Joaquín Azagra és professor titular d’Història Econòmica de la Universitat de València i ha impartit docència a les Universitats del País Basc i Múrcia. És autor de set llibres i de més de mig centenar d’articles sobre diferents aspectes de canvi social i econòmic del segle XIX i també de l’etapa final del XX, sobretot en l’àmbit valencià. Ha ocupat diversos càrrecs públics tant en el camp acadèmic (vicerector de la Universitat de València  i director de la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo) com fora d’aquest àmbit (va ser governador civil, conseller i portaveu del Govern de la Generalitat Valenciana).

“El dinamismo de la sociedad valenciana en las últimas décadas del siglo XIX y primeras del XX generó un imaginario dentro y fuera, que la situaba entre las más avanzadas de España”, afirma Azagra en el seu llibre. No obstant això, aquest “Llevant feliç” basat en la modernitat i sostingut en el turisme massiu i grans construccions contrastava amb una realitat social desigual, que s’allunyava de les regions més capdavanteres i situava la renda per càpita valenciana molt per sota de la mitjana. S’ha aconseguit superar aquest model productiu ineficient en l’era de la globalització?

En Regiones ricas, regiones pobres. La indefinición valenciana, el professor tracta de rastrejar el desequilibri distributiu de la Comunitat a través de l’anàlisi de les dades econòmiques registrades fins al moment i com s’han vist afectades les estructures socials valencianes. A més, pretén demostrar la persistència d’inèrcies i interessos que dificulten un canvi del model productiu actual, la seua millora i la seua reforma. També afegeix una sèrie de recomanacions futures.

El llibre, publicat per la Institució Alfons el Magnànim i el Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, és el número quatre de la Col·lecció Descobrim.