“Al principi pensàvem que les neurones eren de generació recent, però hem comprovat que, encara que es generaven durant la vida embrionària igual que la resta de les neurones del seu voltant, es mantenien en un estadi immadur durant gran part de la vida dels animals”, ha destacat Juan Nàcher, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València i integrant del Grup de Recerca en Psiquiatria i Malalties Neurodegeneratives d’INCLIVA i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM).

La recerca apunta al fet que a pesar que no es coneix exactament en quins circuits neuronals es poden integrar ni quins són els factors que propicien la seua maduració, aquestes neurones podrien estar implicades en algunes formes d’aprenentatge o de memòria.

Segons el treball publicat, desenvolupat en ratolins, quan l’individu arriba a l’edat adulta, aquestes neurones immadures no són funcionals. No obstant açò, desapareixien conforme els animals envellien. “Sospitàvem que maduraven i s’anaven integrant en els circuits neuronals, però sense saber en quin tipus de neurones es convertien amb el pas del temps. Gràcies a aquesta recerca, s’ha comprovat que es converteixen en neurones excitadores típiques de la regió cerebral en la qual es troben”.

Encara es desconeixen molts aspectes sobre aquestes neurones que s’incorporen als circuits en la vida adulta i sobre el seu procés de maduració i integració. No obstant açò, són molt interessants perquè, encara que en rosegadors estan restringides a una zona molt concreta que és l’escorça olfactòria, en primats, incloent els humans, estan esteses pràcticament per tota l’escorça cerebral i en nombre molt elevat. A més, altres estudis previs del grup han posat de manifest que aquestes neurones immadures es veuen afectades en models animals de depressió. Segons l’investigador, si aquesta tesi es confirma en humans, podria ajudar a conéixer més sobre aquestes patologies.

Fases de la recerca

L’estudi s’ha realitzat amb ratolins modificats genèticament, generats en la Universitat Paracelsus de Salzburg, mentre que l’equip de la Universitat en el qual participa Juan Nácher i la becària predoctoral Maria Bellés, es va encarregar d’analitzar les neurones immadures dels rosegadors per a comprovar com canviaven de morfologia, com rebien contactes sinàptics i com s’integraven en els circuits neuronals.

Després d’aquest estudi, el següent pas és estudiar aquestes neurones en humans. Actualment, l’equip ja cerca dades sobre la distribució d’aquestes neurones amb l’objectiu de comprovar la seua presència i veure si apareixen en algunes patologies. Encara que l’estudi es troba en una fase inicial i parlar de les seues aplicacions és precipitat, “es podria intentar establir mètodes per a controlar la maduració d’aquestes neurones en un moment donat, per exemple, davant un dany cerebral. També sabem que alguns antidepressius i altres fàrmacs psicotròpics afecten al procés de maduració d’aquestes cèl·lules, la qual cosa ens permet obrir noves línies de recerca en aquest camp”, conclou l’investigador Juan Nácher.

Article:

Peter Rotheneichner, Maria Belles, Bruno Benedetti, Richard König, Dominik Dannehl, Christina Kreutzer, Pia Zaunmair, Maren Engelhardt, Ludwig Aigner, Juan Nacher, Sebastien Couillard-Despres; «Cellular Plasticity in the Adult Murine Piriform Cortex: Continuous Maturation of Dormant Precursors into Excitatory Neurons», Cerebral Cortex, bhy087, https://doi.org/10.1093/cercor/bhy087