Fernando Marhuenda analitza l’educació social sense presencialitat i demana mantindre els seus programes d’actuació

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 25 d’abril de 2020
 

Fernando Marhuenda, catedràtic de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València, ha alertat sobre les conseqüències del confinament en l'educació social. En un article publicat en la plataforma de divulgació científica The Conversation, analitza l'efecte de la formació a distància en el Tercer Sector, on molts dels seus programes socioeducatius es basen en la formació per a l'ocupació, activitat majorment presencial.

“L’educació social no pot parar ni en temps de pandèmia. No sols consisteix a brindar serveis i atencions bàsiques a persones vulnerables, també és facilitar la seua inclusió en la societat”, ha destacat Marhuenda. Per això, demana que igual que el Govern ha establit mesures que garanteixen atencions essencials com l’atenció a víctimes de violència de gènere, “també ha de continuar l’atenció i protecció a la infància en situació de desemparament, a la població migrant, a persones sense llar, a persones amb discapacitat i a joves en escoles de segona oportunitat”, entre altres col·lectius.

El professor de la Universitat destaca que gran part dels programes socioeducatius dirigits a persones vulnerables tenen el seu eix vertebrador en la formació per a l’ocupació. Per això, “si l’activitat productiva s’atura, també es detenen els processos formatius que tenen lloc en el curs d’aquesta activitat”, ha destacat. Davant la interrupció de la formació en centres de treball i la formació dual, usuaris i usuàries han quedat en “llimbs educatius”, en ser aquesta formació bàsicament pràctica i consistir a exercitar competències que no es poden dur a terme a distància.

En aquest sentit, l’educació social podrà acabar el curs, segons Marhuenda, però després de la crisi sanitària provocada per la pandèmia, “continuarà en una situació de major dificultat, pendent de la reactivació econòmica i necessitada de polítiques socials més consistents”. Respecte a acabar el curs i adaptar-se al teletreball, el catedràtic destaca que els equips educatius ja han aconseguit en l’educació social organitzar grups de treball a través d’aplicacions telefòniques, recarregant targetes de mòbil i repartint ordinadors portàtils, entre d’altres.

Tercer Sector

A Espanya, molts dels serveis i programes d’inclusió social (entre ells els de formació), són promoguts i gestionats per entitats sense ànim de lucre que formen part del Tercer Sector d’Acció Social. Moltes d’aquestes s’agrupen en la Plataforma Tercer Sector i pertanyen a la Xarxa Espanyola de Lluita contra la Pobresa, que ja ha alertat de la necessitat d’activar mesures que garantisquen la continuïtat dels seus programes. En el record, la crisi de 2008, que va afectar durament el sector, i a la vista, les conseqüències que pot tindre la crisi provocada per la COVID-19.

Llegiu l’article original a The Conversation