La Nau acull un debat sobre el futur de la psiquiatria i la salut mental

  • Vicerectorat de Cultura i Societat
  • 31 de gener de 2019
 
Foto Dominik Kuhn en Unsplash.
Foto Dominik Kuhn en Unsplash.

Quatre prestigiosos psiquiatres debateren sobre el futur d’aquesta ciència i la salut mental el dimecres 30 de gener, al Centre Cultural La Nau. La taula redona sota el títol ‘Entre la psiquiatria crítica i la crítica de la psiquiatria’ se celebrava amb motiu de l’edició del seu llibre 'Locura de la Psiquiatría. Apuntes para una crítica de la Psiquiatría (y la Salud Mental)', del psiquiatre Alberto Fernández Liria. L’acte estava organitzat per l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives.

En la conferència intervingueren l’autor del llibre i els psiquiatres Manuel Desviat, director de la revista Átopos, salut mental, comunitat i cultura; Mikel Munarriz, president de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria-Professionals de la Salut Mental i el catedràtic de Psiquiatria de la Universitat  de València, Rafael Tabarés-Seisdedos, que moderà el debat.

L’obra d’Alberto Fernández Liria Locura de la Psiquiatría. Apuntes para una crítica de la Psiquiatría (y la Salud Mental) planteja que la història de la psiquiatria, entesa com la manera de concebre i enfrontar la pèrdua de la salut mental, no pot explicar-se a partir del que han pensat els psiquiatres o altres professionals dedicats a aquesta tasca. Per a entendre-la, cal comprendre el paper que la pèrdua i la recuperació de la salut mental podia jugar en la societat existent en cada moment històric. Segons aquesta tesi, no hi ha una història interna de la psiquiatria, i els canviants objectius i explicacions que aquesta disciplina ha sostingut al llarg del temps solament poden entendre’s comprenent els canvis experimentats en les societats en –i per a- les quals han treballat els psiquiatres.

Alberto Fernández Liria és psiquiatre, director de l’Àrea de Gestió Clínica de Psiquiatria i Salut Mental d’Alcalá d’Henares i professor associat de la Universitat d’Alcalá. Va estar implicat en els moviments de reforma del sistema d’atenció a la salut mental en els anys 80 i va formar part dels equips que van dirigir els de Leganés i Alcalá a Madrid. Fernández Liria ha sigut president de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria, membre del Comitè Tècnic de l’Estratègia en Salut Mental del Sistema Nacional de Salut, membre de la Comissió Nacional de Psiquiatria; i ha participat com a assessor i formador en programes de transformació en altres països i en situacions de guerra, catàstrofe o violència política.

Manuel Desviat és psiquiatre i director de la revista Átopos, salud mental, comunidad y cultura, i de diverses associacions de salut mental i salut pública. Ha sigut cap clínic, director mèdic i gerent en els serveis públics de salut mental de la Comunitat de Madrid; ha dirigit i assessorat processos de reforma psiquiàtrica i de salut mental comunitària a Espanya i Amèrica Llatina. Desviat també ha sigut consultor temporal de l’Organización Panamericana de la Salud i pertany al panell d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Dirigeix diversos cursos permanents d’especialització en salut mental comunitària en la UNED i és professor de la Universitat Rovira i Virgili, a més de col·laborar com a professor convidat en diferents universitats. Recentment, ha col·laborat en l’equip psicològic de la Procuraduría General de México, en atenció a víctimes i desapareguts; participa en el procés de Reforma Psiquiàtrica de Perú amb la Fundación Manantial, i duu a terme una assessoria sobre la salut mental dels estudiants de la Universitat Federal de São Carlos.

Mikel Munarriz Ferrandis és l’actual president de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria-Professionals de la Salut Mental i coordina, juntament amb altres especialistes del tema, el Màster Oficial de Rehabilitació Psicosocial en Salut Mental Comunitària a la Universitat Jaume I de Castelló. Munarriz ha dirigit l’Escola de Salut Mental i l’Observatori de Salut Mental de València de l’associació que presideix.

Rafael Tabarés-Seisdedos és psiquiatre i psicoterapeuta. Catedràtic de Psiquiatria a la Universitat de València, investigador principal (IP) al Centre d’Investigacions Biomèdiques en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, IP d’un dels grups d’Investigació d’Excel·lència del programa PROMETEU de la Generalitat Valenciana, director de la Unitat d’Avaluació en Autonomia, Dependència i Trastorn Mental Greu (TMAP) de la Universitat de València   i col·laborador i investigador del projecte Global Burden of Disease coordinat des de l’Institute  for Health Metrics and Evaluation (IHME) a la University of Washington per Christopher JL Murray i finançat per la Bill and Melinda Gates Foundation. És acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana. Ha publicat més de 150 articles en revistes internacionals. Les seues principals línies d’investigació són l’estudi de la càrrega de malaltia, la multimorbiditat, la neurocognició i el neurodesenvolupament en persones amb trastorns mentals greus com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, els trastorns de l’espectre autista i la seua relació amb malalties somàtiques complexes com la diabetis i el càncer.

L’Escola  Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Esport, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola, a més, té la participació d’altres actors de l’administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat; Ajuntament de València; Conselleria de Transparència; Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport; Acadèmia Valenciana de la Llengua; Institut  Alfons el Magnànim; Escola Europea d’Humanitats; i Caixa Popular.