En l’acte intervingueren la historiadora Vicenta Verdugo; l’escriptora i filla de Marcelino Camacho, Yénia Camacho Samper; el secretari general de CCOO al País Valencià, Arturo León; l’exsecretari general de CCOO al País Valencia, Antonio Montalbán; i l’escriptor i coordinador del Fòrum de Debats, Alfons Cervera.

Un home amb un esperit rebel

Els actes per a commemorar el centenari de Marcelino Camacho van començar a Madrid el 21 de gener passat, coincidint amb la data del seu naixement. Va ser en una trobada organitzada per CCOO, PCE, EU i la família de Camacho per a recordar la seua figura, “el millor exponent dels milers i milers d’homes i dones que en els moments més difícils del segle XX a Espanya van ser capaços de fer front a una dictadura feixista, a les dificultats de la transició política i al repte de construir un marc de relacions socials i laborals a Espanya”, en paraules del secretari general de CCOO, Unai Sordo.

L’esperit rebel va presidir la seua vida. Marcelino Camacho va lluitar per la República, va passar quatre anys en camps de treball, va treballar en l’emigració a Algèria, va ser fundador de CCOO i primer secretari general d’aquest sindicat entre 1976 i 1987, va estar altres deu anys a la presó per la seua lluita sindical, i sempre es va declarar comunista.

Camacho també va ser diputat al Parlament constituent, però va renunciar a la seua acta per assegurar l’autonomia i independència de CCOO enfront dels partits. Definia el sindicat de classe com a sociopolític perquè per a ell era imprescindible que la classe obrera participara en els canvis socials i polítics, i afirmava que els treballadors i treballadores organitzats en sindicats són determinants en la transformació de la societat.