La publicació d’aquest número arriba, com assenyala el seu director, Joan Lacomba, en un moment convulsiu, ple de “turbulències internacionals i preocupants reculades de les llibertats i de la qualitat dels sistemes democràtics”. La guerra de Síria i la conseqüent crisi dels refugiats, la victòria “preocupant” de Trump als Estats Units i el “no” a l’acord de pau a Colòmbia fan preveure, com a mínim, un “inquietant futur” que més bé “vira cap a la violència i el conflicte” en lloc d’anar “cap al diàleg i la cerca de solucions negociades”.

És en aquest context on pren sentit complet l’article que obri la revista del 2016, signat pels especialistes en migració mexicana Luis Escala i Gaspar Rivera, amb el títol ‘Recerca participativa, formació de capacitats i promoció del desenvolupament local amb associacions d’immigrants en contextos transnacionals’. Els autors aprofundeixen ací en el valor de la participació per al desenvolupament a partir de l’exemple de la migració mexicana cap als Estats Units, la qual ha propiciat la formació de grups que s’esforcen significativament per a integrar-se al país del Nord, esdevenint així un col·lectiu actiu i dinamitzador. Per a Escala i Rivera, l’adopció de metodologies participatives és fonamental perquè els “exclosos” adquirisquen un protagonisme real i una integració plena.

En l’apartat d’‘Estudis’, es poden llegir tres articles. Francesco Filippi, de la Fundación MUSOL, signa el text ‘Canvi climàtic i desenvolupament: el procés de convergència de les dues agendes internacionals a la llum dels resultats de la COP21 i de l’agenda de desenvolupament post-2015’. Filippi posa l’accent en la necessitat de vincular ambdues agendes (Agenda 2030 de les Nacions Unides i l’acord de París sobre el clima), fruit del compromís adquirit pels organismes internacionals en la lluita contra les agressions mediambientals. Resumeix així un procés de convergència entre l’agenda climàtica i l’agenda de desenvolupament, del qual sorgeixen al seu torn les comunitats “del clima” i “del desenvolupament”.

Per la seua banda, Víctor Bretón, de la Universitat de Lleida i la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO) a l’Equador, dedica el seu estudi a l’anomenat “buen vivir” o “Sumak Kawsay”, una possible alternativa al desenvolupament occidental que es proposa des de la teoria andina. El “buen vivir” es fonamenta en l’experiència dels pobles indígenes, la qual proporciona un major equilibri entre societat i naturalesa. Aquesta teoria planteja, en definitiva, revisar el model de vida i de pensament occidental per tal d’evitar el col·lapse del planeta.

Per últim, la investigadora valenciana Laia Mas, graduada en Periodisme per la Universitat de València, escriu sobre el resultat obtingut en la seua darrera recerca, dins del Màster en Cooperació al Desenvolupament i Gestió d’ONG de la Universitat de Granada. Aquest article va obtindre el Premi Manuel Castillo 2015 en la modalitat d’obra de recerca no publicada, sota el títol ‘La comunicació com a eina per a l’apoderament de la joventut. Estudi de cas del projecte Voceros de l’Asociación Renacimiento a Guatemala’. El text de Laia Mas se centra –com ho fan Escala i Rivera– en el valor de la participació per als processos de desenvolupament comunitari, especialment en el cas de la gent jove guatemalenca. Així, la investigadora analitza el projecte Voceros, on, mitjançant el procés comunicatiu, els joves es fan partícips de la vida social i política de l’entorn contribuint així al desenvolupament de la comunitat.

Amb la publicació del sisé número de ‘Quaderns E-DHC’, la Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament, a través de l’Àrea de Cooperació de la Fundació General de la Universitat de València, dóna continuïtat al seu objectiu d’estimular la recerca i la reflexió sobre la cooperació i el desenvolupament humà des de qualsevol disciplina, i transversalitzar així aquest enfocament en qualsevol àrea d’estudis.

Accés ‘online’ a la revista