer-me mal només a mi, sinó a tothom, així que no me l'estic prenent com una cosa personal’. Amb el desconfinamiento i la recuperació de certa normalitat, assenyala que ‘ja puc començar a reprendre poquet a poquet la meua vida’. 

L'alumna d'UVdiscapacidad acaba la seua intervenció amb un missatge d'optimisme i força: ‘cal tirar cap avant, que som humans i resilients davant les situacions més difícils’.