L’estudi, publicat en la revista Transfer, permet constatar la importància de les estratègies dels actors socials en el manteniment eficient de les institucions laborals.

“Les clàusules d’extensió són mecanismes reguladors que busquen augmentar la cobertura dels convenis col·lectius més enllà de les parts directament involucrades en la negociació i signatura de convenis, en aplicar-los a un grup més ampli d’empreses i treballadors. Aquests mecanismes estableixen criteris i procediments d’aplicació que varien d’uns països a uns altres. Els convenis sectorials i l’extensió que els acompanya contribueixen a crear un ordre competitiu en el qual la competència entorn de salaris i costos laborals està àmpliament esmorteïda. Així mateix, augmenta la protecció dels treballadors en limitar la competència entre ells i establir condicions mínimes de treball garantides”, ha destacat Miguel Ángel García Calavia, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social.

L’article exposa les diferents maneres d’aplicar les extensions a Europa: d’una forma que es podria considerar automàtica a Espanya i altres models com el de França, on podria considerar-se semiautomàtic. A Portugal, el model d’aplicació ha de passar un altre tipus de filtres. La publicació també analitza l’evolució del mecanisme de l’extensió als tres països assenyalats i conclou que s’està reduint l’abast de les matèries que s’estenen com a conseqüència de la descentralització empresarial del procés de negociació, així com de la cobertura que proporciona l’extensió.

Així, a França, successius governs han promogut reformes orientades a descentralitzar la negociació sectorial, i en aquest context han adquirit una gran importància els acords a l’àmbit empresarial. També, s’han introduït nous criteris per a negociar convenis sectorials i extendre’ls. De moment, ha portat un empobriment dels continguts negociats i estesos.

Des de principis de segle, el mecanisme de l’extensió ha mostrat a Portugal ser molt depenent de l’orientació política dels governs i sensible a la conjuntura econòmica. Així, s’han promogut reformes orientades a canviar els criteris d’aplicació de l’extensió, la qual cosa ha afectat a la cobertura proporcionada, especialment, durant la crisi econòmica.

En el cas d’Espanya, el principi d’eficàcia general sense intervenció administrativa consagrat per l’Estatut dels Treballadors a 1980 a penes ha canviat des d’aleshores. El manteniment del mecanisme d’extensió ha estat possible, per un costat, per l’aposta dels actors socials per l’extensió, així com per la unitat sindical. Per l’altre, per la formulació legal feta en relació a criteris i procediments d’aplicació. “Aquest fet contrasta amb la divisió sindical a França i Portugal, i deixa el camp obert a reformes orientades cap a la descentralització de la negociació, la qual cosa va ajudar a soscavar els mecanismes de l’extensió”, segons Calavia.

Article: García Calavia MÁ, Rigby M. “The extension of collective agreements in France, Portugal and Spain”. Transfer: European Review of Labour and Research. 2020;26(4):399-414. doi:10.1177/1024258920970131