L’escola d’estiu té tres parts ben diferenciades. Les sessions del dilluns i dimarts són una introducció bàsica a l’estadística bayesiana, tant metodològica com aplicada. Aquest curs bàsic de 12 hores inclou sessions de tipus conceptual i de tipus pràctic a la vesprada. Aquestes últimes estan dissenyades perquè l’estudiantat puga consolidar i aplicar els coneixements donats en les sessions teòriques. El professorat d’aquesta primera part del curs són membres de VABAR procedents de la Universitat de València, Universitat Castella-la Manxa i Le Cirad a França i Biomathematics and Statistics Scotland.

La segona part de l’escola és de caràcter més especialitzat i ocupa el dimecres 24 i el dijous 25. El curs d’enguany es titula ‘Applied Bayesian Computation and the NIMBLE Platform for Hierarchical Modeling and MCMC’. Es tracta d’un curs de 12 hores a càrrec de Daniel Turek, professor d'Estadística en la Universitat Williams College (USA) i membre de l'equip desenvolupador de NIMBLE.

L'últim dia, divendres 26, se celebra el Third VIBASS Workshop. Es tracta d'un congrés amb dues sessions plenàries a càrrec d'especialistes de reconegut prestigi internacional en Estadística Bayesiana. Enguany estan convidats Eleni Matechou (School of Mathematics, Statistics and Actuarial Science. University of Kent) i Gonzalo García-Donato (Department of Economics and Finance, Universitat de Castella-la Manxa).

El workshop inclou una sessió de pòsters en la qual les i els estudiants del curs poden participar i presentar els seus treballs. Aquesta és una sessió especialment interessant per a les i els joves investigadors perquè se’ls permet presentar els seus treballs en un entorn estadístic rigorós, però alhora informal i càlid, que facilita i potència la comunicació i discussió científica. Enguany tenim treballs especialment interessants relacionats amb la pesca de la sardina en el mediterrani i amb models de datació arqueològica en el Neolític del mediterrani de la península Ibèrica.

En el curs participen 37 estudiants, en la seua majoria espanyols, però també d’Alemanya, Aràbia Saudita, Austràlia, Eslovènia, els Estats Units, França, Holanda, Líban, Portugal, Regne Unit i República Txeca.

Les primeres referència a la utilització pràctica de l’Estadística Bayesiana es remunten a la segona guerra mundial. El famós matemàtic Alan Turing va utilitzar el teorema de Bayes per a desxifrar les ordes, amagades en el codi Enigma, que l’exèrcit alemany enviava als seus submarins que navegaven en Atlàntic Nord. En l’actualitat, l'Estadística bayesiana s'ha convertit en una eina cada vegada més útil i necessària per a analitzar fenòmens amb incertesa i dades: La Marina dels EUA va utilitzar algorismes bayesians per a la cerca del vol 447 d’Air France perdut a l'Atlàntic en 2009; Google utilitza la regla de Bayes per a la presa de decisions automàtica en el seu cotxe sense conductor; Microsoft utilitza filtres bayesians per a detectar el correu fem; la NASA utilitza mètodes bayesians per a l’avaluació de riscos; l'Arqueologia utilitza el paradigma bayesià per a la datació de restes arqueològiques, etc.