Els autors de l’estudi, Alfonso Gallego, Francisco Ródenas i Jorge Garcés, analitzen com la concentració espacial de prestacions socials a Torrent reflecteix implícitament l’estructura de desigualtat socioespacial del municipi, que és major en els barris més vulnerables. I no només això, sinó que la investigació posa de manifest que el nombre de beneficis per habitant augmenta a mesura que ho fa el seu patró d’agrupació espacial. Les dades de l’anàlisi són referits a l’any 2017.

Tot i que es tracta d’una investigació de caràcter local, la revista Cities s’ha fet ressò de l’anàlisi precisament per l’enfocament particular d’aquesta, ja que hi ha molt pocs estudis que relacionen la geolocalització dels beneficiaris de les prestacions socials per analitzar patrons de desigualtat socioespacial en ciutats menudes, com explica Francisco Ródenas, investigador de Polibienestar.

A més, una altra de les qüestions que cal preguntar és si hi ha altres factors pels quals s’ha escollit Torrent per estudiar aquest fenomen. La resposta és senzilla: la capital de l’Horta Oest –que compta amb més de 80.000 habitants– és un dels municipis que conté algunes de les zones amb major percentatge de població en situació de vulnerabilitat econòmica severa de la província. Fet pel qual hi ha grans diferències entre les diferents zones de Torrent pel que fa a la distribució de la riquesa i la percepció d’ajudes.

Són dos els barris contigus que reben més prestacions socials en el municipi: el Xenillet-Benisaet i les zones de l’Alter i el Raval, respectivament, situats a la part nord de la ciutat. Les dues zones pertanyen al casc antic de Torrent i en els últims anys el teixit urbà socioeconòmic i residencial s’ha degradat. És per això que al barri del Xenillet es va posar en marxa la Iniciativa URBANA, que va tenir com a objectiu abordar els problemes de la zona des d’una perspectiva multifactorial. Per contra, la zona del Vedat –a l’expansió moderna de la ciutat– és una de les que menys prestacions socials rep.

Així, l’estudi revela que hi ha una dicotomia de l’estructura social urbana de Torrent. Per tant, la investigació també explica que el grup de zones que més prestacions rep –el Xenillet, l’Alter i el Raval– correspon a alguns dels barris més degradats de la ciutat; mentre que el grup que menys rep –el Vedat– correspon a àrees de baixa densitat de població, amb el predomini d’habitatges unifamiliars, una cosa típica de barris amb alt poder adquisitiu.

Tot i que l’estudi se centra en Torrent, els seus autors han indicat que la metodologia utilitzada pot ser totalment transferible, “guiant l’acció dels poders públics i informant del disseny de polítiques d’intervenció urbana i la configuració de polítiques de protecció social”.

Article: Gallego-Valadés, Alfonso; Ródenas-Rigla, Francisco; Garcés-Ferrer, Jorge (2021). «Socio-spatial stratification and social services in a small-sized city: The case of Torrent (Spain)», Cities, v. 111, 103078.

DOI: https://doi.org/10.1016/j.cities.2020.103078