Conéixer les malalties infeccioses en la història i la seua evolució pot ajudar a comprendre i contextualitzar millor pandèmies actuals com l'actual provocada pel coronavirus. Aquesta és la línia principal d'investigació en la qual treballa la professora Mª José Baguena.

Com ens relata la professora de la Facultat de Medicina, la COVID-19 guarda similituds amb la grip de 1918, la mal anomenada ‘grip espanyola’ ja que es va originar als Estats Units i va ser portada a Europa pels soldats nord-americans que van lluitar en la I Guerra Mundial. Com en aqueix moment, es desconeixia el virus que va provocar la grip espanyola pel que no hi havia vacuna disponible ni tractaments adequats. 

‘Sí que es van dur a terme mesures d'aïllament com a quarantenes o cordons sanitaris però així i tot aquests no van evitar que 75 milions de persones moriren per aquesta malaltia a tot el món, 260.000 a Espanya’ explica Baguena. Sobretot, van morir adults joves, de la franja d'edat entre els 20 i els 40 anys, a diferència de la pandèmia actual on el major nombre de persones mortes correspon a persones d'edat avançada compresa a partir dels 65 anys. 

La professora de l'Institut Interuniversitari López Piñero afirma que ‘totes dues epidèmies tenen una elevada repercussió en la societat. No sols implicacions sanitàries, sinó també econòmiques, demogràfiques, científiques, socials i emocionals. La por davant el desconegut que provoca una malaltia de la qual no es té referència i que causa milers de morts provoca que la gent reaccione amb pànic’. 

Tant en la pandèmia de 1918 com en l'actual, la població més vulnerable és la que pateix les pitjors conseqüències i el major impacte de la malaltia assevera Mª José Baguena. La solidaritat i la prevenció són armes fonamentals per a frenar l'expansió en totes les epidèmies, finalitza la investigadora.