–Sou la primera dona en ocupar el deganat de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació en cent seixanta un anys. Ja tocava?
–És una vergonya que no n’hi haja hagut cap fins ara perquè, sobretot en educació, la majoria som dones. Crec que ara ha arribat el moment que tinguem el reconeixement que ens mereixem. Tampoc vull pensar que he estat triada per ser dona, sinó perquè sóc una persona que val. I crec que és així, perquè ja he estat vicedegana i he treballat molt. Però encara hi ha certs sectors als quals els costa, i et veuen massa jove, o poc capacitada, o posen en dubte si ho faràs bé. Però ací estic.

–Teniu pensades noves mesures per a garantir la igualtat a la facultat?
–Tenim una comissió d’igualtat i treballem en aquesta línia. Però els senyors catedràtics, per dir-ho així, són els més reticents. Tenim alguna gent implicada, però crec que no acaben de creure-s’ho del tot. I cal que ens ho creguem, que estem ací i podem fer les coses igual o millor que els homes, no per ser dones, sinó per ser persones vàlides. S’ha de reconéixer a qui fa les coses bé. En el meu equip he intentat tindre paritat i som tres dones i dos homes. Fins ara érem dos homes, degà i secretari, filòsofs, i quatre dones com a vicedeganes. I ens deien les xiques d’educació, amb un cert to pejoratiu. I no som les xiques de res, som professionals que treballem per l’educació i per a tirar endavant la facultat. Canviar aquesta mentalitat serà un dels reptes dels pròxims anys.

–Quins són els objectius que teniu pel que fa a la docència de graus i postgraus?
–Acabem d’acreditar els tres graus que tenim: Pedagogia, Educació Social i Filosofia. Però, tot i això, el nostre objectiu és revisar-los, perquè sempre hi ha coses que es poden millorar. I en alguns casos tenim clar que cal fer algunes modificacions i atendre també les peticions de l’alumnat, com ara oferir algunes optatives noves i potenciar més la part pràctica.

–Com potenciareu les eixides professionals dels vostres graus?
–Cal que expliquem millor les nostres titulacions, perquè encara hi ha qui no té clara la diferència entre Pedagogia i Magisteri, per exemple, i rebem molt alumnat que es matricula ací perquè no ha pogut entrar a Magisteri. Amb Pedagogia poden treballar no només en l’àmbit educatiu, sinó també en departaments de recursos humans, en museus, editorials, etcètera. Cada curs fem unes jornades de Pedagogia sense complexos on els mostrem totes aquestes opcions. En el cas de Filosofia, l’alumnat sol ser molt vocacional, perquè realment té poques eixides, i més amb la reducció de l’assignatura en secundària. I aquesta és una lluita en la qual també hem de dir la nostra. Però per a això, com a facultat, hem d’unir-nos més. Fins ara hi ha hagut molt poca comunicació entre el departament de filosofia i els d’educació. I és el moment d’anar tots a una.

–Com voleu potenciar aquesta comunicació dins de la facultat?
–Volem fer algun tipus de publicació, alguna revista que reculla el que estem fent. De vegades, entre nosaltres mateixos, no sabem bé què fan els companys i companyes d’altres departaments, i això no pot ser. Volem ser facultat de veres, fer-nos valdre com a Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, perquè tenim coses a dir.

–Quines activitats teniu pensades per atraure alumnat nou?
–Volem fer-nos més visibles, i aquesta mateixa publicació que plantegem pot ser una manera de donar-nos a conéixer, d’explicar què fem i en què estem treballant, i perquè ens puguen conéixer també als instituts, entre l’alumnat de secundària. En la mateixa línia, hem de mirar de participar en mitjans de comunicació, escriure en diaris, dir la nostra sobre temes d’educació.

–I pel que fa a la investigació, quins reptes teniu?
–Està tot relacionat, ens cal més coordinació. Ja sabem que amb el sistema actual es prima l’individualisme per tal d’aconseguir l’acreditació, però al mateix temps fa falta que els diversos departaments estiguem connectats i puguem fer un grup fort d’investigació, amb un treball conjunt. I hem de donar suport als més joves.

–Com vos afecta la situació del professorat associat i com penseu que s’hauria de solucionar?
–Nosaltres tenim molt de professorat associat, de fet en nombre ja superen els titulars. I per a solucionar la situació actual caldria diferenciar molt clarament entre el professorat associat que vol fer carrera universitària i arriba a pagar-se un autònom per a treballar i els professionals externs que vénen a fer alguna classe concreta i que són els vertaders associats. Els qui volen fer carrera haurien de tindre una altra figura, com a ajudants i com a becaris de doctorat que comencen a fer docència. I els associats haurien d’impartir les classes que realment dominen, no les que al departament li queden per cobrir.

–Quins objectius vos heu marcat pel que fa a les instal·lacions de la facultat?
–L’edifici de la facultat té molt poques aules, quasi tot són despatxos i la docència es fa sobretot als aularis. I sense alumnes no pots tindre el sentiment de facultat. Nosaltres volem tindre una facultat de veres, unificada i projectada socialment. A més, des que ens van llevar la cafeteria ens hem quedat sense un espai on relacionar-nos tots, tant professorat com alumnat. Volem crear un espai comú on trobar-nos. I tindre més aules en el mateix edifici, perquè les quatre que hi ha ara no són suficients ni prou grans per als grups que tenim.

–I pel que fa a les noves tecnologies?
–Ara tenim tres aules d’informàtica, dues per a fer classe i una de lliure ús, i una aula multimèdia que ens caldria renovar. I hem de fer coses tan bàsiques com posar més endolls i canviar el mobiliari a les aules, perquè les que tenim amb cadires de pala no permeten treballar amb els portàtils. Com podem plantejar-nos usar les noves tecnologies si ni tan sols podem seure còmodament amb un ordinador? També ens agradaria canviar el mobiliari allà on hi ha pupitres fixos, perquè no permeten treballar en grup. Cal una espenta en aquest sentit, però per a això fa falta pressupost. Farem el que podrem.

–Quan s’acabe la vostra tasca com a degana, quin vos agradaria que fóra el balanç del vostre mandat?
–Haver aconseguit tindre esperit de facultat, que ens coneguérem entre nosaltres i que ens haguérem donat a conéixer tant dins de la Universitat com de cara a la societat.