Isidor Balaguer Sanchis, més conegut com a Doro Balaguer, va nàixer a València el 1931, en una família de petits fabricants i comerciants, especialitzats en passamaneria. Va estudiar Belles Arts a l’Escola de València (1946-1952), situada en l’antic convent del Carme. Però l’ambient docent i ideològic era tan depriment que Doro va decidir viatjar. De primer va marxar a Eivissa i després a Madrid i a París buscant professionalitzar-se.

París va representar per a Balaguer un conjunt de troballes. Entre altres, l’abstracció, com una forma de pintar absolutament oposada al realisme i al figurativisme. Allí va participar en exposicions col·lectives, al Col·legi d’Espanya –on va residir un temps– i en alguna sala comercial. Des de la capital francesa, sense perdre la relació amb València, es va vincular amb els petits nuclis d’artistes renovadors que apareixien aleshores i de manera especial amb el Grup Parpalló, iniciat cap al 1956 i dissolt el 1961.

A París, Doro Balaguer va veure també que un artista, un intel·lectual, s’havia de comprometre no sols amb el seu ofici. Així va ingressar al PCE. En un viatge breu a València, el 1969, va ser detingut i empresonat. En eixir de la presó, va quedar privat de passaport i, per tant, de la possibilitat de retornar a París. A València va reprendre l’activitat política clandestina i es mantingué relacionat amb els petits grups que desenvolupaven un pensament crític, vinculat amb les reivindicacions de la llengua i la cultura del país. Posteriorment, disconforme amb la política del PCE, l’abandonà –ja legalitzat. Llavors, amb Gustau Muñoz i altres exmilitants, va crear la revista de pensament ‘Trellat’. A continuació, va prendre part, com a impulsor i dirigent, primer en l’Agrupament d’Esquerres del País Valencià i a continuació en la Unitat del Poble Valencià, fins que es va desvincular de la política activa.

Va publicar el volum memorialístic ‘L’esquerra agònica. Records i reflexions’.