Marta i María Ortiz, judokas: “Després del triomf en el Campionat d’Espanya, aconseguir medalla en els europeus és un objectiu real”

 
Les germanes Marta i María Ortiz, judokas.
Les germanes Marta i María Ortiz, judokas.

Marta i María Ortiz Medina són germanes i membres de l’equip de judo de la Universitat de València, campió autonòmic i nacional en 2018. Per aquest motiu, sota la direcció del seleccionador de la UV, Vicente Rochela, acudiran a finals de juliol amb la resta de companyes i companys a Coïmbra (Portugal) per a disputar-se el campionat europeu, al que s’enfronten “amb moltes ganes i més força que mai”. Ambdues estudien a la Universitat de València: Marta, Dret i Ciències Polítiques, i María, Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, tasques que compaginen amb l’ensenyament del judo al Club Herca de Torrent i a diversos col·legis.

És la primera vegada que participeu en l’europeu universitari?
María: Sí, l’últim campionat en el que vaig participar va ser fa dos anys i encara no era universitària. 
Marta: Jo vaig participar en els anteriors Jocs EUSA celebrats a Croàcia i vaig aconseguir la medalla de plata en -57kg.

Després de guanyar l’autonòmic i el Campionat d’Espanya, supose que la vostra actitud i la de l’equip en aquests europeus és més que positiva…
María: Tenim moltes ganes de fer-ho tan bé com siga possible. Jo he tornat d’una lesió molt dura més forta que mai, aconseguint la classificació a l’europeu amb moltíssima constància i sacrifici. 
Marta: En el meu cas, he canviat de categoria de pes, ara competisc en -63kg però després de dos anys adaptant-me al nou pes estic més forta que mai i amb ganes de donar el millor de mi, ja que després de la medalla en el CEU, aconseguir medalla en els EUSA és un objectiu real.

Què és el que més us espanta de la competició internacional?
Marta: Realment no podem dir que ens espante el campionat, però sí que genera més nervis o fins i tot més respecte que un de caràcter nacional, ja que ací desconeixem a la majoria de rivals. Però açò no sempre és dolent, a ambdues ens agradar jugar amb el “factor sorpresa”, és el bonic del judo, tot pot canviar en un instant.

I què us fa sentir més segures?
María: Ens sentim més segures quan competim juntes, ens animem mútuament, calfem juntes i ens donem consells. A més, ens agrada controlar els aspectes externs al campionat de judo en sí, com l’alimentació, el descans, la concentració…, i, d’altra banda, no tindre cap tipus de lesió que dificulte fer tant la preparació física com una bona preparació tecnicotàctica prèvia.

Per què trieu el judo i no un altre esport?
María: El judo per a nosaltres és la nostra filosofia de vida. Quan érem xicotetes practicàvem moltíssims esports perquè érem unes xiquetes molt actives i la veritat és que se’ns donaven prou bé, però el judo ens va enganxar des del principi. 
Marta: Practiquem aquest esport des dels quatre anys i ho compaginàvem amb uns altres, però cap ens va arribar a aportar tant com a aquest. És cert que la UENSCO ho recomana com a millor esport entre els quatre i els 12 anys, i és per la quantitat de valors que ens ensenya. A més, el que més ens agrada és que tots els dies aprenem alguna cosa novo en cada entrenament: “caure i alçar-se”.

El judo i les arts marcials en general han sigut esports de tradició masculina, tal vegada per ser considerats massa agressius per a ser practicats per dones, com podem acabar amb aquest tòpic?
Marta: Creiem que aquest tòpic està obsolet en qualsevol democràcia desenvolupada. El judo no és un esport agressiu i compleix a la perfecció els valors de l’olimpisme. Encara que evidentment, en països on la cultura o la religió condicionen la posició social de la dona, continua afectat al judo o a qualsevol esport. Confiem que cada vegada siguen menys i animem a totes les dones a practicar judo i qualsevol esport.

Està en mans de dones com vosaltres posar en valor la lluita femenina?
María: Al costat del nostre entrenador, Vicente Carratalá, encapçalàrem fa uns anys un projecte anomenat ‘Dona i judo’ per la Reial Federació de Judo i Esports Associats, amb el que oferíem classes a xiquetes de diferents edats amb un cost mínim, per a difondre l’esport. Hui, és un projecte consolidat en la majoria de comunitats autònomes. Hui, el valor de la lluita femenina ha d’estar present en qualsevol dona que cerque una igualtat real i no es conforme.

Amb la vostra experiència, segur que podeu oferir un consell a les xiques que vulguen obrir-se camí en el judo.
Marta: El judo és un esport recomanat en edats primerenques perquè ofereix molts avantatges en relació a la psicomotricitat; en més majors pels valors que implica; i en l’adolescència per la disciplina que comporta. Quan som adults, per a qualsevol judoka, el judo és la seua filosofia de vida.
María: Per això animem a qualsevol xica o xic que vulga practicar aquest esport a qualsevol edat, ja que en general, aprenem jugant i açò ho fa més divertit encara. Però heu de tindre clar que si voleu fer un bon combat de judo, caldrà posar-se en forma!

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies