“Els drets laborals no només s’han de protegir per raons de justícia social, i de necessària cohesió social, sinó que hi ha bons arguments econòmics que justifiquen la seua existència”, explica Todolí, que en el seu llibre De cómo los derechos laborales mejoran la economía (Thomson Reuters Aranzadi, 2021) sosté que no hi ha conflicte entre eficiència i proteccions socials.

El nou plantejament naix del fet que les últimes dues dècades s’ha deixat de considerar els indicadors de desocupació com un factor clau per mesurar la “salut” del mercat laboral. L’aparició dels treballadors pobres fa que tindre un treball siga insuficient per garantir una vida satisfactòria. La conflictivitat social (ex., jupetins grocs, deslocalitzacions) dels últims anys, com ha asseverat l’FMI, és pel creixement de la desigualtat social i la polarització econòmica, que han tingut com a última expressió el Brexit, Trump i l’auge de polítiques d’extrema dreta a diversos països.

Todolí apunta, en línia amb la petició dels organismes internacionals, a un reforçament de la intervenció pública amb què reduir la polarització econòmica i millorar la qualitat de l’ocupació dels més desafavorits amb què no només millorar la seua qualitat de vida, sinó l’economia (la competitivitat i la productivitat de les empreses).

En aquest sentit, Todolí introdueix un relat nou per justificar l’existència de normes laborals: “no hi ha conflicte entre eficiència i proteccions socials. Ben al contrari, la regulació laboral és necessària per augmentar el creixement econòmic”, afirma el professor de la UV.

Així, l’expert explica que la preferència legal pel contracte indefinit i les normes que redueixen la temporalitat milloren la productivitat del personal i permet a les empreses invertir en formació i incrementar-ne la competitivitat. La formació en els treballadors temporals i amb alt nivell de rotació, la seua experiència al lloc de treball, així com la seua motivació per esforçar-se serà menor que en els treballadors indefinits.

A més, Todolí argumenta que l’increment salarial “espenta cap a la innovació (metodològica i tecnològica), cosa que provocarà un augment de la productivitat que, al seu torn, acaba produint millores en el nivell general d’ocupació i de la seua qualitat”, sosté “Amb salaris baixos, les empreses tenen pocs incentius per invertir en tecnologia i en formació del capital humà. Ix més a compte contractar més mà d’obra per obtindre la quantitat de producte que requereixen, encara que pel camí baixe la productivitat de cada treballador. D’altra banda, salaris baixos permeten a les empreses ineficients sobreviure a costa de pagar menys als treballadors”, explica Todolí.

Treball informal i falsos autònoms

El treball informal i els falsos autònoms creen competència deslleial amb aquelles empreses que sí que compleixen amb la legislació. “És crucial que els estàndards laborals –salari mínim, negociació col·lectiva a nivell sectorial– afecten totes les empreses del sector per igual, atès que la capacitat d’una empresa d’adoptar estratègies d’alta productivitat per millorar la seua competitivitat estarà limitada si els seus rivals poden competir basant-se en baixos costos i precarietat”, explica Todolí.

Per aquests motius, el professor del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UV conclou: “només un repartiment equilibrat dels beneficis generats a l’empresa pot garantir la col·laboració i esforç de les persones treballadores. En aquest sentit, la igualtat i la meritocràcia no són només principis morals a perseguir, sinó que són requisits indispensables per a la generació de riquesa i s’han d’implementar mitjançant normes laborals fortes i convenis col·lectius”. En aquest sentit, cita que l’FMI, a l’estudi “Redistribution, inequality and growth”, va demostrar que, a la inversa del que es creia històricament, l’equitat social i l’eficiència econòmica van de la mà.