Javier Palao recupera la figura de Francisco Murillo, impulsor dels estudis de Ciència Política i Sociologia a Espanya

 
Francisco Murillo va ser catedràtic de Dret Polític en la Universitat de València entre 1952 i 1961.
Francisco Murillo va ser catedràtic de Dret Polític en la Universitat de València entre 1952 i 1961.

Javier Palao, professor d’Història del Dret de la Universitat de València, ha analitzat el llegat de Francisco Murillo Ferrol, catedràtic a la institució acadèmica entre 1952 i 1961, i introductor dels estudis de Ciència Política i Sociologia a Espanya després de la Guerra Civil. El treball, publicat a CIAN-Revista de Historia de las Universidades, reconstrueix el paper de qui també va ser el primer director del Col·legi Major Lluís Vives de València.

Francisco Murillo (Granada, 1918) va ser catedràtic de Dret Polític en la Universitat de València des del seu accés a la càtedra, el 1952, fins a la seua marxa a la Universitat de Granada el 1961. Va ser, a més, el primer titular estable que va tindre aquesta càtedra des de l’any 1932. Posteriorment, ocupà una càtedra a la Universitat Autònoma de Madrid, va ser membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i rebé el premi Nacional de Sociologia i Ciència Política en 2003.

“Murillo és el mestre reconegut de la major part dels sociòlegs de prestigi a Espanya (des de Carlos Moya a Julio Iglesias de Ussel o Amando de Miguel) i de bona part dels politòlegs (Fernando Vallespín, per exemple)”, destaca Javier Palao, qui comenta que l’estada del catedràtic de Dret Polític a València “va ser transcendental en l’evolució personal des d’un franquisme còmode a una aposta decidida per la democràcia liberal. Si la Universitat l’haguera pogut retindre, segurament hauríem començat els estudis de Sociologia i Ciència Política molt abans”.

Javier Palao destaca que Francisco Murillo va participar activament en la vida acadèmica de la Facultat de Dret, va impulsar un seminari interdisciplinari de ciències socials centrat en la sociologia i en la ciència política, i amb el qual va introduir els principals corrents de pensament d’Europa i Amèrica. També va crear una gran biblioteca sobre aquestes matèries i creà un primer grup de deixebles, entre els quals destaquen José Jiménez Blanco, Carlos Moya Valgañón, Francisco Tomás y Valiente, Joaquín Tomás Villarroya, Juan Ferrando Badía o Josep Vicent Marqués.

Segons destaca Palao al seu article, Murillo va aconseguir estabilitzar i recuperar el prestigi per a una càtedra que, si bé no va deixar de fer classes, no duia a terme tasques d’investigació des de 1932, i que va tindre tres titulars que a penes la varen ocupar de manera efectiva (Carlos Sanz Cid, Tomás Elorrieta y Artaza i Manuel Fraga Iribarne) i diversos auxiliars i professors substituts fins a 1953.

 

Article:

Javier Palao Gil: «Francisco Murillo Ferrol y los primeros estudios de ciencia política y sociología en la Universidad de Valencia». CIAN-Revista de Historia de las Universidades, 21/2 (2018), 269-297 - DOI: https://doi.org/10.20318/cian.2018.4477. ISSN: 1988-8503

Enllaç revistawww.uc3m.es/cian

 

Peu de foto annex

Javier Palao, professor d’Història del Dret de la Universitat de València.

Imatges:
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies