Expertes de la UV adverteixen que la Mediterrània s’escalfa fins tres vegades més que els oceans en l’àmbit global

  • Jardí Botànic
  • 2 de juny de 2021
 
Imagen de la noticia

El Jardí Botànic ha acollit la presentació de les últimes investigacions sobre l'escalfament global a la Comunitat Valenciana, recollides en l'obra ‘Cambio climático en el Mediterráneo. Procesos, riesgos y políticas’.

Expertes de la Universitat de València (UV) han advertit aquest matí al Jardí Botànic que la Mediterrània s’escalfa entre dues i tres vegades més que els oceans en l’àmbit global, com revelen imatges per satèl·lit dels últims 35 anys. Alhora, l’escalfament està resultant el doble de ràpid en les zones d’interior i altes, com és el cas del Penyagolosa, que en la franja litoral. De fet, el mes de juny ha passat a considerar-se climàticament estiuenc, mentre que es registra una pèrdua destacable de les precipitacions aprofitables en les conques més interiors i capçaleres del Segura i Xúquer, en aquesta, especialment greu, amb una reducció del 20% de pluja anual.

Aquestes són algunes de les conclusions de les investigacions sobre el canvi climàtic a la Comunitat Valenciana presentades avui al Jardí Botànic de la Universitat de València a fi de commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient, amb la participació de la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, la secretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, i el vicealcalde de la ciutat i responsable d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo.

Els estudis presentats formen part de la publicació col·lectiva ‘Cambio climático en el Mediterráneo. Procesos, riesgos y políticas’, editada per Tirant lo Blanch i coordinada pel catedràtic de Geografia Humana de la UV Joan Romero, alhora també director de la Càtedra Prospect, juntament amb el catedràtic d’Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat d’Alacant Jorge Olcina. La presentació de l’obra ha estat conduïda pel director del Jardí Botànic de la Universitat de València, Jaime Güemes.

L’estiu s’avança, s’allarga i s’intensifica

La catedràtica de Geografia Física de la UV María José López explica que l’escalfament mitjà de la Mediterrània peninsular s’estima en 1ºC en els últims 35 anys, “un increment que es produeix fonamentalment als mesos de juny i juliol, quan l’ascens és de 2ºC, ja que la taxa d’escalfament és de 0,06ºC a l’any”. “Observem que l’estiu s’avança, es prolonga i es fa més intens”, assevera.

Les conseqüències de l'increment de les temperatures són objecte d'estudi per diversos camps científics: afecta a l'increment del nivell de la mar, influeix en els patrons de circulació oceànica, en la distribució d'espècies marines i en els processos d'intercanvi d'energia oceà-atmosfera que tenen influència en els esdeveniments meteorològics.

L’augment tèrmic al juny és de 2,5 a 3ºC

 “Juny és el mes més crític, ja que ha passat de ser climàticament primaveral a estiuenc. Arriba a aconseguir un increment tèrmic de fins a 2’5 °C en les zones més altes de l'interior, el qual, en el cas de les màximes és de 3 °C al Penyagolosa, també a Gúdar, al Maestrat”, argumenta la catedràtica de Geografia Física de la UV María José Estrela. També assenyala el potencial canvi bioclimàtic i vulnerabilitat de les àrees muntanyenques interiors de gran valor ambiental. És rellevant, en opinió d’Estrela, “la regressió de la superfície dels pisos bioclimàtics situats més amunt (supramediterrani i oromediterrani) i, per tant, l’alt risc de pèrdua d'espècies vegetals que depenen de les característiques climàtiques d'aquests pisos, com és el cas dels parcs naturals del Penyagolosa, Font Roja i Serra de Mariola.

Quant a les precipitacions, de forma generalitzada en les conques del Xúquer i el Segura, creix la durada de les ratxes seques -nombre de dies consecutius sense ploure, mentre que disminueix la freqüència de pluges moderades, les quals resulten més beneficioses. en favor de les extremes. “Aquests resultats són d'extraordinària importància per a una correcta planificació futura de les polítiques hídriques i d'ordenació territorial en les comunitats de València i Múrcia”, afirma Estrela.

Pèrdua del confort tèrmic i ‘mediterraneització’ del canvi climàtic

Per la seua banda, el catedràtic d’Anàlisi Geogràfic Regional i director del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant Jorge Olcina ha subratllat “la pèrdua de confort tèrmic al territori valencià, amb l’augment molt destacat de les nits càlides a la franja territorial”. Ateses les xifres de canvis en la quantia i estacionalitat de les precipitacions i l’increment de la temperatura superficial de l’aigua del mar, “és apressant el desenvolupament de mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic del territori valencià a fi de reduir riscos”, segons Olcina.

El catedràtic de la UA, també president de l’Associació Espanyola de Geografia (AGE) va parlar de la ‘mediterraneització’ del canvi climàtic, és a dir, “l’alteració que està provocant l’escalfament de la mar Mediterrània en el procés de canvi climàtic d'escala planetària. És una alteració d'escala regional que es manifesta en una pèrdua major del confort climàtic a causa de l'augment important de les nits càlides i als efectes en les precipitacions que es registren en el litoral mediterrani espanyol amb formació de tempestes molt enèrgiques que deixen aiguats de gran intensitat i d'efectes perjudicials”.
El litoral mediterrani registra ja una singularitat en el procés global de calfament climàtic, com ha insistit Jorge Olcina: “més disconfort tèrmic, una calor més prolongada (diürna i nocturna) de juny a setembre i pluges més concentrades en el temps. I tot, “en relació amb l'augment de temperatures de l'aigua de la mar que s'han calfat el doble que la de l'aire des de 1980 a l'actualitat (1,3 °C enfront de 0,6 °C)”, ha detallat.

Una llei per a guiar les polítiques climàtiques

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha indicat que els resultats de l'estudi "confirmen que el Mediterrani és l'epicentre del canvi climàtic i adverteixen sobre el perill de la inacció climàtica". "L'anàlisi dels efectes no pot conduir-nos a la paràlisi. Hem de dotar-nos de les ferramentes necessàries per a mitigar una realitat que s'evidencia dia rere dia", ha assegurat Mollà, qui ha concretat en la Llei Valenciana de Canvi Climàtic i Transició Ecològica l'eina marc "per a poder guiar i encertar les polítiques de lluita contra l'emergència climàtica".

La consellera s'ha referit al lema del Dia Mundial del Medi Ambient d'enguany (Reimagina, recrea, restaura) el qual transposa la circularitat també al medi natural. Un criteri coincident amb la nova llei autonòmica, la qual obliga a tindre en compte la declaració d'emergència climàtica "en el disseny, desenvolupament i aplicació de les diferents polítiques públiques sectorials”. Mireia Mollà finalment ha agraït el caràcter propositiu de la publicació: "Una porta oberta a fer possible la Transició amb polítiques públiques capdavanteres i adaptades a les singularitats del nostre territori"

Cap a l’autoconsum energètic, l’estalvi d’aigua i la sostenibilitat

El vicealcalde de València Sergi Campillo ha apuntat “el paper fonamental de les ciutats per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, tenint en compte que l’escalfament és una realitat, com demostra l’efecte d’illa de calor”. Per la seua ubicació a la Mediterrània occidental, “València és molt sensible a l’augment de les temperatures i de la freqüència de fenòmens meteorològics adversos, com ara les onades de calor o les DANA”, en paraules de Campillo.

Per aquest motiu, des del consistori de la capital “treballem des de 2015 en el projecte d’avançar cap a una ciutat més sostenible, mitjançant la infraestructura verda, alhora que millorant el paisatge, l’eficiència del consum d’aigua, implantant paviments drenants que aporten més rec als jardins i potenciant el repte majúscul de la creació de comunitats d’autoconsum energètic per a reduir la nostra dependència en els combustibles fòssils”. Per últim, Campillo ha insistit en el deure de conservar el Parc Natural de l’Albufera, davant l’increment de salinitat del llac, així com l’estabilitat de les platges, mentre que ha recordat que València aspirarà a esdevindré Capital Verda Europea el 2024.

Solucions basades en la natura i la biodiversitat

L’investigador Jaime Güemes, director del Jardí Botànic de la Universitat de València, ha recordat que aquest espai “sempre ha estat un lloc d'estudi de la diversitat vegetal, de la flora, la vegetació i el paisatge de la Mediterrània, el deteriorament dels quals hem vist, amb preocupació, com a conseqüència del canvi climàtic i la transformació del territori”. “Hem contribuït a buscar solucions i hem estat un lloc de debat entre professionals de totes les disciplines. Estem en un moment crític i hem d'estar molt atents a que la adaptació a l'emergència climàtica no tinga conseqüències irreversibles en els espais protegits, però tampoc en el paisatge centenari que forma part de la nostra cultura, la nostra identitat i la nostra vivència”, ha exposat.

Des del Jardí Botànic es treballa en col·laboració amb les institucions, l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana, per aportar el coneixement científic i l’experiència en la conservació del territori i la seua biodiversitat, a fi de trobar solucions basades en la natura que ajuden a fer ciutats més verdes, més biodiverses, més sostenibles i, en conseqüència, més habitables.

Fer front al dèficit de governança

El catedràtic Joan Romero ha intervingut en últim lloc, telemàticament, i ha incidit en diverses temàtiques bàsiques per a fer front a l’emergència climàtic com ara el model de mobilitat metropolitana de les diverses capitals valencianes o la necessitat d’elaborar cartografies de riscos. Sobretot, però, ha fet èmfasi en el “dèficit de governança”, el qual considera limitant per a avançar en polítiques sostenibles.

‘Menja bé i salva el clima’

Al llarg d’aquesta setmana de juny, el Jardí Botànic de la UV també participa a la iniciativa València Canvia pel Clima, promoguda des del Servei d’Emergència Climàtica i Transició Energètica de l’Ajuntament de València i la Fundació València Clima i Energia. Així, dóna suport a la campanya Menja bé i salva el clima, desenvolupada als mercats municipals a fi de potenciar l’alimentació de proximitat, els productes de temporada, la sobirania alimentària, entre altres. A més a més, diumenge 6 de juny de matí, el Botànic organitzarà tallers didàctics sobre l’horta ecològica –gratuïts amb inscripció prèvia- i disposarà d’un punt informatiu de València Canvia pel Clima. I dissabte 5 de juny tindrà lloc una jornada de portes obertes.

El Jardí Botànic de la Universitat de València acull durant aquest període de celebració del Dia del Medi Ambient l’exposició Terres i temps. Terres de país i Variacions de temps, un conjunt de pintures des de l’apunt quasi fotogràfic a l’obra de gran format sobre paisatges valencians del creador d’Algemesí Esteve Adam, ubicada en les sales Hort de Tramoieres i Estufa freda. La mostra Llavors d’ací amb el projecte ‘Una llavor a l’escola’ també s’hi troba a l’explanada del umbráculo, organitzada pel Centre d’Estudis Rural i d’Agricultura Internacional (CERAI) en col·laboració amb l’associació per a la promoció i la conservació de la biodiversitat agrària Llavors d’ací.

La programació dedicada al medi ambient conclourà el 16 de juny amb una nova sessió de Botànica des del sofà, en aquesta ocasió, centrada en la renaturalització de les ciutats, vinculada a diverses accions amb incidència amb la salut i la sostenibilitat, com també en relació amb el Pla Verd i de la Biodiversitat de l’Ajuntament de València.