El Jardí Botànic, com tots els espais públics i privats del nostre país, ha estat gestionant-se d’una forma excepcional, acollint només un llistat molt concret de treballs i tasques i reduint el manteniment a la mínima expressió, ens conta Jaime Güemes, el seu director.

Així, pel que fa a l’activitat que s’ha mantingut cap a dins, de la plantilla habitual de 15 jardiners i jardineres que treballen cada dia per tenir un Jardí tal i com el coneixem, han aplegat en determinats moments a ser només quatre persones les encarregades de feines com el reg, el manteniment dels espais tancats com vivers o hivernacles, o la supervisió de possibles avaries no localitzades o problemes puntuals en les col·lecciones, com el trencament d’un vidre o d’una branca. També s’ha continuat amb el programa de prevenció de plagues, que es desenvolupa en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València.

Però també hem volgut mantenir una activitat cap a fora, per contar tot allò que passava al Jardí donant, a més d’informació, una espècie narració sobre la natura que ens espera a tots al carrer Quart quan tot passe, i que pot suposar una esperança i un motiu d’il·lusió. En aquest sentit, no només han estat actives totes les xarxes socials i s’ha continuat actualitzant la nostra revista espores, també estem ajudant al públic a identificar totes aquelles plantes que els han acompanyat en aquest confinament a casa o als balcons, i que ara estan trobant en els seus primers passejos, a través de la iniciativa #lesplantespelseunom en la que els nostres botànics i botàniques posen nom a la vegetació que els seguidor ens envien en foto. I a més, hem obert #UnaFinestraAlBotanic i cada dia estem dedicant-lo a una espècie destacada que simbolitze la primavera que s’ha obert camí al Jardí.

Al Jardí us mostrem col·leccions de plantes de tot el món, mantenim un dosser arbori, ordenem les espècies per oferir un discurs científic i divulgatiu, i tot això suposa estar presents perquè la nostra idea de jardí continue. Un abandonament suposaria que la natura avançaria al seu ritme, les col·lecciones més adaptades al nostre clima, com les mediterrànies o les canàries, tardarien a veure’s alterades, però les més sensibles, com ara les tropicals, carnívores, falgueres o orquídies començarien a sofrir processos de deteriorment que nosaltres, amb el manteniment habitual, aconseguim evitar.

Estem preparant-ho tot per tornar a vore els corredors, els bancs i els hivernacles novament ocupats per les persones gaudint d'un espai universitari únic.