Les noves dades indiquen que aquest icònic megadepredador va adquirir complexes estratègies reproductives que, en part, podrien explicar el seu èxit evolutiu, però al mateix temps, la dependència d’aquestes zones podria haver estat una de les principals causes de la seua extinció per la pèrdua d’aquests ambients deguts a canvis climàtics durant el Pliocé.

Les conclusions de la recerca, que s’ha publicat en la revista ‘Biology Letters’, s’han extret a partir de l’estudi d’una col·lecció de dents de megalodon dipositada en el Museu del Cau del Tauró, a L’Arboç (Tarragona).

L’article, «Use of nursery areas by the extinct megatooth shark, Otodus megalodon (Chondrichthyes: Lamniformes)», conclou que l’àrea d’on es van extraure les dents de megalodon que es troben dipositades al museu, hauria sigut una bahia d’aigües càlides que els individus de megalodon haurien fet servir com zona de cria i creixement per als individus juvenils, en un ambient protegit i ric en recursos alimentaris. En aquest ambient de poca profunditat es trobarien altres taurons com Hemipristis serra o Carcharodon hastalis i espècies que podrien haver format part de la dieta del megalodon, com per exemple mamífers marins.

A més, aquesta nova àrea de cria s’ha comparat amb altres pertanyents a diferents formacions geològiques de les conques Pacífica, Atlàntica i del Carib, per intentar extraure altres potencials zones de cria en diferents moments de l’escala temporal, així com en distintes regions geogràfiques. El marc comparatiu, així com els mètodes, basats en treballs previs d’altres autors, aporten nova informació, ja que prèviament sols una possible zona de cria d’aquesta espècie havia sigut adequadament descrita en Panamà.

Entre els resultats de la comparació entre les poblacions de huit formacions addicionals, i les localitats que les composen, s’han obtingut quatre potencials zones de cria en Amèrica del Nord i del Sud, a mes de la ja nomenada regió de Tarragona, una d’elles la prèviament coneguda de Panamà.

L’ampla distribució d’aquestes ‘nursery areas’ en el temps, així com geogràficament, suposa una nova font d’informació al voltant de les estratègies reproductives que aquest gran predador utilitzà durant la seua història evolutiva, obrint la porta a l’estudi de les possibles causes de la seua extinció, degut a la desaparició de moltes zones costaneres de baixa profunditat, que haurien pogut ser utilitzades com zones de cria, durant el Pliocè, quan la baixada del nivell del mar va eliminar molts d’aquests ambients. Futurs treballs es centraran en estudiar més en profunditat aquesta possible relació entre la seua complexa estratègia reproductiva i canvis climàtics com factors de l’extinció del megalodon.

Grup de recerca

El grup de recerca està integrat per José Luis Herraiz, Humberto G. Ferrón, Héctor Botella i Carlos Martínez Pérez, que formen part del grup d’investigació EVER (Early Vertebrate Evolution Research-lab, http://www.evervalencia.es), integrat en el Grup de Paleontologia i Biologia Teòrica de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.

L’equip estudia l’origen i l’evolució primerenca dels primers vertebrats, així com el moment i el ritme de l’aparició dels diferents teixits i estructures esquelètiques. La seua recerca combina biologia teòrica, paleontologia tradicional i estudis d’anatomia comparada i biologia del desenvolupament en organismes existents. En la actualitat Humberto G. Ferrón es també investigador Marie Sklodowska-Curie a la Universitat de Bristol (UK).

Article:

Jose Luis Herraiz, Joan Ribé, Héctor Botella, Carlos Martínez-Pérez & Humberto G. Ferrón (2020): «Use of nursery areas by the extinct megatooth shark, Otodus megalodon (Chondrichthyes: Lamniformes)», Biology Letters, 16: 20200746. http://dx.doi.org/10.1098/rsbl.2020.0746